Compromís, l’hora del vertigen

El grup parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes té una data marcada en roig d’ençà del divendres 17 de desembre. Aquell dia, Fran Ferri, que ha exercit de síndic del grup aquests darrers sis anys, va anunciar per sorpresa que deixava la sindicatura, l’escó i la política institucional i de primera línia. Dimarts vinent, dia 11, hi ha una reunió del grup parlamentari de Compromís per a designar-ne el successor.

Haurà passat un mes d’ençà d’aquell trasbals i les vacances de Nadal han cobert amb un mantell de silenci tot allò que té a veure amb el recanvi. Les bases de Compromís, els diputats que no són dins el nucli de la vida orgànica, diuen que no saben res, que romanen a l’espera de noves. Amb tot, els grups de WhatsApp dels militants i dels diputats vessen de comentaris, encara que siga per a dir que es fa llarg esperar. Circulen, també, moltes llistes DAFO analitzant els pros i els contres d’unes opcions que se sobreentenen, però que ningú no gosa de verbalitzar per por de causar inestabilitat o de trencar els equilibris que tant costen d’aconseguir.

El calendari

A pesar que aquesta legislatura ha estat generosa en canvis i recanvis de síndics, aquest del grup parlamentari de Compromís és ben diferent de tots els altres. I molt més transcendent. No debades, aquest moviment pot afectar també la composició del Consell de la Generalitat, perquè el diputat que ara per ara té més opcions per a esdevenir síndic del grup és Vicent Marzà, conseller d’Educació, Cultura i Esports d’ençà del 2015, quan es va constituir el primer govern del Botànic.

El calendari va començar a córrer el 17 de desembre. La majoria de diputats i altres càrrecs de Compromís amb qui ha parlat VilaWeb insisteixen a dir que l’anunci de Fran Ferri els va sorprendre. Ferri, que és enginyer industrial, havia deixat caure alguna vegada la seua intenció de no aferrar-se a l’escó, però la majoria preferien no creure-ho.

Una volta passat el primer xoc, calia posar fil a l’agulla del relleu, però les vacances parlamentàries i les festes de Nadal han alentit molt el procés. I així és com s’acosta la data límit sense haver anunciat un recanvi, i amb l’olla de les especulacions bullint.

Dimarts vinent, dia 11, hi ha convocada la reunió del grup parlamentari. És previst que Ferri lliure l’acta de diputat el dia 14, perquè l’endemà mateix ja s’incorpora a una empresa privada del sector de l’automoció. Com que Compromís va exigir fa uns mesos al PP el nomenament d’una síndica definitiva sense passar per un procés d’interinatge quan Isabel Bonig va abandonar el càrrec, el grup està obligat, moralment i política, a tenir decidit qui serà el síndic quan Fran Ferri passe pel registre.

Equilibris dins el grup Compromís

Amb tot, la direcció de Més Compromís no descarta que la decisió no es prenga dimarts mateix, i que encara passen un parell de dies més.

Compromís és una coalició de tres partits: Més Compromís, abans el Bloc, Iniciativa i Verds. Tots tres tenen diputats a les Corts. L’elaboració de les llistes electorals va ser un procés de randa i filigrana relacionat sempre amb la potència electoral de cada formació. Aquest equilibri va més enllà de la llista a les Corts. És un acord global. Dels disset diputats, onze són de Més, però Iniciativa té la vice-presidenta del Consell i una conselleria, a més de la batllia de València, per exemple. És per això que Més Compromís considera que la sindicatura ha de ser per a un diputat seu. No deixen cap marge a la discussió i aquesta sembla una línia roja difícil de travessar. Amb tot, Aitana Mas, una de les co-portaveus a les Corts, i militant d’Iniciativa, s’ha postulat per al càrrec de síndica. És l’única parlamentària que ha fet un pas endavant.

Diputats de Més reconeixen a VilaWeb que Mas és una persona molt vàlida i que ho faria bé, però diuen que el nou síndic ha de ser de Més. No ho dubten. A la direcció del partit deixen caure que no seria convenient haver d’arribar a una votació dins el grup parlamentari perquè hi haja més d’una candidatura. Pràcticament, mai no es vota res dins el grup, les decisions es prenen parlant i dialogant. “Seria una llàstima que s’haguera de votar”, diuen. Una llàstima, i una esquerda oberta des d’on es podrien ataüllar símptomes de desgast o de cansament a la coalició.

Tampoc no està definida del tot la manera com s’ha de triar el nou síndic. És un debat interessant, diu un alt càrrec institucional. Els diputats defensen l’autonomia del grup per a votar els càrrecs interns. A més, són diputats els tres consellers, la vice-presidenta i el president de les Corts, diu un membre dels Verds que considera que totes les ànimes de la coalició i de les institucions estan ben representades.

En canvi, hi ha qui defensa que la decisió l’han de prendre els òrgans de direcció de la coalició, que seran els encarregats de transmetre-ho al grup.

La decisió de Marzà

El 17 de desembre, quan encara no s’havien dissolt els efectes de l’enrampada que va ocasionar l’anunci de Ferri, un segon calfred va recórrer l’espinada de la militància de Compromís. Tal com va informar VilaWeb, Vicent Marzà, el conseller de Cultura, Educació i Esports, havia expressat internament la seua intenció d’ocupar la sindicatura. Marzà era a la conferència de premsa on Ferri anunciava el canvi d’aires. Ferri es va abraçar amb tot de militants, dirigents i càrrecs institucionals que li feien costat, però la fotografia més buscada i reproduïda és la de l’abraçada amb Vicent Marzà.

Pels passadissos de la seu de la plaça del Pilar, Marzà no va confirmar ni va desmentir la seua intenció de canviar la conselleria per la trona de les Corts i la direcció del grup parlamentari. Va repetir una frase que diu sovint, que sempre serà on el partit vulga, que tant li fa agranar la seu com ser conseller… Des d’aquell dia, silenci i incertesa.

A la direcció del partit afirmen que Marzà ha fet un paper molt important en el Consell, i remarquen que no tan sols en els àmbits de la seua competència, sinó que ha estat l’artífex d’acords i consensos molt importants en temes diversos.

Aquest paper de negociador, d’aconseguidor d’acords, és també una de les qualitats que necessitarà el nou síndic de Compromís en els dos anys que, en teoria, resten de legislatura. Són els dos anys previs a les eleccions quan els tres partits que formen el Botànic hauran de marcar un perfil propi per a tornar a captar l’atenció de l’electorat.

Per què Marzà? Per què ara?

Fonts de Més Compromís remarquen que aquests dos anys que ara vénen són els de recollir els fruits d’allò que va començar a sembrar-se el 2015. S’han d’inaugurar totes les obres de reforma o de nova construcció dels centres educatius emmarcades dins el Pla Edificant, per exemple.

Si finalment Marzà és triat síndic de Compromís, haurà d’abandonar el Consell i obligarà el president Ximo Puig a fer una remodelació. Ell ja ha avançat que no té cap intenció de fer canvis profunds a l’executiu, i és molt probable que opte per una cirurgia de precisió com ja va fer al setembre, quan el vice-president segon, Rubén Martínez Dalmau, va ser empès a deixar el càrrec. Puig només va signar el decret del cessament d’un i el del nomenament d’Héctor Illueca, proposat per Unides Podem.

Un Vicent Marzà alliberat de la gestió diària de les escoles i del món de la cultura i de l’esport pot trobar un altaveu a les Corts per a demostrar que pot protagonitzar debats sobre qualsevol qüestió, que té molta desimboltura política i dialèctica per a enfrontar-se a una oposició cada volta més crispada, i que pot arribar als acords necessaris tant dins el Botànic com amb la resta de partits. En definitiva, el projectaria com a polític polivalent. Un valor emergent, capaç d’exercir el lideratge i d’encapçalar el cartell electoral del 2023.

Això passaria si Mónica Oltra, militant d’Iniciativa, decideix que no vol tornar a repetir com a candidata de Compromís a presidir la Generalitat. La vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives té la carta del moviment d’esquerres que la vice-presidenta espanyola Yolanda Díaz impulsa, i que ella va ajudar a fer nàixer en un acte multitudinari a València el mes de novembre.

Vertigen i tremolors

L’efecte papallona del moviment de Fran Ferri pot desencadenar-ne d’altres en càrrecs institucionals molt assentats, com ara la batllia de València en mans de Joan Ribó, d’Iniciativa, o la llista al congrés espanyol, encapçalada per Joan Baldoví.

També s’haurà de decidir qui ocupa la Conselleria d’Educació. El nom que més ha sonat aquests dies és el de la vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó. Tenia en contra els requisits que Compromís va posar l’any 2015 quan va designar Marzà: que fos mestre i militant d’Escola Valenciana. Fonts de la direcció de Més Compromís diuen que això ja no és tan important, que en aquell moment venien d’una situació política i de lluita per l’ensenyament públic que demanava un gest com aquell.

Són tot de peces que, si no encaixen bé, poden ocasionar friccions i tremolors, i una sensació de vertigen sobrevingut.