Pas endavant de la nova RTVV, enmig de les amenaces de Montoro

Algú ha descrit la reobertura de la ràdio i la televisió valencianes com una cursa d’obstacles. Algú altre potser impugnaria aquesta primera frase, perquè el que s’intenta no és pas una reobertura, sinó començar un projecte nou. Des de zero.

El 29 de novembre farà tres anys que el govern d’Alberto Fabra va estroncar de la pitjor manera possible el servei de ràdio i televisió públiques inaugurat l’any 1989. Tots els partits que després de les eleccions del 27 de maig de 2015 van signar el Pacte del Botànic portaven com a punt destacat del programa electoral el retorn d’aquest dret als ciutadans. En quinze mesos de legislatura, s’ha convertit en un element cabdal. Cada decisió que s’ha pres ha anat acompanyada d’una crítica, un malentès o un distanciament. Tampoc no hi han faltat les paraules gruixudes ni les negociacions a l’ombra. Hi ha hagut balls de noms, filtracions, xifres, intoxicacions i desinformacions interessades.

La llei de creació de la nova Corporació es va aprovar el 14 de juliol passat. És una empresa concebuda de manera molt diferent de com era l’antiga Canal 9. Si s’aplica la part més baixa de la previsió  podria partir amb un pressupost d’uns 50 milions d’euros, i pràcticament amb tota la producció externalitzada. L’únic capítol que ha de ser obligatòriament públic són els serveis informatius. Els partits del Botànic descompten els dies que falten perquè comenci a emetre.

El consell rector

Aquesta cursa d’obstacles va cremant etapes i avui, si no hi ha cap daltabaix, les corts designaran el president del consell rector de l’entitat. La persona elegida és Enrique Soriano, fins ara lletrat de les corts. El proppassat 10 d’octubre Soriano va obtenir el suport de tots els grups presents en la comissió parlamentària corresponent. Aquesta no era la primera opció del tripartit. El primer nom que va eixir a l’escenari, ja al mes de juliol, va ser el de Josep López, ex-corresponsal de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) a Brussel·les. López va superar la prova de la comissió, però en el ple Ciutadans es va fer enrere i va considerar ‘poc estètic’ el nomenament perquè un diari havia revelat els vincles familiars llunyans entre la dona de López i algun dirigent socialista.

Més informació sobre el president i el nou consell rector: El PP abandona l’hemicicle durant l’elecció de Soriano

L’elecció del president i de tot el consell rector és imprescindible per a engegar la maquinària que ha de desembocar en l’obertura dels mitjans. La primera passa que ha de fer és convocar el concurs públic per a l’elecció del nou director general. Els candidats han de ser, segons la llei, ‘professionals de l’àmbit de la comunicació que acrediten mèrits suficients’. Entre les atribucions que té el president del consell rector hi ha justament, la de cobrir aquesta funció durant un període de tres mesos. Els càlculs que fan els més optimistes dins el tripartit són que en el ple del dimarts 29 de novembre ja podrà ser nomenat i començar a gestionar la Corporació.

Una altra feina urgent que tindrà Enrique Soriano és establir els mecanismes per a gastar els 29 milions d’euros consignats en el pressupost del 2016 per a posar en funcionament el mitjà. Són diners que s’han de destinar, d’una banda, a contractar produccions audiovisuals amb què alimentar la ràdio i la televisió i, d’una altra, a renovar els equips informàtics de l’antic Canal 9, que ja són obsolets o han quedat inservibles tres anys després de l’apagada.

El fantasma del ministre Montoro

Pels passadissos i per l’hemicicle del palau dels Borja plana aquests dies el fantasma del ministre d’Hisenda espanyol en funcions, Cristóbal Montoro, que s’hi ha fet present per recordar als valencians que són una comunitat pràcticament intervinguda econòmicament. El seu departament ha fet saber que havia posat la lupa sobre la llei de creació de la corporació i ha amenaçat de dur-la al Tribunal Constitucional. Segons que sembla, hi ha dos aspectes de la llei que no agraden a Madrid. Tampoc al Partit Popular valencià.

L’un és l’econòmic. A la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes han fet càlculs i avisen que els comptes de la Generalitat no podrien assumir l’impacte d’obrir un nou mitjà públic. La contractació de personal laboral primer i més endavant la convocatòria de concursos per a cobrir les places vulneraria la llei d’estabilitat pressupostària, coneguda també per ‘llei Montoro’. Aquesta és la llei que

impedeix de convocar oposicions, excepte quan es tracta de personal sanitari, docents o uniformats. En aquest sentit, el diputat del PSPV Manolo Mata, que ahir s’entrevistava amb Montoro, lamenta que el ministeri vulgui intervenir els comptes de la Generalitat fins al punt de dir a què s’han de dedicar determinades partides.

L’altre article que el ministeri ha subratllat en vermell en la llei de creació és el que té a veure amb la manera com s’han de cobrir els llocs de feina. Primer, els temporals per a posar en funcionament els mitjans i, més endavant, quan es puguin convocar oposicions, els definitius. En la llei es diu que per a cobrir aquestes places de manera temporal tindran prioritat els treballadors de l’antiga RTVV que ho sol·licitin. I diu també que en els nous processos selectius es valoraran l’experiència, l’antiguitat i l’accés a la plaça per oposició. Segons el ministeri, això vulneraria els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Amb tot, la llei de creació no fa sinó arreplegar l’article 6 de l’ERO d’extinció dels treballadors.

Per a reforçar aquesta segona amenaça, el govern espanyol ha tingut l’ajuda inestimable de Presidència de la Generalitat, que també va demanar un informe al Consell Jurídic Consultiu sobre la manera com s’havien de cobrir les places. Aquest informe diu si fa no fa el mateix que diu el govern de Rajoy. Demanar aquest paper no era preceptiu per a aprovar la llei, i alguns sectors, com ara el dels ex-treballadors que tenien una mínima esperança de tornar a treballar tres anys després, critiquen la falta de perícia de Presidència, que ha posat munició en mans de l’enemic. El comitè d’empresa compara la situació dels ex-treballadors amb la dels interins de l’ensenyament, per exemple, que quan opositen tenen més punts per haver treballat ja en centres escolars i per l’antiguitat.

La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, que era consellera del govern d’Alberto Fabra que va tancar Canal 9, ha celebrat aquesta andanada del govern espanyol. Tant, que probablement ha fet bona aquella dita de la profecia autocomplerta. Al mes de juliol, el Partit Popular es va abstenir en la votació de la llei de la corporació i la va criticar durament perquè, segons que deia, era un cant a la inseguretat jurídica. Bonig ha declarat que si ella governés no obriria la nova radiotelevisió valenciana. I ha fet servir els mateixos arguments del PP ara fa tres anys: ha dit que no és partidària de ‘comprometre prestacions socials com la sanitat o l’educació per a obrir una televisió’, i ha recordat que la llei amb què el seu govern va tancar Canal 9 establia que només es podria tornar a obrir quan hi hagués prou diners.

Què passarà?

L’entrada en tromba del govern espanyol en una qüestió tan delicada com la reobertura de la ràdio i la televisió ha posat en alerta els membres del tripartit. La vice-presidenta Mónica Oltra parla de la malvolença d’un govern que està en funcions. En principi hi ha convocada una reunió de la comissió bilateral entre el govern valencià i l’espanyol per a debatre aquests punts. Sobre com afectaria un recurs al Constitucional l’obertura de la nova ràdio i televisió, tots coincideixen a dir que no necessàriament l’hauria d’afectar. Assenyalen que els dubtes només recauen sobre dos articles i alhora confien que la interposició del recurs no impliqui la suspensió cautelar de tota la llei. En un primer moment, fonts del govern parlaven d’un pla alternatiu, una mena de pla B que fins i tot va publicar el diari Levante, en què s’insinuava la possibilitat d’encomanar les emissions a una empresa privada. Aquesta teoria ha anat perdent força a la vegada que es remarcava que això podria significar l’incompliment de l’article de la llei que diu que els serveis informatius els han d’elaborar els treballadors de la Corporació. Respecte d’aquest presumpte pla B, Antonio Montiel, síndic de Podem, diu que no en sap res i que espera que ‘no siga tornar a les emissions de productes enllaunats’.

Tot un sector en espera i un mapa audiovisual per refer

L’inici de les emissions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no és únicament un desig del govern del Botànic i un dret de la ciutadania. El sector de l’audiovisual valencià va quedar devastat amb el tancament de Canal 9. Desenes d’empreses han hagut de tancar i centenars de professionals malviuen o han hagut de canviar d’ofici. La Direcció General de Comunicació, que dirigeix José Maria Vidal, ja ha convocat uns quants concursos per a proveir de continguts la nova televisió. Documentaris, infantils, ficcions… Hi ha desenes d’empreses de producció audiovisual petites i mitjanes que necessiten començar a treballar amb urgència.

La reobertura de la corporació pública també corregirà l’anomalia comunicativa amb què viuen els valencians des de fa tres anys, quan es va apagar el senyal de Canal 9, i és que no tenen cap mitjà de comunicació en català. L’any 2011 s’havia tallat la recepció de TV3. Quan la Corporació arrenqui, la dieta audiovisual dels valencians serà més variada perquè hi ha el compromís polític d’establir la reciprocitat tant amb Catalunya com amb les Illes Balears perquè els senyals de TV3 i d’IB3 es captin al País Valencià i perquè el senyal de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació vertebri l’eix mediterrani i travessi la mar.