24.12.2021 - 11:55
|
Actualització: 24.12.2021 - 12:26
Un comunicat oficial del Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre la imposició de més hores de castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar ha originat una gran controvèrsia entre el gremi per la defensa oberta que fa de la sentència del TSJC. I sobretot per la bel·ligerància contra la decisió de la Generalitat de continuar defensant la immersió i perquè s’afegeix a la manipulació mediàtica i política espanyola sobre el suposat setge al nen de cinc anys la família del qual va denunciar l’escola perquè fes més hores en castellà. El comunicat el signa la secció de Dret Constitucional del Col·legi, dirigida per persones pròximes a Societat Civil Catalana i a Ciutadans, els mateixos que van acompanyar el fiscal del Suprem Javier Zaragoza en el polèmic acte a què fou convidat l’estiu de l’any passat. Aquesta secció ha esdevingut la plataforma en què el sector més espanyolista del Col·legi pretén d’amplificar el seu discurs antiindependentista i de justificació de la repressió.
La gran onada d’indignació que va causar entre juristes, advocats i col·legiats la invitació a Javier Zaragoza no va impedir que l’acte es mantingués, amb el consentiment de la degana, Maria Eugènia Gay, reelegida en el càrrec el mes de juny proppassat. De manera que el president de la secció de Dret Constitucional, Francisco Chamorro, el vice-president, Manuel Piñol, i la resta de membres que l’integren poden anar fent i desfent, organitzant actes i difonent comunicats obertament unionistes, antiindependentistes i contra la immersió en català en nom del Col·legi.
Un dels qui ha fet pública la queixa per aquest comunicat és Jaume Alonso-Cuevillas, ex-degà del Col·legi i diputat de Junts al Parlament de Catalunya.
Com a advocat i exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona em sento profundament avergonyit pel comunicat de la Secció de Dret Constitucional de @comunicacioicab que, entre d’altres coses, no respecta la presumpció d’innocència.
Espero un comunicat de rebuig de la Junta Govern pic.twitter.com/KZSeIX7ZhP
— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) December 23, 2021
Francisco Chamorro va acompanyar Zaragoza en l’acte. Tant ell com un dels vocals de la secció, Eloy Moreno, estan vinculats a una associació espanyolista de juristes que duu el nom de Llibertats i que té afinitat i vincles amb Societat Civil Catalana i Ciutadans. Chamorro signava en nom de la secció, la tardor del 2019, una nota en què condemnava les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés, i fins i tot demanava l’aplicació de la polèmica llei mordassa contra els manifestants. Aquella nota negava que les mobilitzacions convocades pel Tsunami Democràtic i els CDR estiguessin emparades pel dret de manifestació, ans al contrari, sostenia que vulneraven drets fonamentals perquè “causaven greus perjudicis a tercers”.
El vice-president d’aquesta secció és Manuel Piñol, un dels fundadors de Societat Civil Catalana, i n’és secretari Francisco Béjar, ex-president de l’Audiència de Barcelona, que va enviar juntament amb uns altres juristes unionistes una carta a l’ex-president espanyol Mariano Rajoy perquè “prengués mesures” contra el president Quim Torra d’ençà del moment mateix que fou investit president de la Generalitat. Aquests advocats van subscriure el manifest primer de Llibertats.
Eloy Moreno és el president de Llibertats. Molt bel·ligerant amb l’independentisme i amb la immersió lingüística al seu perfil de Twitter, va escriure articles com aquest contra la candidatura encapçalada per Gonçal Oliveros, alternativa a la de Maria Eugènia Gay, al deganat del Col·legi d’Advocats. Advertia de “l’intent d’assalt de l’independentisme” al Col·legi i feia una crida a tancar files per evitar-ho. I, en conseqüència, va celebrar públicament la victòria de Gay en les eleccions. El perfil a Twitter del grup d’extrema dreta Los de Artós va piular i recomanar l’article de Moreno, i aquella recomanació fou repiulada pel compte oficial del col·lectiu Llibertats.
Una altra vocal de la secció de Dret Constitucional, Sonia Reina Sánchez, és dirigent de Ciutadans a Barcelona i consellera del districte de les Corts. Molt activa a la xarxa contra la immersió en català, el 2017 va protagonitzar un episodi esperpèntic, quan va acusar la batllessa, Ada Colau, de fomentar “la divisió i la fractura” perquè va disposar tot de contenidors de color groc –el de reciclatge d’envasos– en uns quants punts de la ciutat perquè els participants a la Cursa dels Nassos hi llancessin les ampolles buides d’aigua. Reina Sánchez hi veia el groc dels llaços que exigien l’alliberament dels presos polítics, i acusava Colau de malversació.
Més encara, perquè hi ha un altre vocal d’aquesta secció del Col·legi, Javier Selva Prieto, advocat penalista, que en aquest article a El País del 7 de desembre de 2017 lloava la decisió de Pablo Llarena de retirar les euroordres a Bèlgica i pronosticava que els membres del govern a l’exili –de qui en deplorava l’actitud– no tindrien res a fer, que inevitablement acabarien extradits i jutjats a l’estat espanyol.
Els altres integrants de la secció, com ara Carles Soliva Hernàndez i Gloria Soto Aguilera, han signat en algun moment manifests contra l’independentisme.
Aquest nucli espanyolista del Col·legi ja fou el responsable, ara fa tres anys, d’haver portat com a convidat d’honor l’ex-vice-president espanyol Alfonso Guerra per a celebrar la constitució espanyola. Aquell acte va indignar un gran nombre de col·legiats per haver convidat qui s’havia vantat d’haver retallat l’estatut. En el moment de prendre la paraula, una trentena d’advocats es van aixecar i van abandonar la sala, mentre fora el col·legi es concentraven manifestants.
