La comunitat educativa denuncia la mala gestió de la conselleria als centres afectats per l’aiguat: “No hi ha posat ni un clau”

Molts centres educatius han estat afectats pels aiguats i, davant l’absència de la Conselleria d’Educació, han estat els mateixos professors i les famílies els qui s’han encarregat de traure-hi el fang. A més, en la majoria dels casos, no s’ha fet una segona revisió per part de professionals per a garantir que complisquen les condicions d’higiene i desinfecció, així com l’estabilitat i la seguretat dels edificis. Amb tot, la Conselleria ha reobert avui quaranta-set escoles i instituts, fent cas omís de les necessitats de la comunitat educativa.

Així, Escola Valenciana ha titllat d’ineficaç i negligent la gestió de la Conselleria envers els centres afectats, i assenyala que no han rebut cap ajuda real i efectiva per a recuperar l’activitat educativa. “Més enllà d’enviar inspeccions a alguns centres amb danys irreparables a les infrastructures i enviar una circular, divendres de vesprada, amb poques o cap indicació sobre la reubicació de l’alumnat que havia de produir-se avui dilluns, la Conselleria d’Educació no ha enviat empreses especialitzades en la neteja dels fongs que, després de llevar el fang, apareixen a les parets dels centres”, han denunciat.

En aquest sentit, també s’ha pronunciat la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya: “És evident que les famílies afectades per la dana no estan per a rebre circulars contradictòries el cap de setmana perquè estan traient encara fang i condicionant els seus habitatges en els millors dels casos.” Així, han demanat al conseller que no genere més incerteses i que dialogue amb les comunitats educatives afectades.

La situació dels centres

Rubén Pacheco, president de la Confederació, s’ha mostrat molt crític amb l’actuació de la Conselleria. Explica que no han inspeccionat els centres per comprovar que estaven en les condicions higièniques i de seguretat per a poder acollir els alumnes, i que tampoc no han comprovat si s’hi podia arribar fins als centres, tenint en compte que aquestes zones són encara perilloses. “Els autobusos tampoc poden entrar així com així a un municipi que està com està, de manera massiva, per endur-se, per exemple, quan es tracta d’un institut, mil alumnes”, apunta. Molts centres, a més, s’han convertit en punts logístics de donacions, la qual cosa dificulta la tornada de l’activitat educativa. Un exemple d’això és el CEIP Jaume I de Catarroja (Horta Sud).

“Hauria d’obrir avui i ahir a la nit encara no s’havia tret del centre tot el tema de logística, d’alimentació, ajudes i donacions que s’havien instal·lat allí. Bàsicament, perquè era impossible, no perquè no s’haja fet l’esforç de buidar-ho. L’esforç que, a més, han hagut de fer una altra vegada el professorat, les famílies i els voluntaris. En algun moment, amb ajuda de serveis d’emergència, que haurien d’estar fent una altra cosa tal vegada, que no buidar un centre educatiu perquè l’endemà estiga en marxa. És a dir, la Conselleria no ha posat ni un clau, i t’ho dic així, amb un cabreig important perquè això és absolutament indignant”, diu Pacheco. 

Un cas semblant és el de l’IES de Sedaví. Les aules de la planta baixa s’han fet servir per a gestionar les donacions i els alumnes s’hauran de reincorporar de manera progressiva en la primera i segona planta. De moment, han prioritzat la tornada de l’alumnat de segon de batxiller —per la selectivitat— en una prova pilot. Si tot va bé, es reincorporaran la resta, tot i que hauran de conviure amb els serveis d’emergències que encara hi treballen. 

Aquesta incertesa pel que fa a l’educació se suma a la complicada situació que viuen aquests pobles, en què moltes famílies ho han perdut tot i se senten abandonades per part de l’administració. Carmina és de Sedaví i la seua filla, de tretze anys, hauria de reincorporar-se a aquest IES si la prova pilot funciona, però mentrestant no tenen molta més informació. Ells viuen a un segon i no s’han vist directament afectats, però han estat ajudant els pares i les germanes, els quals vivien en plantes baixes i s’han quedat sense res. “No tens temps de pensar ni de dir a quina escola pot anar o deixar d’anar, i tampoc t’ho faciliten”, diu Carmina, mare d’una adolescent de tretze anys.

Gloria és la vice-presidenta de l’AMPA del CEIP Rosa Serrano de Paiporta, situat a vuitanta metres del barranc de Torrent (o rambla del Poio). El problema principal que té aquest centre és de contaminació i bacteris, a més del fangar i els danys materials, perquè van tardar vuit dies a obrir el menjador. L’ajuntament ha comunicat que cap centre educatiu obrirà les portes fins que el municipi no siga transitable de manera segura i deixe de ser potencialment perillós. En el seu cas, ha escolaritzat les filles, de vuit i nou anys, en un altre centre a Llíria (Camp de Túria), però assenyala que molts xiquets encara no han pogut ni eixir de les seues cases. Avui, ha hagut d’anar a per una de les xiquetes perquè ha patit una crisi d’ansietat mentre explicaven en classe què era una dana. 

“Vam haver de viure coses molt traumàtiques fins que vam poder eixir. Vam haver d’il·luminar des del balcó a un veí que lluitava per la seua vida, agarrat a la reixa del portal d’enfront. Vivim en un primer i l’aigua ens passava a un metre. Cotxes, neveres, mobles flotant a menys d’un metre i mig. Gent demanant auxili i nosaltres sense poder fer res. Vam haver d’acollir veïns dels baixos i ens vam ajuntar nou persones en casa nostra. Vam estar dos dies sense aigua, sense llum, amb veïns defecant i orinant sense poder estirar de la cisterna, sense menjar, sense poder beure a penes… I després, haver d’eixir caminant tres hores fins a arribar a València entre el fang, on ens van recollir”, recorda Gloria. Davant aquesta situació, les xiquetes s’han quedat amb uns familiars a Llíria, però ella i el seu marit continuen a Paiporta ajudant amb les tasques de neteja.

Crítiques de l’oposició

Compromís també s’ha sumat a les crítiques i el portaveu d’Educació a les Corts, Gerard Fullana, ha denunciat que la Conselleria no ha impulsat cap contracte d’emergència per a netejar a fons i desinfectar els centres afectats. “L’única neteja l’han feta i l’estan fent les comunitats educatives amb l’ajuda de voluntaris i no hi ha cap planificació perquè el conseller Rovira pose solució a la desinfecció dels espais educatius”, ha dit. A més, el partit assegura que la Conselleria diu que són els ajuntaments i els equips directius els qui se n’han d’ocupar.

“Passades les sis de la vesprada de divendres passat, els equips directius van rebre unes indicacions escrites de la Conselleria de cara als centres on reiniciar o no les classes, uns documents enviats tard, a uns equips directius col·lapsats i centrats en la neteja dels espais i la recuperació de material, sense rebre cap telefonada de suport, ben al contrari, avisant-los de responsabilitats que hauran d’assumir si passa alguna cosa mentre netegen”, ha assenyalat Fullana.