11.06.2016 - 02:15
De petits hem après que els éssers vius neixen, creixen, es reprodueixen i moren però per realitzar totes aquestes funcions els humans diria que forçosament hem de consumir o el que és el mateix comprar. Descartes deia ‘penso llavors existeixo’, una variant en aquest món consumista seria ‘compro llavors existeixo’. El que ha variat al llarg dels anys són els hàbits i les facilitats per comprar. De l’acte presencial a la compra on line i cada vegada més a la compra amb els mòbils. Avui mirarem de comprar però d’una manera segura, ara, si us passeu de pressupost, ja no és responsabilitat nostra !
El fet, cada vegada més normal, que es puguin tornar els productes comprats sense costos ha ‘tranquil·litzat’ o ha donat encara més confiança al consumidor. Zara, per exemple, permet fer la compra online i anar a recollir-la a una botiga física i, si hi ha una devolució, us poden tornar els diners allà mateix.
S’han rebaixat molt els temps de lliurament dels productes, LetsBonus ja serveix alguns productes d’un dia per l’altre i altres permeten que escullis franges horàries de lliurament.
Penseu que una de les proves recents d’Amazon als Estats Units, consistia a endevinar, i encertar, el que el client anava a comprar!
La compra online ha permès que els usuaris comparin molt millor els productes però, sobretot, les recomanacions dels mateixos usuaris o els comentaris positius, que s’han tornat l’eina més potent de venda d’un producte.
Compres amb el mòbil
Personalment, jo no haguera dit mai que el 20% de les compres online es farien amb el mòbil, i aquest any creixeran un 51%, molt per sobre del creixement del 13% que s’espera que creixin les compres per ordinador, perquè pensava que seria complicat fer tot el procés de compra des del mòbil, però segons un estudi de Tune un 47% de la població mundial, 3.400 milions de persones, té un dispositiu mòbil i a finals del 2016 ja seran més del 50%, a la pàgina de Tune teniu el link per baixar-vos tot l’estudi, 33 pàgines amb molts gràfics que el fan intel·ligible.
El volum esperat de compres per mòbil el 2016 és de 2.260 milions d’euros, 1.240 milions des de telèfons i 1.020 milions des de tauletes.
Aquests 2.260 milions es faran en 11 compres de mitjana per comprador amb el mòbil, tres més que l’any anterior, i ens gastarem 401 € durant el 2016, en aquests moments ja estem que tres de cada deu compradors online han comprat un producte amb el mòbil el 2015.
Dades recollides d’un estudi de RetailMeNot un dels més grans centres de compres digitals.
Ara, val més que l’app o el lloc web funcioni bé i ràpid, perquè segons un estudi fet a la generació Y (els famosos milenials, nascuts del 1981 al 2000) el 81%, és a dir, gairebé tots els usuaris estan disposats a marxar i anar a una botiga o app diferent si no funciona bé.
Pagaments segurs
Un punt positiu en el moment de fer el pagament és que el lloc web ofereixi diverses alternatives de pagament. El 70% s’estima més pagar amb targeta, de dèbit o de crèdit, un 18% contra-reemborsament, i un 8% per integradors.
Recordeu que quan poseu dades sensibles per fer un pagament com el número de la targeta, la data de caducitat i, sobretot, el codi de verificació, ho hem de fer a un lloc web que tingui una connexió segura (https:/) i que surti un cadenat a la barra d’adreces (allà a on posem a quina web volem anar). MAI, mai, poseu les dades de la vostra targeta de crèdit en un mail.
Si podeu escollir el proveïdor, en el cas de què dos proveïdors us estiguin oferint el mateix producte a preus més o menys similars, escolliu el que en el moment de pagar us permet pagar via una web bancària, els anomenats TPV virtuals, de forma que el proveïdor no sap les vostres dades de la targeta de crèdit, només rep un avís de Visa, Mastercard, etc, que li diu si heu pagat o han autoritzat el pagament o no.
Si no pot ser, i en teniu l’opció, intenteu que el proveïdor no guardi les vostres dades de pagament, si torneu a comprar, les haureu de tornar a entrar, però la feina que suposa val la pena per evitar que les vostres dades caiguin en mans poc netes si algú accedeix a la web del vostre proveïdor.
Els emissors de les targetes de crèdit tenen sistemes de reclamació, especialment si no heu rebut el producte, o l’heu rebut en mal estat, per això NO feu servir els sistemes d’enviament de diners tipus MoneyGram o similars, una vegada heu enviat els diners ja no hi ha marxa enrere.
Els sistemes de plataformes de pagament tipus PayPal o Alipay també fan de tallafocs entre la vostra informació de pagament i el proveïdor, només PayPal sap les vostres dades i li envia un avís al proveïdor autoritzant, o no, la transacció demanada.
Un informe de Cetelem, el banc especialitzat en crèdits al consum del grup BNP Paribas, diu, com no podia ser d’una altra forma, que la seguretat és, amb un 76%, el més valorat a l’hora de comprar online, però és curiós que el percentatge de persones que han tingut algun problema ha pujat del 43 al 51%, encara que un dels problemes és que han tingut por de posar les dades:
Targetes virtuals
Els bancs, normalment, inclouen una assegurança contra el frau per Internet, però una manera de limitar el risc és fer servir targetes virtuals, amb les que només arrisques l’import carregat prèviament, així limitem el possible frau.
El funcionament és similar per tots, però el nom no, El Santander té la targeta e’cash, Bankia i BBVA tenen la targeta virtual, la Caixa té la Cybertargeta, Cajamar té la targeta e-shopping, però en el fons el que nosaltres hem de fer és carregar la targeta amb un import, el que anem a gastar-nos, i fer el pagament amb el saldo que tenim.
A aquesta pàgina teniu un llistat de les targetes virtuals existents.
Apps per compres de segona mà
La pèrdua de por a comprar pel mòbil ha ajudat al boom de les apps per compravenda de productes de segona mà, sector en el qual havia destacat eBay.
Wallapop va ser la que va introduir la localització geogràfica del comprador i el venedor, curiosament es pot accedir per la web, però necessites l’app per posar un anunci, contactar amb un venedor, ec.
Vibbo, abans Segona Mà, és la plataforma amb més anys, gairebé ja existia abans d’Internet.
Letgo és una app similar a Wallapop, el líder, també utilitza el GPS del mòbil per localitzar ofertes prop del lloc on estàs.
Autoscout i coches.net s’han especialitzat en compravenda de cotxes de segona mà.
Legalment el comprador té dret a sis mesos de garantia per a les transaccions entre particulars que s’amplien a dotze mesos si el venedor de l’article de segona mà és una empresa. Aquesta garantia s’aplica si el producte, amb el temps, té el que s’anomena ‘vici ocult’ o ‘defecte’ que no es pot veure en el moment de la compra. Evidentment si el venedor ha informat d’un problema existent o és un desgast d’una peça, la garantia no s’aplica, per exemple, les rodes d’un cotxe.
Com en tot en la vida amb mesura i control podem fer un bon ús de la nostra targeta bancària, guanyarem temps i si som espavilats fins i tot podem estalviar.