La Companyia Elèctrica Dharma celebra cinquanta anys amb concert, llibres, documentari i disc

La Companyia Elèctrica Dharma, la banda de rock més longeva del país, va celebrar cinquanta anys el 2022 en plena activitat. El dia 22 d’abril ompliran el Palau Sant Jordi amb un concert de celebració, i abans s’haurà inaugurat una plaça dedicada als germans Esteve i Josep Fortuny Guarro –dos dels membres fundadors de la banda, morts prematurament–, editaran un disc de col·leccionista, estrenaran un documentari sobre la seva història i la història col·lectiva del país… I, per anar fent boca, dues novetats editorials que han servit de pòrtic per a aquest mena d’Any Dharma.

El primer volum és un llibre de trajectòria col·lectiu, on nou escriptors de primera fila cobreixen la cronologia d’aquests cinquanta anys. L’altre és una aventura per a infants, a mig camí de la divulgació cultural i l’aventura gràfica, protagonitzada per un nou personatge sortit de la col·laboració de Liliana Fortuny i Jaume Copons, en Roc Guitar, que converteix la banda en còmic. “És molt emocionant veure’s dibuixat”, confessen els germans Fortuny, sobre un llibre que vol fer conèixer la Dharma a les generacions que per edat no els coneixen, però també la Barcelona dels setanta i el fenomen de la música progressiva.

Un llibre per als seguidors de tota la vida i un altre per a les noves generacions

Tots dos sorgeixen de la col·laboració entre la Dharma, Fortuny i Copons i l’editorial Comanegra, amb qui es van trobar per proposar-los un llibre biogràfic coral. De la complicitat nascuda, en va sorgir el llibre Companyia Elèctrica Dharma, cinquanta anys i el primer volum dels còmics de Roc Guitar, que s’ampliarà a altres protagonistes de la cultura catalana, com el de Circ Cric i els Pallassos sense fronteres, que arribarà a les llibreries el 2024. El primer vol explicar la Dharma de fora, per mitjà de diferents autors i la Dharma des de dins, amb el nombrós material d’arxiu i els peus de foto redactats per la mateixa banda. “L’un és per als seguidors de la Dharma de tota la vida, l’altre és per a trencar generacions”, explica l’editor Jordi Puig. Tots dos llibres es presentaran el dia 16 a les set de la tarda a l’antiga fàbrica Lehmann.

El primer text del volum dedicat als cinquanta anys del grup és del periodista Àngel Casas, traspassat el primer d’octubre de l’any passat. És l’últim text del comunicador, que va morir just abans d’acabar-lo. Amb el presentador de Musical Exprés, la relació dels Fortuny és llarga. Santsencs tots, Casas va néixer a la plaça de Màlaga –actual plaça de Bonet i Moixí–, just a sota de la família materna dels Fortuny, i en va seguir la trajectòria des del primer dia. Un altre bon coneixedor dels orígens de la banda és l’escriptor hortenc Màrius Serra, que signa un altre text. Amb els texts de l’escriptor Jordi Sierra i Fabra i els germans Gonzalo i Javier García-Pelayo es vol aprofundir en la fugaç conquesta del públic de l’estat espanyol als anys setanta, mentre que amb els novel·listes Joan-Lluís Lluís i Núria Cadenes signes peces literàries sobre els anys vuitanta i noranta, quan la Dharma relliga amb les noves generacions i les seves lluites nacionals. De la projecció internacional, amb actuacions al Rock in Rio, per exemple, se n’ha encarregat el periodista musical Pep Blai, i la periodista Elisenda Soriguera s’ocupa dels darrers anys i el record dels dos germans absents.

Un documentari, una plaça i un nou disc

Joan Fortuny ha aprofitat la conferència de premsa per a explicar alguns detalls del documentari, que s’estrenarà al pròxim festival Inèdit i es projectarà per TV3. “Vam néixer que en Franco era viu i, a través nostre, volíem explicar què ha passat en aquest país des del punt de vista social, cultural, musical i, perquè no, polític”. En l’audiovisual es vol explicar també la vida d’un grup de rock en família, actualment format per Joan, Lluís i Maria Fortuny, que s’ha hagut d’inventar i reinventar a partir de la mort dels seus germans.

Precisament, el primer d’abril s’inaugurarà una plaça dedicada als dos Fortuny desapareguts, a la sortida del metro Mercat Nou, el seu territori vital i professional, i és previst que una vegada traslladada la biblioteca del Vapor Vell, especialitzada en música, en aquell emplaçament, el nou espai es bategi amb el nom del grup. N’hi ha per temps, però. No menys de set anys.

Una altra de les novetats és Cançons arraconades, un disc de col·leccionista amb cançons d’aquests cinquanta anys que, per diferents motius, van quedar en un calaix i no van formar part dels discs de la banda. “Van dels anys setanta fins avui i són un homenatge a les cançons que mai van veure la llum, perquè a vegades no hi caben als discs”, ha explicat Lluís Fortuny. “Cançons arraconades és una manera de descobrir les diferents Dharmes a partir d’unes cançons pràcticament maleïdes”. En aquest sentit, per exemple, hi ha enregistraments d’Esteve Fortuny, que permeten de descobrir l’essència del compositor que es grava amb la seva guitarra mentre escriu cançons.

El gran concert del dia 22

Tot plegat confluirà en un gran concert al Palau Sant Jordi, el 22 d’abril, on és previst que la Companyia Elèctrica Dharma comparteixi escenari amb un ventall d’artistes que, tots plegats, conformen artísticament les cinc darreres dècades. Albert Pla, Balkan Paradise Orchestra, Celtas Cortos, Gemma Humet, Gossos, Maria del Mar Bonet, Magalí Sare, Quimi Portet, Sopa de Cabra, Santa Salut i The Tyets, amb la presència també de Jordi Cuixart, Joan Reig, Jawad Amazingh, Jordi Soley, Karamala, Xavier Tàsies, i la presència destacada de la cultura popular, amb els Castellers, bastoners, diables i tabalers de Sants, cobla la Principal del Llobregat, El camell de Molins de Rei i Timbalers i Grallers de Barcelona. Són els noms propis d’un espectacle que servirà de pòrtic a la diada de Sant Jordi.

“No venim a demostrar res, sinó a gaudir d’un concert i passar-nos-ho bé”, han dit els germans Fortuny, que han reconegut que segurament serà el darrer gran concert de la Dharma en un espai gran. Una festa per a celebrar la història, però també el present ben viu d’una banda incombustible. Una banda de rock, malgrat les diferents etiquetes –de “sardana-rock” fins a “rock con raíces”– que els han volgut penjar al llarg d’aquests cinquanta anys.