Què commemorem el 2024?

Aquest 2024 que acabem d’estrenar es presenta carregat d’efemèrides, aniversaris i commemoracions dignes de remarca. Si més no les que pertanyen al món de la cultura i els seus derivats, que és el que s’inclou majoritàriament en aquest resum. Recordarem, per exemple, els cent anys de dos poetes excepcionals nascuts, l’un a Barcelona, l’altre a València, en dues dates consecutives: Jordi Sarsanedas, el 3 de setembre, i Vicent Andrés Estellés, l’endemà. També commemorarem el centenari de la mort de dos autors importants: dramaturg, l’un, i poeta, l’altre. Em refereixo a Àngel Guimerà, el 18 de juliol, i a Joan Salvat-Papasseit, el 7 d’agost. I respecte de la literatura universal, enguany faran festa grossa a Itàlia perquè el 19 de juliol farà sis-cents cinquanta anys del traspàs de Francesco Petrarca, l’immortal autor del Cançoner, obra que, per cert, no fa gaires anys va editar Proa en una versió esplèndida de Miquel Desclot.

Més efemèrides de gruix: de la mateixa manera que el 2023 que acabem de deixar enrere hem celebrat els cent anys de Josep Vallverdú, el 22 d’octubre serà Teresa Cunillé, l’actriu que ha estrenat més obres al Teatre Romea, qui complirà uns esplèndids cent anys que festejarem amb la joia i el relleu que l’ocasió mereix.

Ensenyar als minyons, una Llumanera americana i unes quantes revistes més

El món de la pedagogia recordarà els dos-cents setanta-cinc anys de la publicació a Girona, el 1749, de les Instruccions per a l’ensenyança de minyons, un compendi universal propi de la Il·lustració escrit per Baldiri Reixach, figura cabdal de la pedagogia catalana.

El mes de novembre es compliran cent cinquanta anys de la publicació del primer número de la revista la Llumanera de Nova York, dirigida pel periodista Artur Cuyàs i Armengol i editada a la ciutat dels gratacels. Fins el maig del 1881 se’n van publicar setanta-tres números.

Unes quantes publicacions més celebraran aniversari aquests dotze mesos vinents. Per ordre d’antiguitat, cal començar pels cent vint anys de la històrica publicació infantil en Patufet, que va sortir entre el 1904 i el 1938. Continuarem amb els cent anys de la Revista de Catalunya, fundada per Antoni Rovira i Virgili el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, i que va anar sortint amb intermitències fins als anys seixanta. Una trajectòria poc estable que el 1986, gràcies a l’impuls de Max Cahner, es va regularitzar fins avui mateix, que apareix amb periodicitat trimestral.

Es compliran setanta-cinc anys del primer número de la revista Germinabit, evolució de l’antic noticiari de la Unió Escolania de Montserrat. Al capdavant, hi figuraven Josep Benet i el monjo Ireneu Segarra. És important recordar que en el número corresponent al gener del 1959 –fa, doncs, seixanta-cinc anys– Lluís Serrahima va publicar el cèlebre article “Ens calen cançons d’ara”, considerat el manifest impulsor d’allò que poc després es va començar a conèixer amb el nom de Nova Cançó.

La revista Serra d’Or, estretament relacionada amb Germinabit, va publicar el primer número el mes d’octubre del 1959; és a dir, fa seixanta-cinc anys. El mes de maig es compliran cinquanta anys de la publicació del primer número de la revista els Marges i també el mes de maig, més concretament el dia 28, es compliran quaranta anys de l’aparició del primer número del setmanari el Temps.

Editorials, alguns incendis, Elvis i els llibres de Josep Pla

En el món editorial tenim dos centenaris significatius: la fundació per part de Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, és a dir el Grup de Sabadell, de les Edicions la Mirada en una solemne reunió celebrada al Marquet de les Roques; i la fundació, el 19 de desembre, de l’Editorial Barcino a càrrec de Josep Maria de Casacuberta. Setanta anys més cap aquí, el 1994 i en terres mallorquines, Lleonard Muntaner, doctor en història i especialista en la història jueva de Mallorca, va fundar l’editorial que porta el seu nom.

El 8 de maig farà cent anys que la llibreria Catalònia va obrir portes a la plaça de Catalunya barcelonina. Vint-i-dos anys després, el local –que el 1931 va traslladar-se a la ronda de Sant Pere– va ser també la seu de l’Editorial Selecta fins que el 1979 –és a dir, farà quaranta-cinc anys– un incendi va destruir gran part dels seus valuosos arxius.

I posats a parlar del foc, no podem oblidar que el 31 de gener farà trenta anys de l’incendi que va devastar el Gran Teatre del Liceu i que el va tenir fora de circulació fins el 1999, i també que el 18 de març de 1954 un incendi va destruir les veteranes cabines dels escrivents de la Rambla, situades just al costat del Palau de la Virreina. L’ajuntament va decidir traslladar-les als jardins del Doctor Fleming fins que varen desaparèixer definitivament l’any 1991.

Farà setanta-cinc anys que Josep Pedreira va crear la col·lecció de poesia els Llibres de l’Ossa Menor. El primer títol va ser Les cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu.

El mes de març del 1954 –farà, doncs, setanta anys– va sortir el primer número de la revista Canigó, que va subsistir fins que va haver de tancar portes per raons econòmiques l’any 1983. El 2 d’abril farà també setanta anys de l’arribada al port de Barcelona el vaixell Semíramis amb 286 repatriats de la División Azul a bord. Aquell mateix dia, quan anava a cobrir la notícia, un infart en ple carrer va posar fi a la vida del fotògraf Carlos Pérez de Rozas, fundador de la històrica saga de periodistes gràfics. El 5 de juliol Elvis Presley va enregistrar a la companyia Sun Records de Memphis That’s All Right, el seu primer disc.

Es compliran seixanta-cinc anys de la mort, el dia 12 de juliol, del poeta Carles Riba. El 30 de setembre farà seixanta anys de l’estrena al Teatre Romea de l’obra Una vella, coneguda olor, la primera de Josep Maria Benet i Jornet que es representava; i el 20 de novembre farà també seixanta anys que una assemblea de tres-centes persones va fundar les Comissions Obreres de Barcelona a la parròquia de Sant Medir.

El 26 d’abril farà cinquanta anys que es va inaugurar a la Casa de Cultura de Palafrugell un espai amb cinc mil volums de la biblioteca personal de Josep Pla, donada uns mesos abans per l’escriptor. Va ser la primera pedra d’allò que a partir del 1992 seria la Fundació Josep Pla.

Rebomboris, caixes tancades i uns quants aniversaris de llarga distància

Entre el 28 de febrer i el 2 de març es commemoraran els dos-cents trenta-cinc anys de la revolta popular als carrers de Barcelona que ha passat a la història amb el nom de rebomboris del pa. I el 20 d’octubre farà cent vint-i-cinc anys que els botiguers i els industrials barcelonins varen acollir-se al tancament de caixes en senyal de protesta per un seguit de mesures restrictives adoptades pel Ministeri d’Hisenda espanyol en plena crisi colonial espanyola.

Enguany farà dos-cents anys del naixement del polític Francesc Pi i Margall (20 d’abril), de l’impulsor del cant coral Josep Anselm Clavé (el 21 d’abril; i el 24 de febrer, cent cinquanta anys de la mort), del metge i cirurgià Emili Pi i Molist (29 d’octubre) i del polític liberal, periodista i poeta Víctor Balaguer (11 de desembre).

Farà cent cinquanta anys del naixement de la promotora cultural Isabel Llorach (i setanta anys de la mort, el 5 de setembre de 1954), del pioner del cinema català Fructuós Gelabert (15 de gener), del pintor Joaquim Torres-Garcia (28 de juliol; i setanta-cinc de la mort, el 8 d’agost de 1949), del cuiner i gastrònom Ignasi Domènech (8 de setembre) i dels pintors Josep Maria Sert i Joaquim Sunyer (nascuts el 21 i el 22 de desembre de 1874, respectivament).

Es compliran cent vint-i-cinc anys del naixement de l’escultor Joan Rebull (27 de gener), de l’escriptor Joaquim Ventalló (5 de febrer), del polític Josep Tarradellas (19 de febrer), de l’escultor Josep Viladomat (23 de març), dels escriptors Francesc Trabal i Cèlia Sunyol (tots dos el 5 de maig), de l’escultor Apel·les Fenosa (16 de maig), de l’arquitecte i professor Pere Benavent (8 d’agost; i també cinquanta anys del seu traspàs el 12 de setembre de 1974), de l’arqueòleg Lluís Pericot (2 de setembre), del compositor Ricard Lamote de Grignon (25 de setembre) i de l’escriptor Joan Oliver, Pere Quart, nascut precisament el mateix dia (29 de novembre de 1899) que el suís Joan Gamper va fundar el Futbol Club Barcelona.

Uns quants centenaris notoris més, una emissora degana i una línia de metro

A part de Jordi Sarsanedas i Vicent Andrés Estellés, centenaris esmentats més amunt, aquest 2024 farà cent anys del naixement d’unes quantes personalitats més: el director i crític teatral Frederic Roda (15 de gener), el filòsof i poeta Ramon Xirau (20 de gener), l’empresari Raimon Carrasco i Azemar (17 de febrer), el pintor Jordi Alumà (26 de febrer), el periodista i poeta Llorenç Gomis (4 de març), l’arquitecte Federico Correa (7 d’abril), el filòleg i polític Jordi Carbonell (23 de març), el periodista i polític Vicent Ventura (26 d’abril), el frare caputxí Jordi Llimona (20 de maig), la filòloga i bibliotecària Rosalia Guilleumas (23 de maig), l’escriptora Montserrat Vayreda (28 d’agost), el dissenyador Jordi Fornas, el compositor Lleó Borrell (11 de novembre), l’historiador i crític d’art Enric Jardí (19 de novembre) i el professor, crític i lingüista Joan Ferraté.

També farà cent anys de la inauguració del monument a Jacint Verdaguer a la Diagonal de Barcelona (14 de maig), de l’entrada en funcionament de la urbanització de S’Agaró, propietat de la família Ensesa (24 de juliol), del començament de les emissions de Ràdio Barcelona, la primera a tot l’estat espanyol (14 de novembre), i de l’entrada en funcionament de la primera línia de metro a Barcelona, entre la plaça de Lesseps i la plaça de Catalunya.

Aniversaris per a festejar

A més d’homenatjar amb tots els honors l’actriu Teresa Cunillé, que, com també hem dit més amunt, el 22 d’octubre farà cent anys, aquest 2024 fareu bé de felicitar unes quantes persones més.

Compliran noranta anys el sacerdot i historiador Antoni Pladevall (11 de febrer), la historiadora Eulàlia Duran (2 d’abril), l’advocat i polític Llibert Quatrecasas (2 de maig), el polític i empresari Joan Granados (29 de maig), el crític de cinema Romà Gubern (8 d’agost), el locutor Joan Armengol (17 d’agost), el poeta i traductor Feliu Formosa (10 de setembre), el cantant Paco Ibáñez (20 de novembre) i l’economista Francesc Cabana (13 de desembre).

Faran vuitanta-cinc anys la il·lustradora Roser Capdevila (23 de gener), l’escriptor Oriol Vergés (21 d’abril), el tenor Jaume Aragall (6 de juny), la il·lustradora Fina Rifà (21 de juliol), el periodista i cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer (5 de setembre) i l’escriptor Joan F. Mira (3 de desembre).

Celebraran el vuitantè aniversari el poeta i rapsode Celdoni Fonoll (19 de març), la il·lustradora Carme Solé Vendrell (1 d’agost), l’historiador i crític d’art Daniel Giralt Miracle (3 de setembre), l’escriptor Josep Valls i Grau (13 de novembre) i el poeta Francesc Parcerisas (30 de novembre).

Faran setanta-cinc anys el comunicador Joaquim Maria Puyal (24 de març), el sociolingüista i músic Isidor Marí (4 d’abril), l’escriptor Andreu Martín (9 de maig), el músic Toti Soler (7 de juny), el filòleg Narcís Garolera (28 d’agost), l’escriptora Maria Barbal (17 de setembre), el director de cinema Gonzalo Herralde (22 d’octubre) i el filòleg August Bover (27 d’octubre).

Carmen Broto, Mafalda, la Castafiore i Maria Callas

L’11 de gener farà setanta-cinc anys de l’assassinat de la prostituta de luxe Carmen Broto, un afer amb més d’un racó fosc i del qual periòdicament encara es parla. També farà setanta-cinc anys de la publicació a Xile de la versió definitiva de les Elegies de Bierville, de Carles Riba.

De Xile fem un salt en el mapa i aterrem a París, perquè el 5 de febrer farà setanta anys que en el número 28 del Boulevard dels Caputxins d’aquella ciutat va obrir portes la mítica sala Olympia, dirigida pel no menys mític Bruno Coquatrix.

El 5 de maig farà seixanta-cinc anys de la primera i única actuació de Maria Callas al Liceu: un gran teatre per a una gran diva. El 12 d’abril es compliran seixanta anys de la mort del periodista Agustí Calvet, Gaziel. Unes altres fites d’aquell 1964 van ser la primera emissió, el 13 de gener, a Ràdio Barcelona, del programa matinal diari Radioscope, presentat per Salvador Escamilla, amb el seu habitual “Bon dia, Catalunya”, una salutació inicial no gaire ben vista pel règim franquista; la publicació que l’editorial Joventut va fer el dia de Sant Jordi de Les joies de la Castafiore, la primera aventura de Tintín en català, amb traducció de Joaquim Ventalló; la sortida, el 16 de setembre, del primer número del diari de la tarda Tele/eXpres, dirigit per Andreu Avel·lí Artís, Sempronio, el primer sorgit de la iniciativa privada d’ençà del final de la guerra del 1936-1939 i que va mantenir la cita amb els lectors fins el desembre del 1980. I pocs dies després de l’estrena de Tele/eXpres, el 29 de setembre, la revista argentina Primera Plana va publicar la primera tira de Mafalda, el personatge creat per Joaquín Salvador Lavado, Quino.

Finalment, el 22 de novembre d’ara fa seixanta anys, l’Escola de Periodisme de l’Església va començar a funcionar en uns locals habilitats en l’edifici del CICF, a la Via Augusta de Barcelona.

Una revolta amb clavells, el cub de Rubik i un clam pertot el camp

El 2 de març farà cinquanta anys de l’execució de Salvador Puig Antich. Un fet luctuós que, en certa manera, va amorosir poques setmanes després la veu de José Afonso en la matinada del 25 d’abril cantant per la ràdio “Grandola vila morena”, la consigna desencadenant de la Revolució dels Clavells, que va aconseguir d’enderrocar a Portugal la dictadura d’Antonio de Oliveira Salazar, gran amic de Franco.

Cinc dies després, el 30 d’abril de 1974, la companyia Dagoll Dagom estrenava el seu primer espectacle: es deia Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos i es basava en la poesia de Rafael Alberti. El 13 de juliol d’aquell mateix any, l’arquitecte hongarès Erno Rubik va inventar el seu cèlebre trencaclosques en forma de cub.

El 28 de setembre de fa cinquanta anys es va inaugurar a Figueres el Teatre-Museu Dalí; el mes d’octubre Celdoni Fonoll va començar el cicle “La poesia a l’escola”, que durant uns quants anys el va portar a difondre per centenars de centres educatius del país l’obra dels nostres poetes més importants. Dues dates més del 1974 amb un color polític notable: la fundació del sindicat Unió de Pagesos, el 3 de novembre a Pontons (Alt Penedès), i la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, el dia 15 d’aquell mateix mes a Montserrat.

I, finalment, tres fites més del 1974 relacionades en aquest cas amb la música: la nit del 30 de juliol, Tete Montoliu i Jordi Sabatés van enregistrar en una sola sessió Vampyria, considerat el disc més important del jazz català; el 27 de novembre, dins els actes de celebració dels setanta-cinc anys del Futbol Club Barcelona, es va estrenar “El cant del Barça”, amb música de Manuel Valls Gorina i lletra de Josep Maria Espinàs; i l’últim dia d’aquell intens i fructífer any 1974 l’Orquestra Plateria va fer la seva primera actuació a la sala Zeleste amb dos fins estilistes del cant –l’un, per la banda melòdica; l’altre, per la rítmica– darrere el micròfon: Ricardo Solfa i Rocky Muntanyola.

L’arribada de Flotats, els encreuats de Tísner i un munt de Plats bruts

Farà quaranta anys de les primeres emissions dels Telenotícies de TV3: el 16 de gener es va estrenar el TN vespre, amb Enric Calpena i Maria Gorgues, acompanyats per Eduard Berraondo (esports) i Antoni Castejón (meteorologia), i el 2 d’abril va ser el torn del TN migdia, presentat pel tàndem Salvador Alsius i Mònica Huguet. El 21 de febrer es va formalitzar el retorn a Catalunya de l’actor Josep Maria Flotats, amb l’estrena al teatre Poliorama de l’obra Una jornada particular. El primer de juny de 1984, Tísner va publicar el seu primer encreuat en català al diari La Vanguardia; s’hi va estar fins que el primer de juliol de 1990 el va substituir Màrius Serra. I el 21 de juliol farà quaranta anys de la mort del cantant i animador Xesco Boix.

El primer de gener de 1989 –avui fa, doncs, trenta-cinc anys– un seguit d’imperatius legals van obligar a canviar la denominació del xampany català, que va passar a dir-se “cava”. El 28 de setembre de 1994 van començar les emissions de Ràdio Estel, l’emissora de l’Arquebisbat de Barcelona, i el 28 d’octubre d’aquell mateix any es va crear a Morella la Xarxa Vives d’Universitats, que coordina vint-i-dues institucions universitàries de tot l’àmbit lingüístic.

L’11 de març de 1999 –és a dir, farà un quart de segle– ens va deixar l’activista Josep Tremoleda, una mort que amb pocs mesos de diferència va arribar també a dues persones del món musical: el cantant del grup Sau, Carles Sabater, el 13 de febrer, i el guitarrista Marc Grau, el 25 d’abril. El 22 de març es va inaugurar l’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo, i el dia 19 d’abril TV3 va estrenar la sèrie Plats bruts, que fins el 2002 va emetre 73 episodis i després un munt més de reposicions que arriben pràcticament fins avui.

Un avançament del 2025

Per acabar, fóra bo que ens anéssim preparant per a una efemèride molt important que s’escaurà el 2025, atès que farà mil anys exactes que al costat d’una església del segle IX ja existent dedicada a Santa Maria l’abat Oliba va fundar el monestir de Montserrat.