05.09.2024 - 13:06
|
Actualització: 05.09.2024 - 16:02
Salvador Illa defuig un debat parlamentari agre, practica una aparent moderació en el discurs i obre la mà a tots els partits per a arribar a acords. Però si una cosa ha permès de visualitzar la seva primera compareixença com a president de la Generalitat al parlament per donar compte de la formació del govern, ha estat la seva voluntat de continuar prioritzant els acords amb ERC i els Comuns i les dificultats que tindrà per afegir-hi uns altres partits. Junts i el PP han rivalitzat a partir d’extrems ideològics oposats per encapçalar un discurs dur d’oposició. Junts pretén convertir-se en la referència de l’independentisme a la cambra després del pacte d’investidura d’ERC i el PSC i, el PP, de l’espanyolisme. El parlament ha reprès l’activitat després de la pausa estival posterior a la investidura i els grups es resituen en el nou escenari. Illa no ha fet cap nou anunci. El titular que cercava ha estat ratificar la paraula donada a ERC: “L’acord es complirà. Sé que costarà, però es complirà”, ha dit.
La baula feble de l’executiu és la minoria de 42 diputats amb què se sustenta, i Illa ha admès que la negociació de l’anomenat finançament singular serà una de les tasques més importants del seu govern. De fet, aquesta és una de les principals paradoxes de l’executiu d’Illa: bona part de les propostes d’allò que serà el seu programa de govern són heretades, sobretot, de l’acord que van tancar amb els republicans, amb el finançament i la voluntat de millorar l’ús social de la llengua al capdavant. Illa també ha remarcat les polítiques de seguretat i de medi, tot esperant que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, enllesteixi el pla de govern.
ERC i els Comuns s’han resituat en una oposició declaradament vigilant però constructiva. De manera indirecta, Illa admetia les dificultats que es trobarà el seu executiu per desplegar un pacte de finançament que ha trepitjat ulls de poll al PSOE i als territoris governats pel PP, i que també necessitarà el suport –per exemple– de Junts al congrés espanyol per a ser aprovat legalment. Però també ha volgut emetre un missatge a l’estat espanyol: “Catalunya no vol ser més que ningú però tampoc menys que ningú.”
ERC ha tornat a prometre a Illa que es mantindran vigilants i exigents amb l’acord, i s’ha atribuït el mèrit d’haver arrossegat els socialistes en matèria de finançament. “Sí, ens hem mogut, i vostès també. I els Comuns també, i això és la política”, ha respost el president de la Generalitat a la portaveu parlamentària d’Esquerra, Marta Vilalta. Illa ha esquivat les arestes que podrien incomodar els seus socis parlamentaris i ha provat de mantenir ben greixada una relació que tot just comença a caminar a la cambra. Potser per això, quan ha parlat de la possible ampliació de l’aeroport del Prat, Illa ha insistit que es compliria l’acord d’investidura i que es respectarien els requisits ambientals europeus. I ha precisat que el que ha fet el seu govern és tornar a activar la comissió tècnica que el PSC ja va pactar amb ERC. Illa no vol definir la posició de l’executiu respecte de l’aeroport fins que no s’enllesteixi el treball dels tècnics i, després, ha assegurat que en parlaria amb ERC i els Comuns, i amb la societat civil, en un missatge volgudament tranquil·litzador amb els seus socis.
Vilalta li ha advertit que no provés de construir una majoria amb Junts per tirar endavant l’ampliació de l’aeroport: “Potser buscant majories alternatives s’acabarà trobant sense majories.” Tanmateix, ERC ha valorat positivament que Illa hagi complert els primers compromisos creant el Departament de Política Lingüística i mantenint el d’Acció Exterior (rebatejat) i el d’Igualtat i Feminismes. El president de la Generalitat ha agraït a ERC un traspàs del govern “amb els estàndards més alts”. D’una altra banda, els Comuns i Illa han exhibit sintonia situant l’accés a l’habitatge com el principal problema del país. La dirigent parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, ha insistit en el refús a l’ampliació de l’aeroport i ha demanat un pacte nacional per a garantir el dret d’empadronament.
El to del debat ha estat molt diferent amb Junts i el PP. No tant per Illa com pel propòsit d’Albert Batet i d’Alejandro Fernández de marcar distàncies amb els socialistes. Illa solament exclou Vox i AC de qualsevol possibilitat d’entesa, però el marc amb què ha engegat la legislatura és el d’un tripartit parlamentari que sustenta un govern monocolor. Junts ha retret a Illa que hagi format el “govern més espanyolista de la història”. El president del grup parlamentari de Junts l’ha acusat d’anar a retre comptes amb el president espanyol, coincidint de vacances a Lanzarote, abans d’explicar-se davant el parlament, cosa que ha passat gairebé un mes després de la seva presa de possessió. “La gent, quan els donen la feina, no se’n va de vacances”, ha dit Batet. També els ha acusat d’ajornar nomenaments clau com els dels secretaris generals dels departaments, i d’haver passat tot el mes d’agost amb un sottogoverno d’ERC: “Tant govern alternatiu i no estaven preparats…”
Per Junts, el d’Illa és un govern dèbil i feble, sucursalista, que ha situat, per exemple, “el principal enemic de Catalunya” al Parlament Europeu com a conseller d’Unió Europea i Acció Exterior: Jaume Duch. Illa li ha respost que els diputats catalans del PSOE havien fet possible l’aprovació de la llei d’amnistia i el PSOE havia facilitat que Junts tingués grup propi al parlament espanyol, ha convidat Batet a mirar endavant i ha llançat un dard contra Convergència i el president Jordi Pujol: “Fa quaranta anys que algú va donar lliçons d’ètica i encara no hem escarmentat.” Batet ha desvinculat Junts de Convergència, malgrat que ha admès que ell en provenia, i d’aquesta manera s’allunyava de la tradició pactista nacionalista que Illa voldria que Junts recuperés ara al parlament amb el PSC.
El PP ha parodiat la voluntat de diàleg d’Illa amb els partits. “El que ha quedat clar és que el senyor Illa ens estima a tots. Ens aprecia, ens vol convidar a dinar. Eh, senyor Batet?”, ha afirmat Alejandro Fernández. “Vostè vol convertir el Parlament de Catalunya en un balneari d’autoajuda i vèncer-nos per avorriment. Perdi tota esperança. El pressionarem”, li ha deixat anar.
Per la CUP, Illa pretén que el seu programa sembli d’esquerres però acota el cap davant l’oligarquia espanyola. I, segons Laia Estrada, quan qui diu ser d’esquerres no fa polítiques que ho són afavoreix la ultradreta. La CUP ha expressat la seva preocupació pels posicionaments de la consellera d’Educació, Esther Niubó, respecte del català a l’escola i per la defensa de la sanitat pública de la consellera Olga Pané. Dues figures d’un govern que la CUP veu espanyolista.
El desafiament més immediat que tindrà Illa serà la negociació del pressupost de l’any vinent. Un estira-i-arronsa que encapçalarà la consellera d’Economia, Alícia Romero. El president de la Generalitat ha justificat que no intentin de tirar endavant el d’enguany pels terminis parlamentaris en relació amb l’augment de recursos que implicava. Dels comptes també dependrà una part del compliment dels acords amb ERC i els Comuns. “Els nostres vots no estan garantits per a res”, recordava Vilalta. Illa té clar que els necessitarà i ha fet gala de la seva voluntat de no incomodar-los.
Malgrat això, la CUP ha vaticinat que aquesta també seria la legislatura del cinisme. Perquè encara que ara sembli la contrària, segons Estrada, Junts i el PP seran els que acabaran donant estabilitat al govern. A l’escó, Batet feia que no amb el cap. Després del trencament de l’entesa independentista la legislatura passada, de la pèrdua de la majoria absoluta independentista en les darreres eleccions i de la formació del govern d’Illa, la divisió entre Junts, ERC i la CUP al parlament es consolida com la nova quotidianitat. I Illa hi ha trobat tot el camp per a córrer.
