La Federació Internacional del Balconing i l’humor negre contra el drama: “És riure per no plorar”

La pandèmia del coronavirus va apaivagar una de les cares més fosques del turisme d’excessos a les Illes, el balconing. Tanmateix, enguany, amb l’estiu acabat d’encetar, ja s’han registrat vuit incidents i dos morts. Com a resposta irònica a aquesta realitat, que ara per ara sembla impossible de redreçar, un grup de mallorquins ha creat a Twitter la Federació Internacional de Balconing (FIB).

Aquest compte denuncia amb humor els casos actuals de balconing i els classifica en l’anomenada Balcon League segons la nacionalitat dels implicats. A més, també ha elaborat un recull històric que serveix per a constatar la magnitud del drama. Del 2004 ençà, s’han registrat 186 casos i 57 morts. Els turistes britànics han protagonitzat al voltant d’un terç dels incidents (60) i de les víctimes mortals (19). A molta distància, els segueixen els alemanys i els francesos.

Si te tires de cap a una zona de sa piscina on s'aigo no te tapa ni ses bosses, és que ets un poquet bosses…

Espanya entra a sa Balconleague '22 i va sumant puntets que l'acosten a sa 3a posició de sa CH

Actualitzam marcadors: https://t.co/SAeNh0isW5 pic.twitter.com/rV3RUdUisF

— Federació Internacional de Balconing (@Botquebota) June 5, 2022

“Tots aquests que acaben sortint a notícies sobre balconing només vénen a les Illes per viure una experiència de turisme d’excessos i nosaltres ens trobem obligats a acollir-los amb els braços oberts perquè ‘vivim del turisme’”, lamenten els membres de la Federació Internacional de Balconing, que reivindiquen el seu dret de fer servir l’humor com a eina de denúncia.

—Com neix la idea de la Federació Internacional de Balconing?
—Volem remarcar de bon principi que no és una idea original. Sorgeix el 2019 amb un compte (aliè a nosaltres) que es diu Balconing Mallorca. Encara és actiu i en som admiradors. Allà va començar la classificació original, amb un sistema de puntuació de tres punts per mort i un per ferit, i amb to humorístic es comentaven els casos de balconing com si fossin bots de trampolí. Però aviat va començar a ser un poc irregular, no actualitzava la classificació o directament no la penjava. De fet, el 2020 i el 2021, tot i que hi ha hagut casos de balconing, no en va fer menció. Enguany tornen a estar més actius, però arran d’allò, vàrem decidir d’agafar les regnes d’aquella classificació, tenir-la ben actualitzada i, a més, dur-la al detall i mantenir una base de dades. Aquests anys la dúiem i compartíem en privat, fins que enguany s’ha fet pública per Twitter i, arran de la viralització, vàrem crear el compte de la FIB. Tot això, també per donar-li un toc una mica més estadístic i de crítica social que el compte original, que era simplement d’humor negre.

—Quanta gent sou i d’on sou?
—No podem dir-ne el nombre exacte, hi ha gent implicada en major o menor mesura, però som poquets. Tots mallorquins.

—D’on traieu la informació?
—Sempre verificant els casos amb notícies digitals de diaris locals que ens arriben per les xarxes socials. Quan hi ha un cas, molta gent sol compartir la notícia per a fer-ne un poc de broma. Ara fa uns dies, vam publicar un recull històric amb 169 casos des del 2004, intentàrem tenir-ho tan complet com fos possible i recuperar casos que se’ns haguessin escapat [en la darrera actualització, són 186 casos i 57 morts]. Un dia després d’aquesta publicació, ja ens han fet arribar deu casos nous que no havíem trobat.

—Com funciona el sistema de puntuació de la Balcon League?
—Ara mateix ho hem estandarditzat. Els pisos caiguts són punts. En cas d’empat ja mirarem el nombre de casos i, si l’empat es manté, el percentatge de mortalitat marcarà la diferència. En cas que hagi caigut per un penya-segat, arrodonim que tres metres equivalen a un pis.

—Com delimiteu què és balconing i què no? El cas de Malgrats, on un home es va tirar per un penya-segat, és balconing?
—Tots sabem que el balconing en sentit estricte és botar des del balcó o finestra cap a la piscina, o també botar entre balcons. Hem decidit ampliar una mica el filtre i recollir tota mena de casos de caigudes verticals que puguem entendre implícitament que han estat per anar beguts o drogats o per ser imprudents (o una combinació de tot això). Per tant, el cas de Malgrats entraria de ple dret dins aquesta definició ampliada.

—Què voleu denunciar amb aquest compte paròdia?
—Volem actuar com un mirall de la realitat, en el sentit que som un recull estadístic del que passa a les Illes Balears. Any rere any, hi ha prou casos per a alimentar sobradament aquesta “competició” sense parar. Tot això no és més que un indicatiu de la classe de turisme per a la qual som reclam, i amb quina quantitat ens arriba. Tots aquests que acaben sortint a notícies de balconing només vénen per viure una experiència de turisme d’excessos i nosaltres ens veiem obligats a acollir-los amb els braços oberts perquè “vivim del turisme”. Realment, volem viure d’aquest turisme? Necessitem viure d’aquest turisme fins a aquest extrem?

—Què diríeu a la gent que us pot acusar de frivolitzar amb els morts?
—Així de conya, els diríem arguments típics d’un afeccionat a la tauromàquia: “El balconing és art i cultura”, “sense balconing el guiri s’extingiria”, “el guiri viu com un rei fins que cau”, “el balconing crea molts llocs de feina”, “el guiri no sofreix”, i un llarg etcètera. Però seriosament, els morts per balconing no són morts accidentals igual que la resta. Queda clar que qui fa balconing no ho fa amb intenció de morir, no obstant això, mesclar drogues i altures no és que sigui gaire prudent… I què hem de fer els locals? Sentir-nos tristos per aquests casos que no fan sinó donar massa feina als Serveis d’Emergències Mèdiques que pagam entre tots i que no fan sinó retroalimentar la imatge que les Balears són un lloc sense llei on els turistes es poden descontrolar i fer tot el que vulguin? A veure si encara no ens ho podrem agafar una mica amb conya, és riure per no plorar de veure en què s’ha convertit ca nostra.

—S’acabarà algun dia el balconing?
—Si continuem amb aquest model turístic, que no sembla que hagi de canviar a curt o mitjà termini, i encara més si cada any es baten rècords de visites turístiques, no fa gens de pinta que aquest fenomen hagi d’aturar els anys vinents… Si no canvien les baranes dels balcons dels hotels per barrots, com si fossin gàbies d’ocells, no ho creim.