02.07.2018 - 11:22
ERC, el PDECat i Compromís podrien perdre la seva representació al parlament europeu si aquest aprova la reforma de la llei electoral, amb la imposició d’un llindar mínim per poder entrar d’entre el 2 i el 5% als estats de circumscripció única i amb més de 35 escons, com és el cas de l’estat espanyol. Amb tot, seran els mateixos estats els qui decideixin quin serà el percentatge.
La força més afectada seria Compromís, que va sumar un 1,92% dels vots emesos l’any 2014 en el marc de la candidatura Primavera Europea, que incloïa Equo, Chunta Aragonesista, entre més. La conseqüència més immediata seria que als partits sense representació territorial a tota la circumscripció els fos encara més difícil assolir representació. En el cas d’ERC i el PDECat, amb candidatures que van sumar 4,01% i 5,42% respectivament –CiU va anar juntament amb el PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia–, tampoc no estaria assegurada la seva presència a la cambra.
Danuta Hubner (EPP, Polònia), ponent de l’informe per reformar la llei, ha explicat que la seva intenció és ‘reduir les desigualtats entre els ciutadans europeus’ per la diferència de criteris entre els diferents estats.
A la pràctica, però, aquesta mesura podria suposar més escons per als grans grups de l’Eurocambra: el Partit Popular i el Partit Socialista. L’eurodiputat republicà Josep Maria Terricabras, del grup Verds/ALE, creu que la reforma és antidemocràtica, ja que vol eliminar els partits petits.
La reforma es votarà previsiblement aquest dimecres després que la comissió d’Afers Constitucionals li doni el vistiplau. Si tira endavant no s’aplicarà fins a les eleccions de 2024, per la qual cosa el 2019 es votarà regint-se pel sistema actual.
El Tribunal Constitucional alemany declara il·legal el llindar mínim de vot
Alemanya és, a banda de l’estat espanyol, un dels estats que no imposa un llindar mínim per assolir representació. A Berlín, de fet, el Tribunal Constitucional alemany ha declarat en dues ocasions aquest llindar –del 3 o del 5%– com a ‘inconstitucional’. Terricabras creu que portar a debat aquesta mesura a la Unió Europea és un mal ús de la institució comuna, ja que és un intent d’aconseguir per legislació europea el que no ha estat possible per via estatal.
Aliança d’ERC i PDECat
Donat que la seva representació no estarà assegurada, ERC i el PDECat ja comencen les converses per establir aliances. Un ‘Junts pel Sí’ a Europa permetria fer inevitable la presència sobiranista a l’Eurocambra. ‘ERC ha fet anteriorment pactes amb el BNG, amb Bildu, en pot fer amb el PDECat, no dic que no’, afirma el diputat Terricabras.
Altres punts de la reforma
A banda del llindar mínim, la proposta de reforma de la llei electoral europea inclou altres punts. ‘Per exemple, molts votants no tenen ni idea en quin grup europeu s’inscriuen els membres que voten, ja que desconeixen a quina família europea pertanyen els partits nacionals que voten’, explica la ponent de l’informe. Segons Hubner, el text preveu incloure també aquesta opció a les paperetes. A banda, entre els canvis que es plantegen hi ha la possibilitat que els europeus que resideixin en un país tercer fora de la UE puguin votar per correu i destaca que estan pressionant els estats perquè es permeti la votació electrònica.
Perquè l’Eurocambra aprovi la reforma de la llei electoral dimecres calen almenys 376 vots favorables dels 751 parlamentaris. Populars i socialistes, els grups majoritaris, en són partidaris mentre que els verds o els liberals, per exemple, s’hi oposen. Així, el vot dels conservadors i reformistes europeus pot decantar la balança.
