Compte enrere per a la reformulació del Consell per la República

En el pacte de govern entre ERC i JxCat, la reformulació del Consell per la República i la vinculació amb la direcció estratègica es van deixar per a més endavant. La voluntat de Junts que inclogués l’òrgan col·legiat per a la presa de decisions del moviment i el recel d’Esquerra que Carles Puigdemont pretengués tutelar Pere Aragonès van acabar menant els dos socis a aparcar el nucli de la disputa per desencallar la investidura. Però la reformulació del consell continua pendent i les diferències han tornat a aflorar ara, mentre els partits i les entitats independentistes treballen per a recosir la unitat estratègica. El nucli del malestar són les eleccions a l’assemblea de representants del Consell per la República, que s’han de fer el primer d’octubre. ERC reclama que hi hagi un pacte global, de tots els actors independentistes, abans de les eleccions. Ho va explicar dilluns Marta Vilalta en una conferència de premsa, després d’avançar-ho l’ACN. Però el consell no està disposat a aturar el desplegament institucional sine die fins que s’arribi a un acord. De fet, les eleccions ja s’havien de fer al juny i les van ajornar. El calendari es complica perquè el procés electoral previst pel Consell per la República comença el 22 d’agost, amb l’obertura del període per a la presentació de candidatures. De manera que falta un mes.

El malestar prové principalment del calendari, però indirectament respon a una visió de fons sobre la manera d’executar la reformulació: si des de fora del consell o des de dins. Fonts d’Esquerra subratllen que hi hauria d’haver un acord global sobre les funcions, els objectius, la participació i la gestió del consell. Aquesta voluntat topa, tanmateix, amb el funcionament viu de l’organisme, que té més de 98.000 socis, un reglament i un calendari electoral, i que, segons fonts internes, està disposat a reformular-se, però respectant els procediments propis. En concret, l’oferta que el consell va fer als partits independentistes durant la marató negociadora per a la investidura de Pere Aragonès va ser que la direcció estratègica del procés es convertís en un tercer òrgan, a banda el govern del consell –que presideix Carles Puigdemont– i l’assemblea de representants –que provisionalment ha funcionat amb membres fundacionals.

Si hi hagués un acord entre tots els actors, Puigdemont tindria la potestat reglamentària de nomenar nous membres del govern del consell fins i tot abans de les eleccions. Però tant el reglament de l’ens com l’estratègia a l’exili, inclosa en el document “Preparem-nos”, haurien de ser modificats per l’assemblea de representants. Si ERC i la CUP, que és fora del consell, no s’impliquen en les eleccions de l’octubre i la data es manté, el biaix partidista que denuncien que té respecte de Junts es podria mantenir i consolidar en el que funciona, a la pràctica, com un parlament dins el Consell per la República. En concret, s’elegiran una quarantena de membres que hauran de ser càrrecs electes (diputats del Parlament de Catalunya, diputats del congrés espanyol, senadors del Principat elegits al parlament, regidors del Principat i eurodiputats) i 81 membres més que es triaran entre els ciutadans que s’hi presentin.

ERC, mentrestant, manté congelada la participació en el consell: tampoc no va prendre part en la segona assemblea fundacional de representants en què, entre més decisions, es van nomenar els membres de la sindicatura electoral.

Fonts de la CUP diuen que dialoguen amb el conjunt de l’independentisme per reformar el consell amb l’objectiu que esdevingui “un marc compartit”, i això inclou l’organització i el funcionament polític. Segons els anticapitalistes, tanmateix, la prioritat és construir estratègies compartides. Si es deslloriga el nus principal i les divergències desapareixen serà, diuen, “molt més fàcil de definir la naturalesa i les funcions dels diversos espais”. L’ANC i Òmnium també defensen que hi hagi un sol òrgan de direcció col·legiada del moviment, que podria ser el consell si es modifiqués. L’ANC ja va advertir, a més, que no s’integraria d’entrada en cap taula com la que han pactat ERC i la CUP en l’acord per a la investidura d’Aragonès, després de l’experiència d’haver participat en l’anterior taula estratègica, que es va deixar de reunir quan va començar la pre-campanya electoral i les converses no van desembocar en cap resposta unitària a les sentències del judici de l’1-O ni a la inhabilitació de Quim Torra.