La comunitat educativa, en peu de guerra contra la consulta per la llengua

La comunitat educativa es manté en peu de guerra contra la llei Rovira i totes les conseqüències. O, més aviat, el conseller José Antonio Rovira sembla haver declarat la guerra a la comunitat educativa. Un dels puntals de la llei anomenada de “llibertat educativa” és la consulta sobre la llengua vehicular a les escoles, que el conseller pretén fer a final de gener, tot i que encara no té data.

La consulta s’havia de fer entre el 26 de novembre i el 4 de desembre, i es va ajornar pels estralls de la gota freda. Els centres educatius de les comarques afectades van ser devastats, i la nefasta gestió de la Conselleria d’Educació va despertar molt de malestar entre el personal docent i els pares i mares dels alumnes, que van ser els qui van traure el fang de les escoles. Amb tot, el conseller es va entestar a fer igualment la consulta per la llengua, que no forma part de cap manera de la llista de prioritats de la comunitat educativa, i la va traslladar a final de gener.

La pressa del conseller

Per continuar alimentant la maror, el conseller Rovira va obrir el tràmit d’audiència pública sobre la consulta per la llengua en el període de vacances de Nadal. Malgrat l’intent de dissuadir les queixes, es van presentar 4.145 al·legacions, de les quals 4.111 exigien la retirada de l’ordre que regularà la consulta. No obstant això, la Conselleria d’Educació les ha desestimades totes, adduint això: “La realització de la consulta prevista en el projecte d’orde sotmesa a audiència i informació pública constitueix una obligació legal que ha de dur-se a terme amb caràcter previ a la implantació del títol I de la Llei 1/2024 a l’inici del curs escolar 2025-2026.” Així, doncs, la conselleria ha pres tan sols en consideració vint-i-cinc de les al·legacions, que feien referència a possibles dificultats per a la consulta als centres docents afectats per la gota freda.

“Dur-ho a consulta pública en plenes vacances de Nadal va ser una porcada, perquè la comunitat educativa no està al 100% i és més difícil de donar-hi resposta. Així i tot, hi ha hagut milers d’al·legacions, de manera que alguna cosa hem aconseguit, encara que no ho aturarem ni aconseguirem que prenguen en consideració cap de les al·legacions, això segur. Les han desestimades en un temps rècord, amb milers i milers d’al·legacions. Hauran fet un copia i enganxa, perquè, si no, no s’explica”, lamenta Rubén Pacheco, president de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya.

El col·lectiu Famílies pel Valencià diu que s’ha fet amb una rapidesa i celeritat “insòlites”, perquè el termini per a presentar les al·legacions es va acabar el dia 3 de gener, i el 7 ja havien publicat l’informe amb les desestimacions. “Ni se les han llegides. Fa la sensació que ja ho tenien preparat, que ni s’ho han mirat. La resposta que han fet demostra, una volta més, la pressa que tenen”, diu Núria Cerveró, portaveu del col·lectiu. A més, consideren que les respostes no són ben argumentades ni motivades, perquè han unificat les al·legacions sense atendre els arguments de cadascuna, tractant l’audiència pública com un mer tràmit. “No han escoltat la veu de la comunitat educativa, que s’ha manifestat contundentment demanant la retirada de l’ordre i, per tant, de la consulta”, lamenten.

Ara, segons que explica Marc Candela, coordinador d’acció sindical de l’STEPV, la Conselleria està obligada a respondre una a una totes les al·legacions. Després, la consulta haurà de passar pel Consell Jurídic Consultiu, i fins que no hi haja l’informe favorable no es podrà publicar en el DOGV. Serà llavors quan se sabrà la data concreta de la consulta. “No crec que hi haja res que ho tombe. El Consell Jurídic Consultiu pot fer-hi alguna observació, però normalment no tomba normatives; les esmena, si de cas. Fins que no tinguem la sentència del Constitucional, la llei està en vigor”, diu. A hores d’ara, hi ha un recurs interposat contra la llei al Tribunal Constitucional espanyol, però mentre no hi haja cap resolució, la conselleria aplica la normativa. “I com que la consulta és prevista a la llei, ho ha de fer. Una altra cosa és que moralment diguen: ‘Ostres, tenim quatre mil al·legacions i escaig, que això no és normal, i no en fem ni cas.’ És evident que la comunitat educativa rebutja la consulta, però ells ho menystenen”, afig Candela.

Cap sorpresa

Tot i la indignació que susciten les decisions del conseller Rovira, no sorprenen ningú. Abans de les vacances de Nadal, la Conselleria d’Educació va reunir el Consell Escolar Valencià, òrgan renovat recentment i amb majoria favorable al PP, per a sotmetre a votació el text de la consulta. Com era previsible, va ser favorable. Després, el van obrir a l’opinió pública, però fent-ne cas omís.

“No és estrany que no hagen assumit res perquè tenen un full de ruta molt clar, que evidentment ni compartim ni aprovem. Per això hem fet les al·legacions, però això és una ferramenta per a mostrar quin és el rebuig, perquè hauria estat molt gratament sorprenent que n’hagueren acceptat cap”, diu Xelo Valls, secretària general de la federació d’ensenyament de CCOO al País Valencià. “Hi ha un gran col·lectiu de la comunitat educativa al qual ni ens agrada la llei, ni ens agrada la consulta marcada en la llei. Fem servir totes les ferramentes que posen al nostre abast, però que no escolten, ni van escoltar en la mesa sectorial. Ara han fet aquest tràmit d’audiència pública i tampoc escolten. Simplement, és un gest de cara a la galeria. Continuen amb el seu full de ruta, que ja ens han demostrat sobradament quin és: tornar al soterrani número deu el valencià.”

Un greuge per als alumnes

Toni González, president de l’Associació de Directors i Directores d’Institut del País Valencià, diu que el desenvolupament de la consulta per la llengua serà complex pel que fa a la planificació i l’organització, especialment als centres educatius afectats per la gota freda, que no saben com serà –i en molts casos, on– el curs vinent. Entre més qüestions, diu que afectarà el banc de llibres, i que es generaran situacions injustes, com per exemple que un alumne que acabe repetint curs haja triat llengua per al següent, sense cursar-lo i condicionant la llengua en què estudiaran els altres alumnes que sí que passen de curs.

“Tant sí com no, l’alumnat valencià ha de ser bilingüe, perquè això implica unes qüestions neurològiques que fan que eixe alumne aprenga una llengua més ràpidament que un altre que és monolingüe. A vegades s’interpreta un esperit per baix perquè hi haja una única llengua al centre, i això ens preocupa a tots els docents i els professionals que estem en aquesta casuística. Tampoc no entenem prou bé el perquè d’aquesta proposta en aquest moment. La mateixa proposta de la tria de la llengua no és gens adient a l’hora de donar a un alumne totes les possibilitats que ha de tindre de cara al seu futur. Aplicar aquesta normativa és llevar oportunitats al nostre alumnat”, afirma.

Fantasmes antics

Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, diu que la desestimació de les al·legacions és tenir poca vergonya. Denuncia que, prèviament al període d’audiència pública, hi havia equips directius que havien rebut pressions de la inspecció educativa per a mantenir-se “neutrals” en tot el procés. “Evidentment, com que la consulta tira endavant, nosaltres animem les comunitats educatives perquè demanen als seus equips directius que facen la funció d’informar les famílies i que no es mantinguen de perfil”, diu.

A més, Usó tem que aquesta tria de la llengua base desperte fantasmes del passat. “Quan isquen les llistes publicades de qui ha votat cada cosa; això crearà un malestar en els centres educatius que no era necessari. Les comunitats educatives no tenen aquest problema, ja fa anys que s’ha resolt. L’han creat ells de nou, perquè és un fantasma que sempre exploten electoralment”, diu. Recorda que amb la llei anterior de plurilingüisme ja hi va haver malestar entre les comunitats educatives més implicades en la llengua, perquè no van poder mantenir l’alt percentatge de català que tenien. “Doncs ara ja tenim la desfeta total. Quan el tema de l’ús social ací, a les Balears, a Catalunya, sabem que baixa a la carrera”, lamenta.

Amb tot, assegura que continuaran treballant per fer assemblees informatives i informar les famílies sobre què significa aquesta llei, i sobre la importància de marcar la casella del català. “Després ja començarem amb mobilitzacions, a final de gener. I amb mobilitzacions em referisc a possible manifestació, possible vaga, etc.” De moment, continuaran les concentracions, cada dijous, davant els centres educatius.