03.03.2021 - 21:50
El barri de Benimaclet de València s’ha convertit en un tauler d’escacs en què Compromís i PSOE lliuren una batalla que va molt més enllà del Pla d’Actuació Integrada (PAI) i que té a veure amb la projecció d’un model de ciutat. Fa setmanes que la vice-batllessa i responsable d’Urbanisme, Sandra Gómez, del PSOE, i el vice-batlle i responsable d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, de Compromís, intercanvien declaracions, retrets i propostes que no coincideixen. També el batlle, Joan Ribó, ha hagut d’eixir a posar ordre. Ara Compromís ha demanat una taula de diàleg i de mediació entre veïns, ajuntament i Metrovacesa, propietaris dels terrenys.
En la memòria política i ciutadana encara hi ha la traumàtica i gens consensuada tramitació del pla urbanístic del Cabanyal quan Rita Barberà era la batllessa de València i que el govern de la Nau va paralitzar. VilaWeb ha volgut parlar amb els dos vice-batlles per a contrastar les dues propostes, però Sandra Gómez ha delegat Borja Sanjuan, responsable d’Hisenda.
Trenta anys amb els plànols damunt la taula
El PAI de Benimaclet és una proposta de fa més de trenta anys, presentada amb unes expectatives de creixement diferents de les d’ara i amb una consciència ambiental completament oposada a l’actual. El pla preveu d’urbanitzar 240.000 metres quadrats de terreny just allà on s’acaba la trama urbana i comença l’horta. Se n’han de descomptar els 60.000 que ja s’ha menjat la ronda nord. En queden, per tant, 180.000. Ací és on entra l’empresa Metrovacesa, propietària dels terrenys, que va presentar un projecte i volia actuar com a agent urbanitzador i invertir 280 milions d’euros en la construcció de 1.345 habitatges, 403 dels quals de protecció oficial.
El pla va tenir des del primer moment l’oposició frontal dels col·lectius i associacions del barri, que han fet manifestacions i tota mena d’actes reivindicatius. A més, una part dels solars buits han estat recuperats per alguns veïns i s’han convertit en horts urbans que ara també perillen.
La proposta de l’empresa tampoc no agrada l’ajuntament, que fa unes setmanes la va inadmetre. En el mateix moment en què la vice-batllessa i regidora d’Urbanisme, la socialista Sandra Gómez, ho anunciava, va fer una proposta alternativa. No n’havien parlat amb els seus socis de Compromís. “Ella va establir uns criteris que nosaltres no compartíem, i per això vam eixir a dir-ho. Per al partit socialista era molt important mantenir les grans xifres estructurals del pla, però nosaltres no ho vèiem així i ho vam dir”, explica el vice-batlle i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo.
La qüestió que separa Compromís del PSOE és, ara per ara, el topall de l’edificabilitat, el percentatge que es dedica a usos terciaris, la preservació dels actuals horts urbans o no i la tipologia de les construccions. Els uneix el fet que la planificació la farà l’ajuntament i també la gestionarà. D’aquesta manera, el paper de l’empresa privada ja no serà central i no tindrà poder de decisió sobre els aspectes fonamentals.
La proposta de Compromís
Campillo explica a VilaWeb que volen reduir un 38% l’edificabilitat total i introduir una part del terciari. A més, l’horta hi té un paper important. “Volem desclassificar els terrenys que ara mateix es cultiven, perquè és horta productiva que han recuperat els veïns del barri en uns terrenys que eren solars destinats a la degradació. Però és que abans d’això, ja eren terrenys conreats, probablement de fa un mil·lenni.” Campillo ho emmarca en el pla d’agricultures urbanes i horta que ara dissenya el seu departament i posa èmfasi en el fet que no es pot continuar guanyant terreny a l’horta per a créixer.
Preveuen la construcció de set-cents habitatges de diferents tipologies. Cent serien de propietat municipal que es destinarien a lloguer social, cases baixes que s’ubicarien a la part més pròxima a la trama històrica del barri, com ja s’ha fet als barris de Patraix i de Campanar. “També proposem blocs de pisos fins a vuit altures distribuïts de manera que siguen respectuosos amb les altres edificacions i que no tapen les vistes al paisatge.”
La proposta del PSOE
El PSOE proposa de mantenir l’edificabilitat planejada inicialment per Metrovacesa, però rebaixant el sostre previst per a habitatges i augmentant el terciari d’alt valor afegit. Per al regidor delegat d’Hisenda, Borja Sanjuan, hi ha uns mínims que s’han de complir, i un és que el barri no s’ha de dividir en dos, i que s’hi han de fer dotacions esportives i educatives, com ara un col·legi públic. “Hi ha d’haver una part important d’habitatge públic en règim de lloguer i no hem de renunciar a una gran zona verda que ha de vertebrar tot el barri, de la mateixa manera que el riu verd vertebra la ciutat de València.” El grup socialista no vol desclassificar terrenys per a deixar els horts urbans tal com estan, sinó que vol incloure els horts dins aquest parc. “Ha de ser un model compatible i útil a tota la població. El jardí és irrenunciable tant per al Partit Socialista com per als veïns del barri.”
Sanjuan vol diferenciar-se de Compromís en la tipologia dels edificis que es projecten. “Nosaltres pensem que la de Compromís no és una proposta gaire sostenible, perquè anem a un model de ciutat dispersa, un poc americanitzada i no té sentit ni ambiental ni social. Comportaria construir habitatges a preus prohibitius i renunciar a l’habitatge públic. El debat és si fem habitatges públics o no, si la volem unifamiliar o assequible. Això és més important que si fem mil habitatges, set-cents o vuit-cents”, diu.
Regalets per als veïns
El col·lectiu Cuidem Benimaclet s’oposa frontalment tant al pla de Metrovacesa com a l’alternativa presentada per la vice-batllessa Sandra Gómez. Demanen la desclassificació del sòl per a aturar la destrucció dels recursos i demanen a l’ajuntament que agafe les regnes del pla.
La qüestió de l’antic PAI de Benimaclet (1988-2021) en el millor moment de la història. De la desfeta a la recuperació. Del menyspreu a la comunitat. De l’abandó a l’acció directa. Plantem Benimaclet ha nascut. Cuidem Benimaclet que és barri. Repensem Benimaclet i mans a l’obra. pic.twitter.com/4ThnVfuxMI
— Ad Salavert🥕 (@AdSalavert) February 7, 2021
L’arquitecte Arturo Sanz, portaveu de la junta directiva de l’Associació de Veïns de Benimaclet, critica que PSOE i Compromís discuteixen sobre qüestions que ara no són importants. “El primer que hem de fer és delimitar l’edificabilitat. Després ja veurem com seran les cases que es construiran.”
Després d’haver-se entrevistat amb els uns i els altres, l’associació és més a prop de la proposta de Compromís, encara que hi ha coses que tampoc no els agraden, com ara que, a banda de conservar els horts urbans, no han planificat la construcció d’un parc. Tampoc no els agrada que hagen pintat les cases unifamiliars en el lloc on l’horta entra dins el tramat urbà de Benimaclet, al carrer de Mistral.
Quant al projecte dels socialistes, Sanz diu que és massa convencional. “Ho volen construir tot i urbanitzar-ho tot. Fan un parc molt urbà. Necessitem una escoleta infantil, però no un col·legi. Si el PSOE vol construir un col·legi que ara no cal, és perquè preveu un gran creixement de població. També volen fer un poliesportiu que no necessitem. És com si ens digueren, deixeu-nos construir-ho tot, que nosaltres us farem regalets.”
La participació ciutadana
Els socis de govern estan d’acord que els veïns de Benimaclet ha de poder expressar la seua opinió a l’hora de planificar el barri del futur. Per a Campillo, el pla ha d’estar avalat, dialogat, consensuat i participat pels veïns representats per les entitats. “Hem de ser respectuosos amb ells, han de dissenyar el seu barri. Això era impensable en altres èpoques, però la proposta de desenvolupament s’ha d’acordar amb la gent que hi viu”, afirma, i matisa que probablement no es podrà acceptar tot allò que demanen, perquè hi haurà algunes limitacions.
El regidor socialista diu que sí que s’ha de consultar els veïns, però que s’ha de tenir en compte que ja hi va haver una consulta ara fa quatre anys. “El barri és molt divers i no podem pretendre que una part del barri s’impose a una altra, hem de fer un model en què càpiguen totes les sensibilitats, perquè ara hi ha postures que són certament excloents”, diu a VilaWeb.
Sobre aquesta consulta de fa quatre anys, el portaveu de l’associació veïnal és molt crític. Arturo Sanz diu que es va fer sense que els veïns en tingueren tota la informació. “La Regidoria d’Urbanisme no és gaire participativa. Es va encabotar a dir-nos que si rebaixàvem l’edificació, hauríem d’indemnitzar Metrovacesa, però hi ha informes tant de la Universitat de València com de l’ajuntament mateix que diuen que això no és cert. Per tant, no volem un procés participatiu amb les cartes marcades.”
Cinquanta milions
L’estiu passat, Metrovacesa va dir que el cost públic de rebaixar l’edificabilitat seria de cinquanta milions.
Des de la Regidoria d’Urbanisme, els socialistes donen per bona la xifra i insisteixen a dir que si es desclassifiquen els terrenys per mantenir els horts, per exemple, o es rebaixa l’edificabilitat, sí que s’haurà d’indemnitzar la constructora. Borja Sanjuan es basa en informes dels serveis tècnics municipals. “No és una opció gaire intel·ligent, pagar indemnitzacions a constructores. Nosaltres pensem que s’ha de dissenyar des de l’administració pública, sense regalar els diners de tots. És una situació completament absurda.”
Sergi Campillo recorda que la llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, la LOTUP, especifica que els desenvolupaments urbanístics han de ser econòmicament viables i que els beneficis que han de generar han de ser raonables. “El que no és raonable són unes expectatives molt inflades perquè una empresa guanye milions a costa del territori. Respectem que en vulguen traure el màxim benefici, però quan parlem de territori hem de pensar en l’interès públic.” Campillo recorda, a més, que el govern del Rialto és hereu de les lluites veïnals que van aturar moltes barbaritats urbanístiques i que ara cal ser coherent amb la història. “Fins i tot, som hereus d’aquell primer govern progressista de la ciutat que va salvar la Devesa del Saler, que tenia un pla aprovat, i va recomprar els terrenys per a paralitzar-ne l’expropiació. Quant val ara la Devesa?”
Sense pressa, encara
En la reunió amb Compromís, Metrovacesa demanava celeritat a l’hora de decidir què es fa finalment sobre el tauler de joc de Benimaclet. Argumentava la degradació que pateix el barri i altres inconvenients de la paralització. Però els jugadors de la partida no tenen pressa. I tampoc interès de cedir.
“Cada vegada veig tot el món més convençut que la proposta que fa el departament d’Urbanisme és la més raonable. Probablement hi haurà un acord, i probablement es pareixerà molt al que proposa el Partit Socialista”, afirma Sanjuan.
Sergi Campillo posa el fre: “Aquest PAI té trenta anys. És un tema transcendental per a la ciutat. Som en aquest moment de transició cap a un urbanisme participatiu i democràtic. Costa, i ho entenc, però aquest és l’únic camí per a nosaltres. No acceptarem qualsevol acord a qualsevol preu. Hem de ser coherents, és millor fer un bon acord que no un acord de pressa i de mala manera.”
