Compromís reclama el retorn al País Valencià de 52 obres dipositades a Barbastre, ‘vist el precedent de Sixena’

El portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha registrat una nova bateria de preguntes adreçades al govern espanyol per demanar explicacions sobre les gestions que ha emprès i que pensa emprendre en relació amb els cinquanta-dos béns culturals que l’any 2012 varen sortir del convent de les Caputxines de Castelló de la Plana per ser dipositades al monestir de Barbastre, ‘vist el precedent de Sixena i per poder traçar paral·lelismes’.

En una nota de premsa, Mulet remarca que aquell trasllat es va fer amb la ‘passivitat còmplice’ del govern del PP al País Valencià. ‘No es va impedir a l’orde –diu la nota– d’endur-se pintures, escultures, béns mobles de segles d’antiguitat, que haurien estat sufragats pels castellonencs, i deixar-los sota custòdia de l’orde a Barbastre’.

El senador afegeix que l’orde va acabar llogant per un preu de 3.000 euros el mes una desena de llenços de Zurbarán i tres obres del patrimoni històrico-artístic que pertanyien a l’antic convent, per ser exposats al Museu de Belles Arts de Castelló. ‘No solament va espoliar la ciutat dels seus béns, sinó que amb els pocs que hi va deixar va fer bon negoci a costa de l’erari públic’, lamenta.

Mulet ha recordat que per la permissivitat dels governs del PP, únicament es va poder quantificar més d’un centenar d’obres extretes del convent abans de l’abandonament d’aquest orde, que una cinquantena es va dipositar en altres llocs de la demarcació, sense saber on, ni haver-hi cap catalogació ni inventari per a saber el valor real de les obres, ni la descripció ni l’estat, ni cap estudi per a saber-ne l’origen. ‘Parlem de béns culturals de tots els castellonencs, sobre els quals el PP ha callat i ha permès el saqueig; aquestes obres no poden ser atribuïdes a la propietat de l’orde, sinó que la majoria van ser objecte de donacions econòmiques o materials dels creients de la ciutat’, diu.

Mulet parla també de casos de persistència com els ‘papers de Salamanca’. I recorda que Compromís havia presentat una moció pendent de debat al senat espanyol, en què recorda que, pel cap baix, vuit vagons de ferrocarril amb més de vuitanta tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló de la Plana, València i Alacant cap a l’Arxiu de Salamanca.

Segons la coalició, aquesta documentació va servir en molts casos per a condemnar a mort a milers de persones o reprimir-les brutalment. ‘Avui dia –diu la nota– la documentació referent a ajuntaments, pobles, entitats i institucions valencians continuen segrestats. A diferència d’uns altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris. Tant de bo el PP faci d’aquest cas també una croada per a retornar el material als seus legítims propietaris.’

I Mulet encara afegeix: ‘Podríem parlar del cas de les caputxines, dels papers de Salamanca, dels papers de defensa trets pel govern de Zapatero de Castelló, de la Dama d’Elx, i de tant i tant patrimoni històric artístic tret il·legalment del nostre territori, sobre el qual mai no hem vist la més mínima intenció per part del PP de reclamar-la.’