04.07.2016 - 17:24
VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)
El diputat de Compromís en les Corts Valencianes i alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, ha presentat una proposta perquè “es reforme el reglament del Comitè de les Regions (Cdr) de la Unió Europea, de manera que el valencià puga ser utilitzat tant en les intervencions orals com en els escrits que es dirigixen al Comitè”.
Juan ha fet notar que la Generalitat Valenciana està present al Cdr mitjançant les figures del president de la Generalitat, Ximo Puig, i de la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en qualitat de suplent. “Tot i això, segons el reglament actual, els nostres representants no poden dirigir-se, ni utilitzar la nostra llengua en el si del Cdr”, ha observat.
D’altra banda, “caldria reflexionar sobre el fet que la Unió Europea considere determinades llengües com a minoritàries i sobre les implicacions que es deriven”.
“10 MILIONS DE PARLANTS”
“Una llengua minoritària –ha prosseguit– és aquella que en un territori determinat amb una situació de plurilingüisme gaudix d’un nombre de parlants inferior a una altra llengua. Però el terme ‘minoritària’ perd tota lògica quan es comprova que el valencià, amb més de 10 milions de parlants i la novena llengua més parlada d’Europa, és catalogada com a minoritària quan està molt per damunt del nombre de parlants d’altres idiomes plenament oficials a la UE, com per exemple el grec, el txec, l’hongarès, el suec, el búlgar, el danès, l’eslovac, el finès, el lituà, o el letó, entre d’altres”.
“Per tant, havent descartat els termes ‘regionals’ i ‘minoritàries’, per imprecisos, tendenciosos i parcials, i atenent la situació de preponderància d’algunes llengües abans esmentada, cal abordar la qüestió des d’un altre prisma”, argumenta el parlamentari en un comunicat.
Per això, continua, “cal remetre’s al concepte de llengua ‘minoritzada’, la que tot i ser preponderant en nombre de parlants o tenir una rellevància equiparable a la llengua majoritària en un territori determinat, ha estat estigmatitzada i marginada de l’esfera pública i confinada a l’àmbit de les relacions familiars. Així, si pensem en el valencià en el conjunt del seu domini lingüístic, resulta més adequat qualificar-la com a llengua minoritzada que no de minoritària”.
“Cal dir que al senat ja és possible, des de l’any 2010, que els senadors puguin fer les seves intervencions en les llengües cooficials de totes parts l’Estat. Agafant este exemple, sembla raonable que després de ser el Cdr una cambra consultiva territorial comunitària, tot i no tindre atribucions equiparables ni al Parlament Europeu ni al Senat, els representants dels governs regionals i locals dels estats membre de la Unió Europea puguen fer les seues intervencions així com presentar les seues iniciatives en la seua llengua pròpia”, ha conclòs Jordi Juan.
