Compromís negocia a Madrid la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei Rovira d’educació

El grup parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes ha presentat un informe jurídic segons el qual la llei Rovira d’educació incompleix 28 lleis de rang superior, entre les quals, l’Estatut d’Autonomia, la LOE i la constitució espanyola. Compromís ha lliurat aquest informe al Ministeri d’Educació espanyol i als partits de la majoria de la investidura per demanar-los que presenten un recurs al Tribunal Constitucional espanyol.

“Ja vam denunciar el nul caràcter pedagògic de la llei i hui fem públic un informe que constata que Mazón tritura la legislació estatal i l’Estatut d’Autonomia i que demostra que s’obligarà les famílies a matricular a cegues els seus fills i filles”, ha dit el portaveu d’educació de Compromís a les Corts, Gerard Fullana.

Segons l’informe jurídic que Compromís ha qualificat de demolidor, la llei de segregació lingüística, dita de “llibertat educativa”, aprovada pel PP i Vox a les Corts, incompleix 8 articles de la constitució espanyola, 16 de la llei educativa estatal, 1 de l’estatut i 3 reials decrets.

Els juristes consideren que el primer inconvenient de la llei és el títol perquè el concepte “llibertat educativa” té a veure amb els drets constitucionals.

Matricular sense saber com ni què

Uns altres arguments contra la llei Rovira tenen a veure amb el fet que elimina el dret dels alumnes de la zona de predomini lingüístic castellà d’aprendre català. “Això és il·legal, no hi ha cap via que ho permeta”, ha dit Fullana.

Segons el diputat, cap de les 800.000 famílies que matricularan els seus fills sabran a quin programa anirà. “Participarà en un referèndum il·legal i a posteriori li diran on ha matriculat el seu fill, i això és il·legal perquè el programa del centre i el projecte educatiu han de ser públics abans del període d’admissió”, ha dit. I ha afegit que, al moment de fer la matrícula, segons la llei, les famílies triaran tres opcions i votaran la llengua que volen en totes tres opcions, per tant, els alumnes acabaran estudiant amb un programa que hauran votat famílies que no van al centre.

Gerard Fullana ha citat la sentència del Suprem espanyol sobre el 25% en els territoris que tenen dues llengües vehiculars, però ha dit que, segons l’informe, la llei Rovira tractava per igual totes dues llengües quan la llei preveu que el cas de la convivència de dues llengües, la minoritzada ha de tenir més pes per a garantir-ne la pervivència.

El recurs al Tribunal Constitucional espanyol que Fullana demana el pot presentar el govern espanyol o bé l’han de signar cinquanta diputats del congrés. I és per això que com que el termini s’acaba a final de mes, s’espera una setmana de negociacions molt intenses entre grups.