09.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 09.01.2025 - 21:49
Els característics triangles d’emergències que es col·loquen quan hi ha un accident o una avaria tenen els dies comptats a l’estat espanyol. En menys d’un any aquest aparell no servirà legalment i s’haurà de tenir obligatòriament un nou giny, el dispositiu V-16.
Tot i que en certs aspectes implicarà una millora evident respecte dels triangles, també portarà noves complicacions. Repassem les principals característiques d’aquest aparell i quines són aquestes dificultats afegides, algunes de més menudes i dos problemes més importants que s’aborden al final.
Què és el dispositiu V-16?
El V-16 és una balisa que pot emetre una petita llum de color groc en totes direccions almenys durant mitja hora i que és visible a un quilòmetre de distància, fins i tot en les condicions més adverses, és a dir, quan hi ha boira o és de nit.
A partir del gener del 2026, a més d’emetre llum hauran de portar obligatòriament un sistema de geolocalització, que connectarà amb la plataforma DGT 3.0, de la Direcció General de Trànsit espanyola, i avisarà de l’emplaçament del vehicle a l’instant. Això permetre d’alertar els altres usuaris.
El cost de les comunicacions s’inclou en el preu de venda al públic, amb un pla de dades que garantirà la connexió durant almenys dotze anys, gràcies a operadors de telefonia mòbil. I, a diferència de la majoria d’aparells electrònics, no té un bateria d’ió de liti, que es carreguen amb un port USB, sinó que funciona amb una pila, que ha de tenir una vida útil de divuit mesos pel cap baix. El preu d’aquest dispositiu voreja els quaranta euros.
Té un funcionament senzill. En els models més avançats s’activa de manera automàtica quan la base magnètica pren contacte amb la superfície del vehicle, tot i que hi ha models que s’encenen pitjant un botó.
A diferència del triangle, com que és un aparell electrònic, necessita un manteniment, és a dir, no podem comprar-lo i oblidar-nos-en fins que tinguem una emergència. Les piles aguanten habitualment uns quatre anys, de manera que de tant en tant s’ha de revisar i controlar que les piles no s’han exhaurit.
Quan s’ha de fer el canvi i on s’ha de dur?
El primer de gener de 2026 tots els vehicles hauran de dur un dispositiu V-16. L’estat espanyol és el primer de tota la Unió Europea a fer-lo obligatori, per un acord del març del 2021 i el decret del govern espanyol subsegüent. També s’aplica al Principat, tot i que la Generalitat té les competències en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
El dispositiu s’ha de dur a la guantera del vehicle, i en cas d’avaria o accident s’ha d’obrir la finestra i col·locar-lo al sostre, sense necessitat de sortir. Si no sigui possible posar-lo al sostre, a la màxima altura possible. En els vehicles en què habitualment no es pot arribar al sostre, com ara alguns camions, caldrà que el dispositiu V-16 vagi dotat d’un altre mitjà, com ara un imant, de manera que es pugui col·locar a la porta del conductor.
La multa en cas de no portar el V-16 serà d’uns dos-cents euros. Cal tenir en compte que gairebé tots els conductors n’hauran de comprar un. Molts dels dispositius V-16 que s’han venut no serveixen, perquè, tot i que es podien comprar i servien de substitut del triangle ja d’ençà del 2021, fins el 2023 no es van començar a comercialitzar els que tenen una targeta de telèfon mòbil amb connexió amb la plataforma de la DGT.
Per què es fa?
El dispositiu té indubtablement uns quants avantatges. El primer és que no s’ha de sortir del vehicle i caminar cinquanta metres i es pot col·locar simplement estirant el braç. Segons la DGT, dels 126 atropellaments mortals que hi va haver el 2022, 16 van ser de conductors que havien baixat del vehicle per a col·locar els triangles. A més, la DGT considera que serà més visible: la llum es veu a un quilòmetre i, en canvi, el triangle és a terra, no es veu de lluny i no sempre és estable (es pot tombar per una ventada).
El segon avantatge és que, estant connectat, la DGT podrà, després de comprovar la veracitat de l’incident, avisar la resta d’usuaris: per una banda, amb els navegadors i aplicacions de mobilitat connectats a temps real; i, per una altra, amb els plafons que hi ha autopistes i autovies.
Els principals problemes: desplaçaments i visibilitat
Un dels principals problemes d’aquesta normativa és que l’estat espanyol és l’únic de la Unió Europea que ara com ara fa servir aquest mètode. De manera que si se circula per Andorra, Catalunya Nord, l’estat francès, Itàlia, o a qualsevol altre estat europeu, s’haurà de continuar portant el triangle.
Així, doncs, caldrà una doble inversió. Així mateix, passa que, com és un dispositiu obligatori i l’únic permès en cas d’emergència a l’estat espanyol, si vivim a Andorra, a Catalunya Nord o a qualsevol país d’Europa i volem circular per carreteres de l’estat espanyol haurem d’adquirir un dispositiu V-16 (per uns quaranta euros, com hem dit). Això també afecta els transportistes. De manera que és una complicació al país i una barrera en la mobilitat normal entre territoris.
En la mateixa línia, encara que alguns altres estats permetin aquesta mena de senyalització, els dispositius V-16 van connectats a la DGT i funcionen solament a l’estat espanyol. Per tant, per més que algun estat permeti de fer servir el dispositiu, fora de l’estat espanyol la geolocalització és inutilitzada. I, a la inversa, encara que s’estengui a la Unió Europea, ara com ara els aparells V-16 d’uns altres estats tampoc no serveixen. En aquest aspecte, doncs, pot portar més problemes que no facilitats en els desplaçaments.
Un segon problema important és que els triangles es poden posar allà on calgui, però aquests ginys, no. Fins ara, si un cotxe s’avariava just en un revolt, amb poca visibilitat, es podia col·locar el triangle abans del revolt per avisar la resta de conductors, però ara això ja no es podrà fer. Passarà igual en els canvis de rasant. A més, si bé el llum és més visible que no pas un triangle a la nit o quan fa mal oratge, no és tan clar que també ho sigui en dies assolellats, que són la majoria.
En la mateixa línia, tot i que és especialment útil en autovies i autopistes, cal tenir en compte que a les carreteres secundàries o de muntanya no hi ha panells d’alerta i que la majoria de la població que fa un mateix recorregut sovint no condueix amb el navegador activat. De manera que, afegit als problemes de visibilitat anteriors, i al fet que ara necessita un manteniment, encara hi ha mancances i en bona part de les situacions pot ser pitjor.
