Compromís denuncia que un altre professor per promoure teràpies de conversió en una escola de València

El diputat de Compromís a les Corts i portaveu d’igualtat LGTBI, Francesc Roig, ha denunciat en un comunicat que un professor d’un centre concertat de València és autor d’un llibre en el qual es promocionen “teràpies de conversió”, a les quals nomena “d’acompanyament”, i afirma haver rebut denúncies ciutadanes sobre l’ús d’aquest text en el col·legi, així com la utilització de les seves instal·lacions per a realitzar una presentació de la publicació.

No obstant això, des del Col·legi Diocesà Santiago Apostol han desmentit, en un comunicat, “amb total contundència” que en el centre “s’haja pogut realitzar alguna acció com les anomenades ‘teràpies'” i afig que “mai s’ha permès cap tipus de discriminació o assetjament, siga per la causa que fora, doncs esta conducta, d’haver ocorregut, hauria sigut inmedia immediatament corregida per la direcció”. A més, nega haver rebut denúncies ni de famílies, ni d’alumnes ni notícia per part de l’administració educativa.

Segons Compromís, el docent, autor del llibre ‘Créixer com a xiquets, créixer com a xiquetes’, pertany també al centre d’orientació familiar Mater Misericordiae, una institució diocesana situada a València i dirigida per un professor d’un col·legi d’Alaquàs, del que el passat mes de juliol es va fer públic que presumptament va realitzar fa anys teràpies de conversió sexual. Ex-alumnes del centre d’orientació familiar van denunciar els fets i Educació va anunciar que els posava en coneixement de la fiscalia. Segons ha publicat Levante-EMV, el col·legi d’Alaquàs ja ha prescindit d’aquest professor.

En el llibre, segons Compromís, el professor del Santiago Apòstol assenyala diferents “símptomes” o “senyals d’alarma” sobre el procés de maduració de la identitat sexual en xiquets com, per exemple, no jugar al futbol, tenir predilecció per ídols femenins o preferència per activitats sedentàries i menys agressives. També quins són els “símptomes” o “senyals d’alarma” en xiquetes com la preferència per a portar els cabells curts, “roba masculina”, desinterès per jugar amb nines o preferència per activitats més físiques com “fer tombarelles” o fer esport, segons exposa la coalició.

Així mateix, assenyala que l’autor arriba a normalitzar l’assetjament escolar cap a xiquets que no responen a la seva idea de masculinitat per part altres companys perquè “la falta de masculinitat repel·lix de forma inconscient” als companys assetjadors, assenyalant que “no ho fan per maldat” sinó com a part del seu “procés de conquesta de la mateixa identitat”. El docent qualifica la reacció del xiquet víctima d’assetjament de callar i no respondre com “no pròpia de l’home”, la qual cosa li acaba per fer assumir que les acusacions d’homosexualitat per part dels seus companys són “certes”. En el llibre, fa valdre “l’encomiable treball” dut a terme pel col·lectiu ‘És possible l’esperança’ amb l’acompanyament a persones amb projecció cap al mateix sexe (PMS), que és la denominació que utilitza per a referir-se a l’homosexualitat. ‘És possible l’esperança’ és, segons Compromís, “un col·lectiu conegut per haver practicat teràpies de conversió contra centenars de persones LGTBI a través de diferents grups en tot Espanya i Amèrica Llatina”.

L’autor situa l’atracció cap a persones del mateix sexe com un problema de maduració de la identitat masculina o femenina del xiquet o xiqueta i defensa el paper del tutor en el centre educatiu per a poder detectar aquests problemes i involucrar-se en la seva conducció.

“Per això, l’educador, en percebre que un xiquet s’expressa de manera “efeminada”, ha de tenir en compte que seria un greu error corregir directament este comportament ridiculitzant-ho avergonyint-ho davant dels altres. S’aconseguiria tot el contrari: reforçar la conducta. El primer hauria de ser guanyar-se la seua confiança i establir una vinculació sana. Després, atesa la inseguretat i les pors que patix en el món viril (que ho atrau alhora que ho espanta), amb delicadesa de diverses maneres, ho ha de conduir com un imant cap a les realitats masculines”, apunta en el llibre, sgeún Compromís. “Si esta carència d’identitat masculina (que la majoria a voltes té com a origen una carència d’aferrament patern) es perllonga i no es pren seriosament, pot derivar en l’adolescència al DCS -desig de canvi de sexe- o la PMS -projecció cap el mateix sexe-“, afegeix.

Per al diputat Francesc Roig, “ens trobem davant d’una nova peça d’esta trama que tracta als xiquets i xiquetes LGTBI com a malalts que cal guarir. És inacceptable que en un centre sostingut amb diners públics l’educació sexual estiga en mans d’una persona que justifica l’assetjament escolar i veu perillós que un xiquet no vulga jugar al futbol o que una xiqueta vulga portar el pentinat curt”.

Apartar el docent

Compromís exigeix que s’aparti al professor, que s’actuï de forma ràpida i contundent des de la Conselleria i que s’aprovi una comissió d’investigació que han proposat a les Corts. “No descansarem fins a esclarir tota la veritat sobre esta trama contra els joves LGTBI i que es garantisca que les escoles siguen espais segurs per a tot l’alumnat, sense que ningú els diga que els seus gustos, la seua orientació sexual, identitat o expressió de gènere somie un problema que cal resoldre”, ha conclòs. Des del col·legi diocesà, encomanat a la Congregació Cooperadors de la Veritat, se subratlla en el comunicat que realitza la seva missió educativa “enquadrada en una visió antropològica cristiana respectant sempre el marc de les lleis educatives vigents” i lamenten “profundament” que “s’hagi volgut vincular falsament al col·legi amb unes pràctiques que no s’han produït mai”.