24.10.2017 - 22:00
|
Actualització: 25.10.2017 - 08:04
Malgrat les denúncies de l’oposició, el senat espanyol continua la tramitació de l’article 155 de la constitució espanyola. Ahir es va constituir la comissió que ha d’aprovar el dictamen que es votarà divendres al ple del senat, i ara la Generalitat té temps fins demà a les deu del matí per a presentar-hi al·legacions. Damunt la taula també hi ha la possibilitat que el president Carles Puigdemont comparegui i s’enfronti en un duel dialèctic amb el president espanyol, Mariano Rajoy.
El senat ha proposat a Puigdemont que comparegui demà a les cinc de la tarda o bé divendres a les deu del matí, abans de la votació de les mesures amb què el govern espanyol vol liquidar l’autogovern de Catalunya. Avui no hi ha cap tràmit previst, però demà a les dotze, tant si rep al·legacions de la Generalitat com si no, la comissió –de vint-i-set membres, amb majoria del PP– donarà el vist-i-plau al dictamen que se sotmetrà al ple de divendres. En el ple, hi haurà un torn de debat, es podran presentar vots particulars i esmenes al dictamen de la comissió i hi parlaran els portaveus dels grups. Finalment, el text es votarà i s’aprovarà amb la majoria absoluta del PP i el suport del PSOE i de Ciutadans.
Units Podem, el PDECat, ERC i Bildu han posat en evidència que el PP i el PSOE, amb el suport de Ciutadans, havien forçat el reglament de la cambra per accelerar la tramitació del 155. Tanmateix, la mesa ha rebutjat recursos i propostes de reconsideració d’aquests partits perquè el senat anul·lés la tramitació del 155.
El cara a cara entre Puigdemont i Rajoy
Ahir el vice-president primer del senat espanyol, Pedro Sanz (PP), va obrir la porta a un debat entre Puigdemont i Rajoy a la cambra per dotar el debat de més transcendència política. A la tarda, el senat va enviar una carta a Puigdemont proposant-li de comparèixer dijous a les cinc o bé divendres a les deu. Tot amb tot, cap membre del govern espanyol ni tampoc Rajoy no han dit res sobre un eventual cara a cara entre tots dos presidents.
La intenció de Puigdemont és anar a explicar-se i a oferir diàleg per darrera vegada. Ho verbalitzava ahir el portaveu del govern, Jordi Turull: ‘No ens ho deixen pas fàcil. Ja veurem si és viable, perquè la primera obligació de Puigdemont, com a president, és d’anar al parlament.’ Avui haurà de decidir si hi va o no, segons si és compatible amb el ple del parlament.
Turull també va anunciar ahir que el govern esgotaria la via judicial interna amb un seguit de recursos contra les mesures del 155 amb la mirada posada als tribunals internacionals. El govern demanarà un informe al Consell de Garanties Estatutàries, presentarà un conflicte de competències i un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i uns quants recursos contenciosos administratius al Tribunal Suprem.
El ple del Parlament de Catalunya, a les deu del matí
El ple del parlament que tractarà sobre l’aplicació i els efectes de l’article 155 de la constitució espanyola començarà demà a les deu del matí. És previst que un diputat de Junts pel Sí o de la CUP estreni el debat exposant els motius de la sol·licitud del ple monogràfic. A continuació, intervindrà Puigdemont i un representant de cada grup parlamentari, a qui el president podrà replicar si ho considera adient.
Acabat el debat, els grups podran presentar fins a tres propostes de resolució. El ple les votarà i n’hi haurà prou amb una majoria simple per a aprovar-les. Els partits independentistes podrien presentar en aquest punt la declaració d’independència que el 10 d’octubre van signar en una sala annexa del parlament i que ara restaria aprovada pel ple. No és clar quan es farà. Els independentistes podrien esperar a divendres i donar via lliure a la declaració quan el senat ja hagi aprovat el 155. Per una altra banda, Catalunya Sí que es Pot s’ha manifestat predisposat a votar una proposta per a començar el procés constituent. Els grups independentistes, doncs, podrien presentar també una iniciativa en aquest sentit.
Si JxSí i la CUP porten la declaració d’independència a votació, l’oposició pot provar d’endarrerir-la amb tàctiques de filibusterisme, com va passar al ple del 6 i 7 de setembre amb la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Aquesta última entraria en vigor just després de la declaració d’independència i garantiria la seguretat jurídica dels ciutadans, empreses i institucions del Principat.
El govern i el senat espanyols s’espolsen la responsabilitat
Dirigents del PP, com ara Pablo Casado i Javier Maroto, van dir ahir que una hipotètica convocatòria d’eleccions autonòmiques no aturaria pas la intervenció de la Generalitat. Així mateix, en va parlar el ministre de Justícia espanyol, que va dir que Puigdemont també hauria de confirmar que en el ple del 10 d’octubre no es va declarar la independència i que s’ha de ‘restablir la legalitat’ espanyola al Principat i ‘tornar a la normalitat’.
Al Principat, alguns sectors del PDECat i d’ERC, entitats de l’àmbit econòmic com el Cercle d’Economia i alguns mitjans de comunicació han pressionat Puigdemont perquè dissolgui el parlament i convoqui eleccions.
Pel que fa al PSOE, diu que les eleccions sí que han de poder frenar el 155. Ultra això, manté el suport total al PP, malgrat les queixes d’alguns sectors i batlles del PSC.
Per una altra banda, el govern espanyol diu que aprovar el 155 correspon al senat, però ahir Sanz va matisar que la cambra no obligaria el govern de Rajoy a aplicar les mesures, sinó que només l’hi autoritzaria: ‘Correspondrà a l’executiu de decidir què fa si es produeix algun element nou que canviï la situació.’
Paral·lelament, els vuit senadors catalans designats pel parlament van comparèixer ahir per a explicar la seva posició sobre el 155. D’aquests, dos votaran a favor de la liquidació de l’autogovern: Xavier García Albiol (PP) i Francesc Xavier Alegre (Cs). De la resta, la majoria hi votaran en contra: Josep Lluís Cleries i Elisabeth Abad (PDECat); Mirella Cortés i Bernat Picornell (ERC); i Sara Vilà (En Comú Podem). Els setze senadors triats a les eleccions (deu d’ERC, quatre d’En Comú Podem i dos del PDECat) també hi votaran en contra. La principal incògnita és què votarà l’ex-president de la Generalitat José Montilla.
