Compromís prioritza un acord amb Sumar a les europees i Més per Mallorca triarà entre Sumar i ERC

Les eleccions europees són les següents que apareixen a l’horitzó dels partits dels Països Catalans i, malgrat que falta gairebé mig any, ja hi ha els primers moviments per a la configuració de coalicions. Fa cinc anys hi va haver tres candidatures sobiranistes, amb ERC dins Ara Repúbliques, de bracet d’EH Bildu i BNG; Junts tot sol, amb una llista encapçalada pels polítics exiliats i amb Carles Puigdemont al capdavant; i Compromís per Europa, amb Compromís, Més per Mallorca i més formacions sobiranistes. Ara Repúbliques va obtenir tres eurodiputats, Junts dos, que passaren a ser tres arran del Brexit, amb l’entrada de Clara Ponsatí; i la de Compromís per Europa, encapçalada per Jordi Sebastià, no va entrar-hi per pocs milers de vots.

Per a les eleccions del juny, ERC vol repetir la fórmula i negocia novament una coalició amb EH Bildu i el BNG. L’ex-conseller i ex-eurodiputat Raül Romeva va ser triat cap de llista (Spitzenkandidat) de l’Aliança Lliure Europea per a aquestes eleccions, juntament amb Maylis Rossberg, membre de la minoria danesa a Alemanya. De manera que, si no està inhabilitat, molt probablement serà el candidat.

Junts, oficialment, encara no ha decidit res, ni sobre candidats ni sobre coalicions, com podria ser, per exemple, amb el PNB, però dins el partit admeten que “tot apunta que repetirà Puigdemont”. Fa mig any, el president Carles Puigdemont va assegurar que molt probablement es tornaria a presentar: “Si ho hagués de decidir avui, diria que sí”, va dir. I no hi ha hagut cap canvi en la decisió d’aleshores ençà.

Regions i Pobles Solidaris, la federació de partits sobiranistes de l’estat francès que inclou Unitat Catalana i Sí al País Català, triarà els candidats el 13 de gener. Ara com ara, té el cors François Alfonsi i la bretona Lydie Massard d’eurodiputats. Tot fa preveure que es tornarà a coalitzar amb l’Europa Ecologia – els Verds.

Per una altra banda, Compromís i Més per Mallorca hauran de triar si formen part novament de la coalició Sumar, com van fer en les eleccions espanyoles, o cerquen uns altres acords. Sobre això, fons de Compromís expliquen que la intenció és tenir un eurodiputat i, tot i que no tanquen la porta a cap via, l’opció més probable és repetir la coalició electoral amb Sumar.

Tot amb tot, hi posen condicions, com ara la bilateralitat i el reconeixement de forces i, sobretot, la prioritat de tenir veu al Parlament Europeu: “Volen marca pròpia. Hi ha moltes vies i totes es poden explorar.” Això vol dir poder fer campanya com a marca Compromís i tenir un lloc al capdamunt de la candidatura, tenint en compte que Podem-EU va aconseguir sis eurodiputats fa cinc anys i que ara els sondatges li donen unes expectatives més baixes, atès que Irene Montero encapçalarà una llista de Podem.

Sobre el procés de tria dins del partit, expliquen que els candidats de Compromís seran elegits per primàries; i les coalicions hauran de ser aprovades per les executives dels tres partits que en formen part (Més – Compromís, Iniciativa del Poble Valencià i els Verds), a més de l’executiva de Compromís. Finalment, també hauria de ser aprovat pels màxims òrgans dels militants.

Més per Mallorca: entre ERC i Sumar

En el cas de Més per Mallorca, fonts del partit expliquen: “Bàsicament, ara mateix hi ha dues possibilitats: o bé Sumar, o bé una coalició amb ERC, Bildu i BNG.” Diuen que s’ha de valorar, però que encara és aviat, perquè ara mateix no hi ha ofertes clares de Sumar; ERC sí que ha fet algun sondatge, sense concretar.

El partit deixa clar que, si de cas, decidiran sobiranament allò que considerin més adequat. Sigui com sigui, troben que les eleccions a les Illes, les espanyoles i les europees troben que són marcs diferents i “podem establir aliances diferents”. De manera que ho separen totalment de les dinàmiques que hi pugui haver al congrés espanyol.

Fa cinc anys, Més per Mallorca va decidir de concórrer-hi dins la candidatura de Compromís per solament un vot. En una assemblea feta a Palma, l’opció d’anar amb Compromís va rebre 45 vots, i la d’anar en la coalició d’ERC en va tenir 44. Aquesta hauria estat l’opció més marcadament sobiranista, la que defensa obertament el dret d’autodeterminació.

Ara no sembla que hi hagi d’haver una coalició encapçalada per Compromís, però Més per Mallorca expliquen que tindran en compte la decisió que prengui la coalició valencianista, amb la qual treballen de manera coordinada, igualment com amb la Chunta Aragonesista: “Això també ens pesa bastant, és un fenomen que tindrem en compte i allò que facin també serà important. Però bé, pot passar que ells vagin en una aliança i nosaltres en una altra.”

Unes eleccions amb més eurodiputats

En aquestes eleccions hi ha un augment de dos eurodiputats a l’estat espanyol i al francès, en un Parlament Europeu que passa de 750 escons a 720.

En aquesta legislatura es preveu que es prenguin decisions especialment importants, que definiran el rumb que seguirà la Unió Europea en àmbits crucials com ara el canvi climàtic, la immigració, la guerra d’Ucraïna i l’ampliació de la Unió Europea, que inclouria Ucraïna i sis països balcànics (Albània, Bòsnia-Hercegovina, Macedònia del Nord, Moldàvia, Montenegro i Sèrbia). Passar de vint-i-set estats a trenta-quatre també obligaria a impulsar reformes en el funcionament, perquè ara bona part de les decisions més importants necessiten unanimitat de tots els estats per a aprovar-se i això es pot complicar si n’hi ha més.