Compromís reclama que el govern espanyol indemnitzi els pobles del Maestrat bombardats pels nazis

Els senadors de Compromís, Jordi Navarrete i Carles Mulet, han reclamat al govern espanyol que indemnitzin els municipis del Maestrat bombardats per la Legió Cóndor alemanya l’any 1938 durant la guerra del 1936-39. Diversos atacs aeris en van afectar viles i ciutats i van castigar la base dels republicans a La Sénia (Montsià).

Aquestes atacs van tenir com a conseqüència la mort d’almenys trenta-set civils i quatre militars, però no se’n van conèixer mai les xifres exactes. En un comunicat, Compromís explica que algunes fonts documentals permeten d’afirmar que els bombardaments van ser un atac contra objectius civils i que eren aprofitats per provar noves tècniques de l’Alemanya nazi amb vista a la segona guerra mundial.

Sobre els atacs aeris de la Legió Còndor a la comarca del Maestrat, no se n’havia sabut res fins que, recentment, han sortit a la llum documents rellevants i investigacions basats en l’informe del fitxer militar de Freiburg ‘Imatges dels efectes de les bombes de 500 kg. Als pobles: Albocàsser, Ares del Maestrat , Benassal, Vilar de Canes, llançades dels Ju87’, que inclou seixanta-sis fotografies d’aire que mostren el sòl com un tauler de joc de taula i fletxes en tinta vermella apuntant als objectius aconseguits.

Compromís demana de ‘posar els mitjans necessaris a disposició per a investigar i esclarir els bombardaments perpetrats el maig del 1938 sobre la comarca del Maestrat per la Legió Còndor, esbrinar-ne els autors i el responsable o els responsables d’autoritzar els atacs sobre la població d’aquests nuclis del Maestrat’. També vol que s’homenatgin les víctimes identificades, que els demanin perdó i que es resolguin tant com sigui possible els danys causats als familiars i als municipis.

La coalició valencianista confia que el nou govern espanyol sigui més sensible envers episodis com el que van viure aquests pobles i que avanci en la memòria democràtica, la dignificació de les víctimes, en el fons per a exhumacions, en la reparació jurídica de les víctimes o en l’eliminació de la nomenclatura feixista.

Els bombardaments van començar el 18 de maig de 1938, amb tres bombes sobre Albocàsser i nou més l’endemà. El dia 24, Ares del Maestrat també fou bombardat, juntament amb Benassal el 25 i Vilar de Canes el 26. El 28 de maig van caure sis bombes més a Benassal i tres més a Ares juntament amb tres més el 31 a Vilar de Canes. En total, deu dies de bombardaments en un radi de només deu quilòmetres.

Una estimació dels danys (180 cases destruïdes, a més de l’església i la Casa de la Vila de Benassal i de l’Albocàsser, així com l’església de Vilar de Canes) puja a cinquanta-set milions d’euros. A la compensació per danys material, caldria sumar la compensació a les famílies dels onze morts en Benassal, dels dinou a Ares del Maestrat, dels set a Albocàsser i dels tres de Vilar de Canes.