06.09.2016 - 20:34
|
Actualització: 07.09.2016 - 00:04
Compromís ha presentat una proposta de mínims per mirar d’assolir un govern ‘de canvi’ a l’estat espanyol. El document, que han fet arribar al PSOE, IU-UP, Podem, En Marea i En Comú Podem, consta de trenta mesures que haurien de servir de base per a la conformació d’un govern d’esquerres. És el segon intent de Compromís en pocs mesos d’empènyer cap a un pacte d’aquestes característiques, perquè després del 20-D van presentar l’Acord del Prado amb la mateixa intenció.
Un dels aspectes fonamentals de la proposta és que el president se sotmeti a una moció de confiança després dels dos primers anys de legislatura. En la mateixa línia, proposa que l’acció de govern se sotmeti a escrutini públic cada sis mesos.
El portaveu de la formació, Joan Baldoví, ha dit: ‘Políticament i econòmicament ens trobem en una situació d’urgència.’ I per això creu necessari de desblocar la situació i aprovar uns nous Pressupostos Generals de l’Estat ‘que permetin de revertir les polítiques antisocials de retallades que ha aplicat aquests anys la majoria absoluta del PP’. Així mateix, ha dit que el no del congrés espanyol a Rajoy la setmana passada va tancar la porta a qualsevol investidura d’un president del PP.
Picada d’ullet a Ciutadans
La proposta d’acord de govern de Compromís és pensada per aconseguir l’abstenció de Ciutadans en un hipotètic ple d’investidura. Les sis primeres mesures, compreses a l’apartat sobre regeneració democràtica i lluita contra la corrupció, són exactament les sis condicions que Ciutadans exigiren a Mariano Rajoy com a pas previ per a començar a negociar.
Ara, també s’hi afegeixen mesures com la derogació de l’anomenada ‘llei mordassa’, la reforma del sistema d’elecció de càrrecs del Consell General del Poder Judicial i l’enduriment de la lluita contra les portes giratòries.
La proposta, que Compromís considera ‘molt assumible’ per la resta de forces, també proposa de derogar la LOMCE i assolir una nova llei d’educació per consens, aturar qualsevol desnonament sense alternativa d’habitatge i establir una renda garantida de ciutadania.
No es refereix explícitament al dret de decidir, però anima els signants a impulsar la reforma territorial de l’estat ‘sobre les bases del diàleg, el respecte i la participació de tots els actors’. Alhora, reclama el reconeixement del ‘deute històric’ de l’estat amb les comunitats autònomes i proposa una reforma del sistema de finançament; demana de revertir la reforma de l’article 135 de la constitució i renegociar els programes d’estabilitat amb la Unió Europea.
