27.04.2024 - 14:53
|
Actualització: 03.05.2024 - 16:55
Compromís ha votat avui en un procés de primàries obertes per decidir el candidat del partit a les eleccions europees 2024. El guanyador de la votació ha estat Vicent Marzà, diputat de les Corts d’ençà de fa vuit anys. Així doncs, ha estat elegit per ocupar el tercer lloc de la llista de Sumar a les eleccions del 9 de juny. Marzà s’ha imposat a Jordi Sebastià Talavera, que ha estat segon. Sebastià ja va ser elegit eurodiputat dins la coalició Primavera Europea, encapçalada per Compromís, el 2014.
La participació en la votació ha estat baixa, atès que solament ha votat el 29,98% del cens: de les 31.481 persones que podien votar, solament ho han fet 9.440. També hi ha hagut 6 vots nuls.
En total, Marzà ha obtingut 5.234 vots; Jordi Sebastià, 3.923; Yurena Hueso, 1.997; Sandra Ruiz, 1.847, i Ioana Sintimbrean, 1.796.
Vicent Marzà, de quaranta-un anys, és mestre i sempre ha estat vinculat a Escola Valenciana i al Bloc. Actualment, és diputat a les Corts Valencianes per la circumscripció de Castelló. Ha estat conseller d’Educació i Cultura del govern del Botànic del 2015 al 2022. L’11 de maig de 2022, just un any abans de les eleccions a les Corts, Marzà va deixar el càrrec i va continuar com a diputat. En aquell moment va dir que feia temps que meditava l’eixida perquè es volia dedicar a reforçar l’estructura del partit per a concórrer amb més força a les eleccions. Tot i no acabar el segon mandat, Marzà va ser el conseller més longeu del departament.
Quan va plegar va dir que la majoria dels objectius de la conselleria ja s’havien complert o que ja estaven encarrilats. Durant el seu mandat es va implantar la Xarxa de Llibres, que implica la gratuïtat dels llibres de text, i va engegar el Pla Edificant per construir o reformar centres escolars en col·laboració amb els ajuntaments.
Però va ser la llei del plurilingüisme allò que va marcar-ne la gestió. Es tractava d’eliminar l’ensenyament per línies que havia consagrat la llei d’ús i ensenyament, i substituir-lo per percentatges perquè tots els alumnes fossin capaços de dominar el català, el castellà i una tercera llengua en acabar l’ensenyament obligatori. També substituïa l’ensenyament per matèries per l’ensenyament per projectes. A la pràctica, famílies i ensenyants d’algunes comarques van veure com es reduïen les hores d’ensenyament en català, cosa que va causar moltes crítiques a la nova llei.
La candidatura de Vicent Marzà a les primàries era, podríem dir, l’oficialista. Un parell de dies després d’haver assolit l’acord amb Sumar perquè el seu candidat ocupés el número tres a la llista, tot de diputats i càrrecs orgànics de Més van omplir les xarxes socials amb missatges per demanar a Marzà que es presentés enmig de frases de suport incondicional.
