14.05.2023 - 21:40
Després de vuit anys de govern, l’esquerra valenciana i illenca entomen les eleccions amb el pronòstic d’un tercer mandat. Les urnes encara han de parlar, i el PP i Vox s’esforçaran a menjar-se les restes de Ciutadans i convèncer els electors que cal un retorn al passat, però els primers sondatges diuen que els socialistes Ximo Puig i Francina Armengol revalidarien la presidència. Si és així, s’aturarà la dreta quatre anys més, però Compromís, Més per Mallorca i Unides Podem tornaran a ser en una posició subalterna que, en molts casos, ha causat tensions en els governs de coalició perquè consideraven que els socialistes tibaven massa cap als seus postulats.
Qui més ho ha denunciat ha estat el candidat de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que vol un canvi de rumb i que el partit es reivindiqui davant el PSIB. De fet, va guanyar les primàries internes amb el compromís que solament formarà part del govern si és de president. Si no és així, es limitarà a mirar d’influir en les polítiques de l’executiu de fora estant.
“No han tingut prou en compte que tots els partits érem necessaris per a la investidura de la presidenta i que tots els partits ens hauríem de veure reconeguts en totes les accions del govern”, deia en una entrevista a VilaWeb. Fins i tot, deia que en alguns moments el govern havia fet polítiques que anaven en contra dels principis ideològics de Més. Posava d’exemple la voluntat del PSIB d’eximir el personal sanitari de l’obligació de saber català, cosa que va causar una crisi de govern per l’amenaça de dimissió dels consellers de Més per Mallorca. Finalment, la sang no va arribar al riu i Armengol va rectificar, però la ferida entre tots dos partits va continuar en forma de cicatriu. “Que es pretengués que hi hagués dos mil professionals de l’àmbit de la salut que esdevinguessin funcionaris de carrera sense assegurar que podrien garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania en un govern en què participa Més és no entendre què significa Més i què significa un govern amb la participació de Més”, deia Apesteguia.
De fet, els triomfs principals que Més per Mallorca pot reivindicar davant les seves bases no són tant haver aconseguit avenços socials, ambientals o nacionals, com haver fet de contrapès dels socialistes. Per això el tomb d’Apesteguia ha insuflat a la campanya una il·lusió més gran que la de Miquel Ensenyat el 2019, quan van perdre dos escons després de l’escàndol pel viatge a Punta Cana del vice-president Biel Barceló.
De tota manera, que Apesteguia valori d’influir el govern de fora estant requereix que les forces progressistes sumin més diputats que no pas la dreta i la ultradreta. Per això, un grup d’activistes i intel·lectuals va fer una crida a la mobilització electoral de l’esquerra i en contra de l’abstenció. “Avui, les Illes Balears s’enfronten a grans reptes. L’augment de la inflació, la manca d’habitatge accessible, la pèrdua d’ús social de la nostra llengua, l’espoli fiscal, els costos de viure en una illa, el domini del patriarcat o el canvi climàtic… i, sobretot, a la necessitat d’una revisió a fons del model socioeconòmic actual. Això implica un esforç comú i una estratègia política compartida, malgrat que la política no estigui de moda”, diu el manifest Visc a Mallorca.
Compromís davant el mirall
Al País Valencià, on també s’ha publicat un manifest per a animar els ciutadans a votar per garantir un tercer Botànic, Compromís també ha patit la incomoditat de ser subaltern del PSPV de Ximo Puig. El cas més flagrant va ser la defenestració de Mónica Oltra, que va dimitir entre llàgrimes de ràbia quan la van encausar per l’amenaça implícita que, si no plegava, Puig la destituiria. Havia dit i repetit que no dimitiria perquè considerava que el cas que investigava si havia tapat els abusos del seu ex-marit a una menor tutelada era un muntatge judicial, però va empassar-se el gripau per no ser l’excusa perquè Compromís fos expulsat del govern. L’adeu d’Oltra va donar lloc a un conat de crisi interna pel seu relleu, que es va resoldre amb Joan Baldoví de candidat a la presidència i Aitana Mas de cap de llista per la circumscripció d’Alacant.
L’escac i mat a Oltra va ser el colp més evident, però a les bases de Compromís hi ha la sensació que els socialistes els prenen el pèl sovint. N’és exemple la batalla pel requisit lingüístic dels funcionaris, que va costar Déu i ajuda que s’aprovés i que no serà efectiu fins el 2025. Si fos per la consellera socialista Gabriela Bravo, no s’hauria aprovat pas, però la pressió de sindicats i entitats –de fora–, i de Compromís –de dins– va fer moure les fitxes. Pel camí va acabar plegant el conseller Vicent Marzà. La versió oficial va ser que ho feia per dedicar-se a tasques internes de Compromís de cara a les eleccions de la setmana vinent, que entoma com a candidat a la demarcació de Castelló.
És cert que per molts votants el sol fet d’haver trencat el domini absolut i absolutista d’un PP que feia i desfeia segons els seus interessos ja és una cosa a celebrar. Compromís pot penjar-se medalles per la creació del banc gratuït de llibres de text educatius o per l’augment de la inversió en les polítiques de dependència, però les bases veuen amb dolor que fos un conseller de Compromís qui, amb la llei del plurilingüisme, causés la reducció d’hores de català en centres educatius en relació amb l’antic sistema de línies.
Per acabar-ho d’adobar, la publicació de vídeos de campanya en castellà ha encès encara més els ànims.
Qui hòst*** va a parlar d’açò?
La vida idíl·lica de l’estudiant no és genèrica i universal. Cal parlar d’aquella majoria que ha de fer escalada en la seua vida per poder “viure”.
Anem a fer front a aquesta dinàmica vital a través d’un sistema de polítiques de benestar social🫶🏽 pic.twitter.com/RgGOjsHPr3
— Som Joves Compromís (@som_compromis_) May 5, 2023
Aquesta sensació d’abandonament polític l’expressava ara fa uns dies Ricard Chulià, membre del corrent intern sobiranista Bloc i País, que escrivia a Twitter un fil de missatges en contra dels atacs reactius de dirigents de Compromís i acusava aquells que els critiquen d’afavorir un govern de PP i Vox. “La gent que ens critica perquè ens acusen –amb raó, malauradament– de no estar a l’altura de la defensa de la llengua, ens demana a crits poder-nos votar. Estan cabrejats perquè senten que els hem decebut. Els altres no, perquè no n’esperaven res”, escrivia.
La gent que ens està criticant perquè ens acusen -amb raó, malauradament- de no estar a l’alçada de la defensa de la llengua, ens està demanant a crits poder-nos votar.
Estan cabrejats perquè senten que els hem defraudat. Els altres no, perquè no n’esperaven res.
— Ricard Chulià Peris🎗🏴☠️ (@RicardChulia) May 7, 2023
En el fil, Chulià recorda les èpoques que el Bloc Nacionalista Valencià, ara reconvertit en Més-Compromís, acabava a les portes d’entrar a les Corts perquè no arribava per poc al 5% dels vots, i recorda que qui va ajudar a superar aquella fase van ser els militants i votants més mobilitzats i exigents ideològicament. “No sé si us ho heu parat a pensar, però diria que eixa gent ja sap perfectament quan és l’alternativa. I, tot i això, el seu cabreig és prou alt per a exigir representació. Perquè això fan: exigeixen que els representem. Cosa que és saníssma en democràcia, per cert”, deia.
Reflexiona que fer de l’oposició a Vox l’única bandera no és ni tan sols útil electoralment, perquè considera que pot enviar aquest electorat crític a votar el PSOE o Podem si no són capaços d’oferir un projecte diferent. En oposició, proposa d’escoltar les crítiques i rectificar allò que calgui. “Potser pensarem que són quatre gats i un parell de vots i potser és de veres, però són els quatre gats i el parell de vots més militants que tenim, els que fan les campanyes i els que ens fan arribar més enllà de la nostra base electoral”, diu, atès que són els més activistes els qui convencen el seu entorn de votar Compromís. “Els vots amb què pots comptar quan les coses van malament i et pegues una hòstia electoral. Perquè són els fonaments de ta casa”, afegeix.
Vuit anys després d’haver foragitat el PP, hi ha votants de Compromís que creuen que no han estat prou ambiciosos a l’hora de reconstruir el país. La campanya electoral tot just comença, i Baldoví té el desafiament de treure múscul ideològic i convèncer-los que no solament són importants per a evitar un retorn del PP amb Vox de la mà, sinó que depèn d’un Compromís fort tibar un nou Botànic per defensar la llengua i el valencianisme.
