Compareixen davant l’Audiència espanyola els primers investigats pel cas 3%

Arrenquen a l’Audiència espanyola les declaracions d’investigats pel ‘cas 3%’ pel suposat finançament irregular de CDC a través d’adjudicacions d’obres i serveis públics. El cas s’ha estat investigant al jutjat d’instrucció 1 del Vendrell, però a l’abril en va assumir la competència l’Audiència espanyola. El magistrat José de la Mata ha citat vint-i-tres investigats en aquesta causa, que declararan des d’avui fins al 22 de juny. Avui De la Mata interroga l’ex-responsable econòmic i jurídic de CDC, Francesc Xavier Sànchez Vera, la que fou cap econòmica financera de CDC, Anna Dolors Benítez Bueno i Carles del Pozo Cerdà, gerent i coordinador de l’àrea econòmica de CDC. En els dies que vénen hauran de passar per l’Audiència espanyola altres càrrecs destacats com el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, l’ex-tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona Antoni Vives i l’ex-gerent municipal de l’empresa municipal BIMSA Constantí Serrallonga.

La causa està oberta per delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de fons públics, frau contra l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d’influències. S’investiguen un total de vint-i-quatre concursos que van sortir a licitació per un total de 218 milions d’euros i que, finalment, es van adjudicar per 175 milions. L’Audiència espanyola investiga quina part d’aquests diners haurien anat a parar a CDC.

Empresaris i polítics sota la lupa el jutge
En l’escrit del passat 25 de maig on acordava les citacions, el jutge De la Mata també citava diversos empresaris que es van concertar, segons el jutge, de manera encoberta amb alts càrrecs de CDC i altres càrrecs d’índole política per obtenir l’adjudicació il·lícita de concursos públics a canvi del lliurament de donacions a fundacions lligades a CDC (CatDem i Forum Barcelona) amb la finalitat de finançar il·legalment el partit polític.

Entre els citats també hi ha una tinent batlle de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, que ha deixat el càrrec després de la citació judicial.
El febrer del 2017 la Guàrdia Civil va dur a terme una operació relacionada amb aquest cas i que va batejar com ‘Operació Pika’. La policia va detenir divuit persones que van quedar en llibertat abans de passar a disposició judicial. Durant tota la jornada es van fer vint-i-quatre escorcolls a empreses privades i a tres empreses públiques, l’Autoritat Portuària de Barcelona, Infraestructures.cat i Barcelona d’Infraestructures (BIMSA).

La Fiscalia Anticorrupció considera que la trama investigada havia dissenyat una mecànica basada en concursos ‘manegats’ i ‘controlats’. Els concursos, sosté el ministeri públic, ja estaven ‘atorgats prèviament’, tot i la seva ‘aparença de regularitat’, amb l’objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.

Obres investigades
Algunes de les obres investigades, que haurien estat adjudicades a empreses que haurien vehiculat un 3% del cost al finançament irregular del partit, són els túnels de les Glòries o el dic est del Port de Barcelona. L’obra dels túnels de les Glòries la va adjudicar el consell d’administració de BIMSA el febrer del 2015 a una UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benitó Arnó e Hijos, Copisa i Comsa per 49,6 milions d’euros.

Els investigadors també van requerir informació de les obres del Paral·lel, el carrer Lucà, el carril bici de Bac de Roda i la carretera de les Aigües, totes vinculades a BIMSA i totes adjudicades durant el mandat de Xavier Trias.

També es van escorcollar les oficines de la constructora Rubau Tarrés a Girona i al Baix Empordà o la seu d’Arnó a Lleida. En total es van produir escorcolls en dotze municipis: Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Lleida, Madrid, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Majadahonda.

Causa complexa i d’afectació estatal
Segons el magistrat de l’Audiència espanyola José de la Mata, entre els arguments per assumir el cas hi ha el fet que la causa és molt complexa i pot afectar el tràfic mercantil de l’estat, a causa del volum suposadament defraudat, que eleva a 175 milions d’euros.

De la Mata recorda que el cas té nombrosos investigats i afecta vint-i-quatre concursos públics de diversos partits judicials i tres demarcacions provincials: Tarragona, Barcelona i Girona. A més, el frau hauria abastat diversos anys, empreses, sobretot constructores, fundacions de partits i administracions. Els vint-i-quatre concursos sumaven 218 milions d’euros licitats, que es van acabar adjudicant per 175 milions i un 1 milió hauria anat a parar a la caixa de CDC.

Un altre motiu per l’assumpció de la causa és que té ramificacions a l’estranger i les diligències d’investigació són especialment complexes. Els delictes investigats són prevaricació, suborn, malversació de fons públics, frau a l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en document mercantil, tràfic d’influències i alteració de preus de concursos públics. Segons De la Mata, el desviament de diners d’empreses adjudicatàries cap a CDC es va convertir en una ‘conducta sistemàtica, estructural i organitzada de manipulació a gran escala de contractació pública’.

Peces derivades al jutjat del Vendrell
El Jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell manté encara obertes diverses peces derivades del cas Torredembarra, a banda de la del 3% que ha acabat a l’Audiència espanyola. El 2015, el que va començar amb una investigació contra l’alcalde de Torredembarra va acabar amb dos escorcolls a la seu central de CDC i a la Fundació CatDem pel suposat finançament irregular del partit a través de comissions del 3% per adjudicació d’obra pública.

A finals de juliol del mateix any l’operació ‘Petrum’ de la Guàrdia Civil es va centrar en l’empresa Teyco, de la família Sumarroca, molt vinculada a CDC. A finals d’agost, en plena precampanya electoral pel 27-S, la Guàrdia Civil va entrar a diversos ajuntaments, a la seu dels convergents al carrer Còrsega de Barcelona i a les dependències de la CatDem. Es van escorcollar els despatxos del seu tresorer, Andreu Viloca. A finals d’octubre els agents van tornar a entrar a la seu de CDC, a l’empresa pública Infraestructures.cat i a diverses empreses adjudicatàries, i es va detenir el tresorer de CDC Andreu Viloca, Antoni Rosell, director general de l’empresa pública, i altres empresaris.

Una altra de les peces que investiga el mateix jutjat hi ha suposades alteracions en unes oposicions en què estaria implicada la consultora Effial.