Què commemorarem el 2019?

L’esdeveniment més distant en el temps que commemorarem el 2019 ens porta a 1244 i té aires de tragèdia. El 16 de març farà set-cents setanta-cinc anys que dos-cents càtars van ser cremats vius al peu del castell de Montsegur, en l’indret que ara es coneix amb el nom de pla dels Cremats.

El 5 d’abril, farà sis-cents anys de la mort del tremebund predicador Vicent Ferrer a Gwened, a terres bretones. El 10 de juliol de 1769, és a dir, farà dos-cents cinquanta anys, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, va començar a redactar el Calaix de sastre, l’obra de la seva vida. Una vida que, per cert, es va estroncar el 15 de febrer de 1819, mig segle després; és a dir, aviat farà dos-cents anys.

El 28 de setembre, es commemoraran els dos-cents anys del naixement, a Figueres, de Narcís Monturiol. També els cent cinquanta anys del naixement de dues escriptores de gruix: Caterina Albert (Víctor Català), l’11 de setembre a l’Escala, i Maria Antònia Salvà, el 4 de novembre a Palma.

I encara dues commemoracions més de signe literari: el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement de Josep Maria de Sagarra, el 5 de març, i el de Joan Salvat-Papasseit, el 16 de maig, ambdós a Barcelona.

La Canadenca, les ‘Converses filològiques‘ i altres centenaris
El 8 de febrer de 1919, va començar la vaga de la Canadenca, un dels moments àlgids de la història del moviment obrer català, que es va perllongar fins al 17 de març. A final de maig, la Societat d’Atracció de Forasters va organitzar el primer Congrés Turístic de Catalunya.

El 18 de novembre, Pompeu Fabra va publicar al diari La Publicitat la primera ‘Conversa filològica’, una sèrie que es va mantenir gairebé sense interrupcions fins al 1928.

Tres noms de gruix formen el repertori de naixements de fa cent anys: els escriptors Joan Brossa, el 19 de gener a Barcelona, i Teresa Pàmies, el 8 d’octubre a Balaguer, i l’historiador i crític d’art Joan Ainaud de Lasarte, el 25 de març a Barcelona.

Farà noranta anys de l’Exposició Internacional de Barcelona, centrada en el recinte de la muntanya de Montjuïc. Es va inaugurar el 20 de maig i va romandre oberta fins al gener de 1930. El 20 de març es va crear el Conferentia Club, una associació cultural fundada per Francesc Cambó. Isabel Llorach va ser-ne la presidenta i Joan Estelrich el secretari. El dimarts 29 d’octubre de 1929 es va enfonsar la borsa de Nova York, era el començament de la Gran Depressió i el final en sec dels anomenats feliços anys vint.

Durant el 2019 faran noranta anys el cineasta Pere Portabella (11 de febrer), l’activista cultural Nemesi Solà (16 de febrer) i el compositor Josep Maria Mestres Quadreny (4 de març). Pel que fa als nascuts el 1939, tenim sis noms il·lustres que faran vuitanta anys: la il·lustradora Roser Capdevila (23 de gener), l’escriptor Oriol Vergés (21 d’abril), el tenor Jaume Aragall (6 de juny), el periodista Lluís Permanyer (5 de setembre), l’escriptor Joan Francesc Mira (3 de desembre) i l’arquitecte Ricard Bofill (5 de desembre).

L’1 d’abril, farà vuitanta anys del final de la guerra del 1936-1939, i l’1 de setembre, farà vuitanta anys de la invasió de Polònia per part de l’exèrcit alemany, fet que va significar el començament de la Segona Guerra Mundial.

Victòria dels Àngels, Carmen Broto, Buddy Holly i ‘la mierda‘ d’en Galinsoga
El 19 de maig, farà setanta-cinc anys del debut de Victòria dels Àngels al Palau de la Música Catalana. El 6 de juny, el dia D, es commemorarà el desembarcament de les forces aliades a les platges de Normandia i a l’agost, el primer Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, una de les iniciatives més importants de la resistència cultural catalana de l’interior. El Concurs es va convocar vint-i-cinc anys seguits –entre 1944 i 1968– fins que va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, de caràcter itinerant, que van estendre’s pel territori del domini lingüístic català durant vint-i-cinc anys més, fins al 1993.

L’11 de gener, farà setanta anys d’un dels crims més foscos –i més mitificats– de la crònica social de l’España de la postguerra: l’assassinat de la prostituta Carmen Broto en un descampat del barri de Gràcia. Un afer que encara té aspectes per aclarir.

El 1959 va ser ric en esdeveniments dels quals aviat es commemoraran seixanta anys: la publicació, al butlletí montserratí Germinabit de gener, de l’article de Lluís Serrahima ‘Ens calen cançons d’ara’, considerat el desencadenant de la Nova Cançó; el 3 de febrer no va ser un dia qualsevol en l’àmbit musical: Miles Davis va enregistrar en una única sessió el disc Kind of Blue, i els músics Buddy Holly, Ritchie Valens i Paul Richardson van morir en un accident d’avioneta a l’estat d’Iowa. El mateix tipus d’accident –en aquest cas, l’avió es va estavellar a les muntanyes de la província de Cuenca– que poc després, el 29 d’abril, va posar fi a la vida del gimnasta català Joaquim Blume.

Continuant amb fets de fa seixanta anys, el 5 de maig de 1959 és la data de la primera i única actuació de Maria Callas al Gran Teatre del Liceu. El 12 de juliol es va morir el poeta Carles Riba. El mes d’octubre es van publicar el número 1 de la revista Serra d’Or i, a França, el primer còmic d’Astèrix el Gal.

La llista d’esdeveniments de fa seixanta anys continua amb la fundació de Club Editor per part de Xavier Benguerel i Joan Sales, i la corona el director de La Vanguardia des de 1939, Luís de Galinsoga, que el diumenge 21 de juny de 1959, al final de la missa a la parròquia de Sant Ildefons, es va queixar al capellà perquè l’havia oficiada en català i li va cridar: ‘Todos los catalanes son una mierda.’ Una frase que va desencadenar una important campanya contra el diari –va passar de 50.000 a 30.000 subscriptors en només dos mesos i mig– i que va acabar amb la seva substitució, el febrer de l’any següent, per Manuel Aznar.

Els Beatles i La Trinca, la Lluna i els primers peatges, la Via Bàltica i la fi del xampany
Aquest 2019, farà cinquanta anys que els Beatles van fer el seu últim concert al terrat d’Apple Records, a Londres. Va ser el 30 de gener i poques setmanes després va aparèixer el primer disc senzill d’un trio de Canet que estava predestinat a fer tronar i ploure: la Trinca.

El 25 d’abril de 1969, es va morir a Montevideo l’actriu Margarida Xirgu i, dos dies després, Joan Miró va pintar un mural d’existència efímera –ell mateix el va destruir el 30 de juny– a la façana del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona com a reclam de l’exposició ‘Miró, otro’ que es mostrava a les dependències col·legials. El juliol va sortir a la venda el primer volum (A/Ami) de la Gran Enciclopèdia Catalana i el 20 del mateix mes la nau Apollo 11 arribava a la Lluna amb els astronautes Neil Armstrong i Edwin, Buzz, Aldrin. El 22 de juliol, es van inaugurar els tres primers trams d’autopistes a Catalunya. Dos de gratuïts (Diagonal-Molins de Rei i Glòries-Montgat) i un altre de peatge (Montgat-Mataró). Per aquelles mateixes dates, Franco feia dues de les seves: tancava la reixa d’accés per terra a Gibraltar (no s’obriria fins al desembre de 1982, en època de Felipe González) i nomenava successor seu el príncep Juan Carlos de Borbón. Entre el 20 i el 30 d’agost, es va fer la primera Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent; i el 7 d’octubre, Joan de Sagarra va fer servir per primera vegada l’expressió ‘gauche divine’ en un article al Tele/eXprés dedicat a la presentació de Tusquets Editorial.

El 29 d’octubre de 1969, un equip dirigit per l’informàtic Leonard Kleinroch va enviar el primer missatge electrònic d’un ordinador de la Henry Samueli School, a Los Angeles, a un altre situat al SRI International, prop de San Francisco, mitjançant la xarxa Arpanet, l’embrió d’internet. El mes de desembre, Òmnium Cultural va començar les campanyes ‘Català a l’escola’ i ‘Llegiu llibres en català’, derivades del primer Any Pompeu Fabra que s’havia commemorat el 1968.

Amb Franco mort i enterrat, l’any 1979 va ser el de les primeres eleccions municipals de la democràcia. Es van fer el 3 d’abril. El 24 de febrer, apareixia a Girona el Punt Diari, una nova oferta de premsa diària en català. 1979 és també l’any fundacional de tres projectes culturals d’extraordinària importància: el Taller de Músics, l’editorial Quaderns Crema i la companyia de teatre el Tricicle.

Farà trenta anys de la fatwa de l’imam Khomeini contra l’escriptor Salman Rushdie; del tancament d’uns quants cantants catalans a la seu de la Conselleria de Cultura entre el 29 i el 31 de maig; de la matança a la plaça de Tiananmen el 4 de juny; de la caiguda, el 9 de novembre, del mur de Berlín; de la cadena humana de més de 560 quilòmetres de llargada i dos milions de participants coneguda com la Via Bàltica el 23 d’agost; de la creació, el mes de setembre, del suplement setmanal de Cultura del diari Avui, que s’ha anat publicant amb intermitències fins al maig de 2018; de la mort sobtada del polític Ramon Trias Fargas durant un míting electoral a Premià el 22 d’octubre; de l’emissió, el 17 de desembre a la cadena Fox, del primer capítol de la sèrie ‘The Simpsons’; i de la substitució del mot ‘xampany’ pel de ‘cava’ en les comunicacions oficials a partir de l’1 de gener de 1989.

Foc al Liceu, Catalunya Cultura, al-Qaeda a Madrid, el 9-N i Arenys de Munt
El 31 de gener, farà un quart de segle de l’incendi que va destruir el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Un foc que no ens va abandonar perquè, a començament de juliol d’aquell mateix i nefast 1994, va devastar diverses comarques de la Catalunya central amb especial incidència al Bages i el Berguedà. El 21 de juliol, es moria Pere Calders a 81 anys, i el 19 de setembre, el matemàtic britànic Andrew Wiles va demostrar la conjectura de Fermat, una equació que esperava ser resolta des de feia 350 anys. Ara se’n diu Teorema de Wiles-Fermat.

El 2 de febrer, farà vint anys de la posada en marxa de Catalunya Cultura, una emissora del grup d’emissores de la Generalitat que va funcionar durant set anys, i el 13 del mateix mes de febrer, es moria víctima d’una aturada cardíaca Carles Sabater, cantant de Sau. Tenia 36 anys.

L’11 de març, es commemoraran quinze anys del sagnant atemptat d’al-Qaeda a Madrid. El 2009, va ser l’any del referèndum per l’autodeterminació a Arenys de Munt, amb un 41% de participació i un 96% a favor del sí, però també va ser l’any que van faltar Ermengol Passola (1 de gener), Pepe Rubianes (1 de març) i Michael Jackson (25 de juny).

L’últim recordatori el reservem als cinc anys de la declaració autoinculpatòria de Jordi Pujol, el 25 de juliol de 2014, i de l’organització, el 9 de novembre, del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya amb 2.300.000 votants. El tòpic ens fa dir allò de ‘sembla que va ser ahir’, però ja han passat cinc intensos, excitants, irrepetibles anys…