Compromís de coordinació entre les administracions per a fer front als danys de l’incendi de la Ribera d’Ebre

Compromís de coordinació entre l’administració de l’estat espanyol i la Generalitat per a fer front a les conseqüències de l’incendi de la Ribera d’Ebre i a la reparació dels danys. Ha estat la conclusió de la reunió principal mantinguda a Flix (Ribera d’Ebre) per representants dels governs espanyol i el català amb batlles, representants de les diputacions, de les cambres de comerç i de la URV, entre més. Encara no han pogut detallar ni quantificar les pèrdues agràries ni la dimensió dels danys, però han precisat que algunes de les ajudes directes als productors afectats ja són disponibles i es poden sol·licitar. De moment, doncs, el pla de xoc fa el seu camí però amb poques concrecions, més enllà de la voluntat administrativa de coordinar i agilitzar les mesures com més aviat millor. També, sobre el paper, a mitjà i llarg termini, amb la voluntat d’extreure’n lliçons i d’evitar que es torni a repetir. Les administracions es tornaran a reunir al setembre.

Sense valorar concretament les afectacions ni les previsions de volum d’ajudes, els representants de les administracions catalana i espanyola, han subratllat el compromís de coordinació com un dels acords principals de la reunió. Ho han constatat tant la consellera de Presidència, Meritxell Budó, com la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

‘La cosa més important és que estem compromeses en la recerca de solucions i no crear més problemes dels que tenim’, ha manifestat Cunillera, apel·lant al ‘respecte institucional’ cap als pagesos afectats i la voluntat de treballar al marge de ‘diferències polítiques i diferents projectes de països’. ‘Cal que ens respectem les competències de cadascú però que hi hagi un compromís de les institucions per treballar en una mateixa línia. No es tracta de fer-nos una foto ni posar-nos una medalla’, ha afegit.

La part més important de la dotació econòmica de les ajudes dependrà del govern espanyol, segons que ha remarcat Cunillera, que ha precisat que ara per ara ja s’han engegat les mesures d’ajuda ràpida que preveu el decret 107 davant necessitats urgents. Budó ha reconegut que, una vegada esbossada la diagnosi, ja s’han preparat ajudes directes i que en distribuiran encara més mitjançant les administracions. Dilluns es mantindran reunions tècniques per detallar amb més concreció aquestes actuacions en la línia de reactivar immediatament els regadius i evitar pèrdues més grans.

Les delegacions del govern, tant de les Terres de l’Ebre com de Lleida, seran les encarregades de centralitzar la informació provinent dels municipis i els afectats per anar implementant aquest pla de xoc, encara en fase molt incipient. La delegació del govern espanyol també ha posat a disposició dels ajuntaments dels municipis petits afectats el personal de les sots-delegacions per a poder tramitar les demandes dels afectats i els expedients corresponents. Al marge de la coordinació, tant Cunillera com Budó han coincidit que l’altra clau de tot plegat és la ‘agilitat’ en la resposta de les administracions a situacions dramàtiques, amb pagesos que han perdut els conreus, les collites i que hauran d’invertir molts diners per poder recuperar la producció els anys vinents.

Sobre el paper, el compromís de les administracions en la recuperació vol anar molt més enllà de la immediatesa i fixar-se també a mitjà i llarg termini. D’una banda, segons que ha apuntat Cunillera, per evitar que casos com aquest es repeteixin. Per això, considera, cal extreure les lliçons necessàries en una situació de canvi climàtic i d’abandonament dels terrenys de conreu que ho afavoreix. En aquest context, Budó ha recordat que al setembre s’engegarà marxa la mesa del programa País Viu, País d’Oportuntitats amb una comissió interdepartamental, per fomentar el desenvolupament de comarques com ara la Ribera d’Ebre i evitar-ne el despoblament.

Exemple d’adaptació a l’emergència climàtica

Més concret en aquesta qüestió s’ha mostrat el batlle de Flix, Francesc Barbero. ‘No volem que d’aquí a cinc anys o deu hàgim recuperat la situació d’abans de l’incendi, sinó que volem avançar cap a un model de territori més resistent als incendis’, ha defensat. En vista d’això, ha defensat que la tecnologia hi tingui un paper important i que es desenvolupin mesures i estudis –amb la possible sol·licitud d’algun programa Life, per exemple– per a convertir el cas d’aquest incendi en ‘un exemple extrapolable de la manera com adaptar-se a l’emergència climàtica’. ‘Quan als pobles d’interior es crema el terme municipal, es crema una part de les nostres ànimes. La reunió d’avui ens ajudarà a intentar posar la primera pedra de la recuperació’, ha tancat el batlle.

Barbero, a més, ha celebrat la ‘voluntat d’entesa’ entre les administracions catalanes, espanyoles i locals i la implicació dels agents del territori. ‘Farem tots plegats l’esforç per anar com més de pressa millor perquè entenem que els afectats necessiten respostes urgentíssimes per a poder reprendre les explotacions’, ha subratllat. Tal com ha precisat, caldrà reparar les xarxes de camins, gestionar la biomassa, protegir urgentment el sòl perquè no es degradi amb les pluges de la tardor sobre la terra cremada i, sobretot, fer arribar els ajuts als propietaris afectats tan aviat com es pugui perquè les collites dels pròxims anys estiguin com menys afectades millor.