Compromís presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei Rovira d’educació

Compromís ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei Rovira d’educació, amb la signatura de cinquanta-dos diputats del congrés espanyol. Han rebut el suport de Sumar, Podem, Bildu, ERC, Junts i BNG, que s’han concentrat simbòlicament davant la porta del congrés espanyol. Consideren que la nova llei educativa va contra els drets lingüístics dels alumnes, reconeguts en l’estatut d’autonomia valencià, la constitució espanyola i més lleis educatives de rang superior.

Els partits signants consideren que la llei promulgada per PP i Vox obliga les famílies valencianes a matricular els seus fills abans de saber en quina llengua rebran les classes i impedeix que els alumnes d’àrees castellanoparlants puga aprendre en català i domine les dues llengües.

També recorden que el Tribunal Superior de Justícia valencià ja va rebutjar una de les mesures que s’inclouen en la llei Rovira: la possibilitat que cada alumne puga triar llengua per fer els exàmens, perquè atempta contra l’objectiu d’adquisició de coneixements que van vinculats a la llengua oficial en què es vehicula una assignatura. A més, assenyalen que la nova llei permet que hi haja professora sense la capacitació per a impartir en català assignatures no lingüístiques, cosa que vulnera els drets dels alumnes.

Les formacions polítiques signants del recurs asseguren que la llei Rovira incompleix vint-i-vuit articles de lleis superiors: vuit de la constitució espanyola, setze de la llei educativa estatal, un de l’estatut d’autonomia i tres reials decrets.

“Presentem aquest recurs per tal de garantir els drets lingüístics dels xiquets i les xiquetes que estudien al País Valencià. La llei de llibertat educativa que ha aprovat el Partit Popular és una llei anticonstitucional. És una llei que no garanteix el dret a l’educació en valencià dels nostres fills i filles i que, a més a més, no garanteix la seguretat dels pares i les mares a l’hora de triar els centres educatius que puguen tenir una línia lingüística que ells trien. Per tant, davant aquesta injustícia, aquesta acció del govern de la vergonya del PP, Compromís i tots els grups que hi donen suport no podíem quedar impassibles. Per això presentem aquest recurs d’inconstitucionalitat, que de segur prosperarà i posarà al seu lloc la nostra llengua, la llengua de les valencianes i els valencians, en l’educació pública del nostre país”, ha dit Àgueda Micó, diputada de Compromís al congrés espanyol.

El govern espanyol se’n desmarca

Ara, el govern espanyol ha manifestat discrepàncies respecte d’alguns punts de la llei i ha creat una comissió bilateral amb el Consell del PP per mirar de negociar-los. En concret, han assenyalat l’article 14, que es refereix a l’exempció del català en l’avaluació i qualificació dels alumnes i foment de l’estudi de la llengua en zones de predomini lingüístic castellà; i les disposicions addicionals primera –sobre l’educació plurilingüe en uns altres ensenyaments del sistema educatiu– i quarta –sobre les situacions excepcionals relatives al requisit lingüístic dels professors.

L’acord d’aquesta comissió s’ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), just el mateix dia que Compromís ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei Rovira.

Compromís havia començat contactes amb el Ministeri d’Educació espanyol i amb els grups parlamentaris del congrés per a presentar el recurs. El podia presentar o bé el govern espanyol, o bé un mínim de cinquanta diputats. Finalment, Compromís ha aconseguit la signatura de cinquanta diputats, i entre aquests no n’hi ha cap del PSOE.

El síndic del PSPV a les Corts, José Muñoz, ja va descartar “prestar diputats” a Compromís, i va insistir que es treballava en la comissió bilateral Generalitat-govern espanyol. Segons que va dir, aquesta fase de negociació és l’habitual per a evitar que una llei autonòmica s’immiscesca en la legislació estatal.

El govern espanyol, doncs, se n’ha desmarcat i ha evitat de presentar el recurs. Per tant, ara hi ha dues vies obertes per a aturar la llei Rovira: el recurs d’inconstitucionalitat presentat per Compromís, i la comissió bilateral, que negociarà la modificació dels punts en conflicte.