Complot d’assassinat i motivació política: el darrer recurs d’Assange davant la justícia britànica

El Tribunal Suprem britànic fa avui la darrera sessió del judici sobre l’extradició de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, als Estats Units per la filtració en massa de documents secrets. El tribunal determinarà després de la sessió d’avui si Assange pot continuar defensant el cas davant la justícia del Regne Unit o bé si ja se li han acabat tots els recursos interns i solament li resta apel·lar davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

En la sessió d’ahir van intervenir els advocats d’Assange (Mark Summers, Edward Fitzgerald i Florence Iveson) i avui toca als advocats nord-americans. En termes generals, els principals arguments en contra de l’extradició van ser que hi ha una motivació política i que hi ha un risc de sofrir vulneracions de drets humans. Assange no va poder assistir al tribunal perquè, segons els advocats, la seva salut física i mental ha empitjorat dràsticament.

La seva dona, Stella, va ser en aquest aspecte: “La vida li perilla cada dia que roman a la presó i si l’extradeixen es morirà.” Fora del tribunal, hi va haver una protesta en contra de l’extradició i en favor de la llibertat d’expressió.

Els advocats també van posar en qüestió la legalitat de l’extradició, que es fonamenta en un tractat bilateral entre els EUA i el Regne Unit. L’advocat Edward Fitzgerald va dir: “És un abús del procés cercar una extradició per un delicte polític”, un apunt que apareix esmentat de manera explícita en aquest tractat.

Un complot de la CIA investigat a l’estat espanyol

Els advocats de Julian Assange van exposar un suposat complot de la CIA per assassinar-lo quan es refugiava a l’ambaixada de l’Equador a Londres. I van remarcar que encara hi havia una investigació oberta a l’Audiència espanyola. Assange va ser detingut al Regne Unit l’abril del 2019, després d’haver passat vora set anys a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Mesos més tard, al juliol, el diari espanyol El País publicava que la companyia encarregada de protegir l’ambaixada en realitat havia espiat Assange i entre el 2012 i el 2018 s’havia dedicat a elaborar vídeos, informes i àudios. Hi havia el seu dia a dia, a més de reunions amb assessors legals, periodistes, metges, familiars, amics, diplomàtics i polítics.

Aquesta empresa de seguretat era l’espanyola UC Global, de l’ex-militar David Morales. Arran una denúncia d’Assange, l’Audiència espanyola va començar a investigar el cas. D’ençà d’aleshores, hi ha hagut avenços, però sobretot traves dels EUA i el Regne Unit, que han impedit de tancar el cas. Si es demostrés l’espionatge als advocats, es podria anul·lar l’extradició per haver utilitzat mètodes il·legals i haver violat el dret de defensa per part del país que sol·licita el lliurament. El jutge Santiago Pedraz assenyala directament la CIA com a receptora dels informes i vídeos. Per a avançar en la investigació, va enviar una comissió rogatòria als EUA i una ordre europea d’investigació a la justícia britànica, però ni les autoritats de l’un estat ni les de l’altre no hi han col·laborat. En el cas dels EUA demanava qui havia accedit al servidor que tenia UC Global amb la informació. El Regne Unit ha posat traves a concertar una videoconferència amb Assange adduint que aquesta mena d’entrevistes solament les fa la policia i que els fets descrits “no són prou clars”.

En relació amb això, l’any 2021 Yahoo News va publicar una investigació periodística sobre el fet que la CIA havia planificat de segrestar o assassinat Assange l’any 2017, quan era refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Un alt funcionari de contraintel·ligència dels EUA va dir que els plans per al lliurament forçós d’Assange als EUA s’havien discutit “en els nivells més alts” de l’administració de Donald Trump. L’informant era un dels més de trenta agents nord-americans, vuit dels quals van confirmar els detalls de la proposta de segrest, citats en la investigació de Yahoo News. El pla era “irrompre a l’ambaixada, treure’l [Assange] i portar-lo on vulguem”, va explicar l’ex-agent d’intel·ligència. Un altre informant va dir que l’havien informat sobre una reunió la primavera del 2017 en què el president Trump havia demanat si la CIA podria assassinar Assange i per quines vies.

Un últim recurs al Regne Unit

El juny del 2022 el govern britànic va autoritzar-ne l’extradició als Estats Units i d’ençà d’aleshores hi ha una batalla legal per a impedir-ho. El Tribunal Suprem britànic va avalar la decisió, però ahir i avui uns altres magistrats del mateix tribunal revisen els vuit arguments que va presentar la defensa del fundador de WikiLeaks ara ja fa cinc anys i que van ser refusats, llevat de l’humanitari. Així doncs, decidiran si mereix un nou examen o, per contra, es tanca. Si els arguments són refusats novament, l’extradició s’haurà de dur a terme en un termini de vint-i-vuit dies, tret que es pugui convèncer el TEDH, un òrgan judicial internacional del Consell d’Europa, d’aturar-la provisionalment. Això seria gràcies a una ordre anomenada “regla 39”, que permet de suspendre l’extradició a persones amb necessitat de protecció internacional.

“Si és extradit als Estats Units no hi ha possibilitat que rebi un judici just”, diu un dels seus advocats, Edward Fitzgerald. “Aquesta farsa s’ha d’acabar”, va afegir ahir davant els mitjans. I va assegurar que, fins i tot si Assange fos extradit sobre la base de les garanties d’un tracte just per part dels EUA, hi havia el risc que fos condemnat d’una manera totalment injusta i desproporcionada.

Sobre la base de la llei d’espionatge nord-americana del 1917 –una llei del temps de la Primera Guerra Mundial que no tenia la finalitat de perseguir la feina d’editors i periodistes–, l’acusen de 18 delictes i li demanen 175 anys de presó en un centre de màxima seguretat. Pel càrrec menys greu, de frau informàtic, podria ser condemnat a un màxim de 5 anys.

El seu entorn entén que donar via lliure a l’extradició també tindria un efecte sobre la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió, perquè implicaria criminalitzar el periodisme d’investigació, atès que les acusacions deriven del material publicat el 2020 i el 2021 per WikiLeaks. “És un atac contra la veritat i el dret de la població de saber”, va dir Stella Assange, que remarcà que, si no s’hi fa res, el seu marit pot acabar com l’opositor rus Aleksei Navalni.