Commoció per la mort de Carles Furriols, Tati, activista social i per la independència

  • Ànima de la Fundació Carles Trueta, també era un dels grans dinamitzadors de base del moviment independentista

VilaWeb
Carles Furriols rebent la Creu de Sant Jordi, de mans del president Quim Torra
Redacció
04.11.2023 - 09:17
Actualització: 06.11.2023 - 15:14

S’ha mort aquest matí a seixanta-set anys Carles Furriols, metge i impulsor de la Fundació Doctor Trueta i un dels dinamitzadors més coneguts de la base del moviment independentista, especialment a Osona i la Catalunya Central. De fa anys tenia un càncer de pàncrees, malgrat el qual no va deixar de treballar en les causes que van marcar la seva vida.

Conegut popularment pel sobrenom de Tati, Furriols ha estat l’impulsor de la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta, que fomenta la creació d’empreses sostenibles i la inserció laboral de gent vulnerable a partir de la recollida de fàrmacs.

També havia estat representant de la Catalunya Central a l’Assemblea de Representants del Consell de la República. Havia començat la militància independentista fa moltes dècades tant en l’organització antirepressiva Socors Roig com al PSAN. Va ser cap de llista d’ERC i regidor a Vic del 1991 al 1995. Darrerament, era molt pròxim a Junts, especialment per la seva amistat amb la presidenta del partit, Laura Borràs.

Del 1979 al 1984 va estudiar medicina a l’Hospital Clínic i a l’Hospital de Bellvitge. Acabada la carrera, va viatjar a París per conèixer Metges Sense Fronteres i va ser metge cooperant en camps de refugiats a Hondures, Haití (1985) i la guerra d’Angola. Va tornar d’Angola el 1987 i va començar a fer de metge de capçalera a l’ambulatori de Vic.

El 1993 va crear l’Associació Doctor Trueta, que, al principi, amb un centre de treball basat en la teràpia ocupacional per a malalts mentals, es dedicà a la recollida selectiva de medicaments per a enviar a Cuba, Corea del Nord, països de Sud-amèrica i zones devastades per la guerra dels Balcans. Al segle XXI, l’entitat forma camperols del Congo i el Perú i continua fent recollida selectiva, destrucció de documents i reciclatge de tòners.

El 2019 fou escollit osonenc de l’any i guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi. El setembre del 2020, Òmnium Cultural Osona va dedicar-li un homenatge a Vic amb la participació de Marta Rovira, Carles Puigdemont, Toni Strubell i Amèlia Trueta, entre més personalitats.

La darrera aparició en públic va ser justament el cap de setmana passat a l’Espai ETC de Vic, amb motiu de l’emissió del documentari que recull les tres dècades d’història de la fundació.

 


Les reaccions a la seva mort han començat només saber-se la notícia.

 

 

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor