El 13 d’octubre ja és al calendari: comença el compte enrere cap a l’abisme d’una repetició electoral

Si Salvador Illa i Carles Puigdemont no aconsegueixen de ser investits, el 13 d’octubre hi haurà unes altres eleccions. Els dos mesos vinents es poden convertir, a la pràctica, en una llarga pre-campanya electoral en què el tacticisme polític sigui la norma. El Parlament de Catalunya continua blocat per les dificultats d’arribar a un acord de govern i el risc de la repetició electoral no s’esvaeix. El president de la cambra, Josep Rull, ha constatat avui que cap candidat no havia mostrat la voluntat de sotmetre’s al ple la setmana vinent després de la ronda de contactes amb els partits. Ni el PSC ni Junts no volen que Illa o Puigdemont es desgastin amb una primera investidura fallida que posaria en marxa el rellotge de dos mesos fins a la convocatòria electoral, de manera que el comptador l’engegarà l’anomenat acte equivalent. Dimecres, hi haurà un ple en què Rull llegirà una resolució gairebé idèntica a la que va fer el 21 d’octubre de 2020 el president del parlament aleshores, Roger Torrent, després de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Igual que llavors, els grups podran intervenir durant cinc minuts, de més petit a més gran. La resolució es publicarà al butlletí oficial (BOPC) i el compte enrere haurà començat. El dilluns 26 d’agost serà l’últim dia per a votar una investidura.

Fins ara no havia passat mai una situació com aquesta. L’acte equivalent va ser una fórmula per a tancar una legislatura sentenciada per la inhabilitació del president, però els inicis de legislatura s’havien caracteritzat per debats d’investidura reeixits o fallits dins el termini legal de deu dies posteriors a la constitució del parlament. L’endimoniada aritmètica ha portat el PSC i Junts a provar d’arribar en les millors condicions a l’agost, primer, i a l’octubre, després, si cal. Els dos partits han comunicat a Rull que volen intentar de ser investits però necessiten més temps per aconseguir el suport que els cal. No són els únics que en necessiten. El temps serà vital perquè ERC, abocada al procés intern del seu congrés del novembre, acabi decantant-se per una de les dues opcions o per cap de les dues. I es convertirà, igualment, en una eina de pressió en les negociacions dels partits, perquè no tots hi guanyarien ni hi perdrien igual davant l’abisme electoral.

No hi ha cap data per a una investidura propera i el compromís de Puigdemont de tornar ha quedat en l’aire. Junts ha insistit que el president a l’exili tornarà quan hi hagi un ple i el pròxim pas l’haurà de fer el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Si Llarena fa cas de la fiscalia i de la defensa, i aixeca l’ordre de detenció contra Puigdemont, el retorn del dirigent de Junts no tindrà impediments, amb permís del que passi amb la causa del Tsunami, que la fiscalia també vol que s’arxivi. Si fos així, i el Suprem li donés via lliure, Junts podria programar el retorn al Principat a conveniència, sabent que la restitució és ara mateix gairebé impossible, perquè el PSC refusa de ple d’abstenir-se, però tenint també en compte les dificultats que tindrà Illa per a tancar un acord amb ERC i els Comuns.

Illa ni tan sols vol considerar la possibilitat que no arribi a tenir el suport d’Esquerra i els Comuns. La incògnita és què farà si no se’n surt: si igualment voldrà projectar-se com a presidenciable en una investidura sense possibilitats de prosperar. La seva intenció declarada és comunicar a Rull que vol sotmetre’s a la votació quan tingui un pacte “madur”, però demana marge. I, mentrestant, discreció en les negociacions. És el mateix silenci públic que reclama Junts. El calendari s’ha convertit, com es preveia, en un factor clau: per a provar de pressionar ERC –i els seus militants– perquè cedeixi si no vol aventurar-se en unes noves eleccions que afegirien més maldecaps al procés intern, i per ressituar-se discursivament arran del perill que el 13 d’octubre sigui una realitat. Qui tindrà la culpa d’una repetició electoral? D’això també tractarà el que vindrà a partir d’ara. Fa dies que Esquerra remarca la responsabilitat que tenen el PSC i Junts perquè la legislatura prosperi i insisteix que no li fan por les urnes. La gestió de les negociacions de la investidura impactarà de manera decisiva en la batalla congressual d’ERC, en la definició del projecte polític i dels lideratges. Això, i el fet que els militants tindrà l’última paraula, fa més imprevisible què passarà.

“Estic convençut que la capacitat de construir consensos, ponts i diàleg farà possible el debat d’investidura”, ha dit Rull en la declaració al despatx d’audiències. El president del parlament es reserva la potestat de proposar un altre candidat quan el PSC o Junts es moguin. I si tots dos pretenen de ser el darrer d’intentar-ho i esgotar el termini del 26 d’agost? El president del parlament tindria la potestat de decidir qui va primer, tenint en compte els suports de cada candidat. Entre la primera votació i la segona d’un mateix ple d’investidura hi ha d’haver 48 hores de marge, però es podrien convocar plens successius precedits, fins i tot, d’una ràpida ronda de consultes per telèfon. Ara bé, els dies de l’1 al 15 d’agost són inhàbils: la mesa del parlament hauria de reunir-se i acordar que aquests dies la cambra continués funcionant. A més, Rull ha convocat el ple dimecres vinent, i no pas dimarts, perquè el 25 es pugui reunir la mesa i la junta de portaveus, un cop s’hagin acabat de constituir els grups parlamentaris. Rull es reunirà demà amb el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i viatjarà després a Bèlgica, Suïssa i Catalunya Nord per trobar-se amb Puigdemont, Ruben Wagensberg i Lluís Puig, els diputats a l’exili. Els dies passaran pendents que algú decideixi d’assumir el primer risc.