La Comissió d’Afers Jurídics vota a favor de retirar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí

La Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu ha votat a favor de llevar la immunitat del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Ho ha fet amb 15 vots a favor, vuit en contra i dues abstencions dels euroduputats que formen part d’aquesta comissió. Així s’ha aprovat l’informe de l’ultradretà búlgar Angel Dzhambazki, que proposava que se’ls retirés la immunitat parlamentària tal i com demana el Tribunal Suprem espanyol. Aquesta votació no implica que Puigdemont, Comín i Ponsatí quedin sense immunitat perquè la decisió final l’haurà de prendre el ple del Parlament Europeu en la sessió que començarà el 8 de març vinent. Caldrà veure si la majoria política amb què els socialistes, els populars i el grup liberal (on hi ha Ciutadans) controlen la cambra ratificarà la decisió presa avui per la Comissió d’Afers Legals.

En aquesta comissió hi ha una de les proporcions més altes d’eurodiputats espanyols respecte del total de membres. Hi trobem Ibán García del Blanco (PSOE), Esteban González Pons (PP), Marcos Ros Sempere (PSOE) i Javier Zarzalejos (PP), a més del president, Adrián Vázquez, de Ciutadans. Són cinc diputats que poden haver estat decisius perquè s’aprovés aquesta ponència. I entre els suplents –que voten quan hi ha absències dels membres titulars– hi ha Jorge Buxadé (Vox), Javier Nart (independent després d’haver sortit de Ciutadans) i Nacho Sánchez Amor (PSOE). Els membres dels grups socialista, popular i de Renova Europa dins de la comissió sumen setze eurodiputats, més de la meitat dels vint-i-cinc. Però els vots favorables han estat quinze, un menys.

Una de les eurodiputades que ha deixat clar que ha votat contra l’aixecament de la immunitat és la co-líder de l’Esquerra Unitària Europea (GUE/NGL), Manon Aubry. “El nostre grup clarament votarà en contra de retirar la immunitat”, ha dit en declaracions a l’ACN. Considera que aquest suplicatori “té una dimensió política” i que un judici al Suprem “no seria pas just”. També ho ha fet Sergei Lagodinsky, eurodiputat pel partit dels Verds alemany, que ha respost un piulet de Vox tot afirmant: “L’alegria del partit d’ultradreta Vox per l’aixecament de la immunitat dels companys catalans demostra que he votat correctament (amb la minoria). No estic d’acord amb Carles Puigdemont en moltes qüestions, però el seu processament està polititzat i és desproporcionat!”

La proposition de lever l'immunité de trois députés catalans est un grave précédent : le Parlement 🇪🇺 propose de livrer ses députés aux poursuites politiques d'un Etat membre.

Ce n'est pas là une assemblée souveraine garante de l'état de droit, mais une parodie démocratique.

— Manon Aubry (@ManonAubryFr) February 23, 2021

Die Freude von Rechtsaussen-Partei VOX über die Aufhebung der Immunität katalanischer Kollegen⤵️ zeigt, dass ich richtig (mit der Minderheit) gestimmt habe. Ich bin bei vielen Fragen nicht einer Meinung mit @KRLS, aber seine Strafverfolgung ist politisiert und unverhältnismässig! https://t.co/XznOyczgER

— Sergey Lagodinsky (@SLagodinsky) February 23, 2021

En cas que el ple del Parlament Europeu en confirmés la retirada de la immunitat aquest mes vinent tots tres continuarien mantenint la condició d’eurodiputats amb totes les seves prerrogatives. Es reactivaria en tot cas el procediment en el jutjat de primera instància de Brussel·les que examina la petició de l’euroordre i que fa més d’un any que havia quedat congelat. És el mateix jutjat que el mes d’agost de l’any passat ja va refusar l’extradició del conseller Lluís Puig.

El Consell per la República ha lamentat el resultat de la votació:

(1/2) 📢FIL
📌La Comissió Jurídica del PE s'ha pronunciat amb un resultat que no per previst deixem de lamentar.
📌Que els partits espanyols hagin arrossegat una majoria del PE a adoptar una decisió incompatible amb els principis de l'estat de dret fa d'avui un dia negre…👇

— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) February 23, 2021

per a la democràcia europea.

📌Tanmateix, la lluita jurídica i política continua. Tenim la força de la raó, la legitimitat de la voluntat popular i la perseverança que cal per afrontar els nous passos. #PreparemNos (2/2) pic.twitter.com/pSMOHJ7cfZ

— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) February 23, 2021

Un procés amb irregularitats

El procediment fins al vot d’avui ha estat esquitxat d’irregularitats, sobretot aquestes darreres setmanes, quan hi ha hagut el trencament de la confidencialitat de les sessions, que són a porta tancada, per part de l’eurodiputat del PP Esteban González Pons. González Pons va fer unes declaracions el mes de gener proppassat, després de la sessió en què els tres eurodiputats afectats van exposar les seves al·legacions, tot dient que hi havia una majoria dins de la comissió en favor de llevar-los la immunitat.

Però la irregularitat més greu fou la filtració al diari espanyol ABC del contingut de l’informe de Dzhambazki, dient que proposava la retirada de la immunitat. I que ho feia amb els arguments que els fets pels quals són processats són anteriors a la seva condició d’eurodiputats, adduint, a més, que no és pas funció de la cambra de qüestionar els procediments judicials dels estats membres. Tant el contingut de l’informe com la relació de vots favorables i contraris que tindrà es publicarà a la web de l’eurocambra aquests dies vinents, abans en tot cas de la votació definitiva del plenari de la segona setmana de març .

La defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí va demanar al president del parlament, David Sassoli, que investigués la filtració al diari ABC, perquè és una infracció greu que, a més, és motiu de sansació i que pot tenir conseqüències per a l’eurodiputat o eurodiputats responsables. També ho va acabar fent el president de la comissió, Adrián Vázquez, de Ciutadans, després de dies de queixes de diversos parlamentaris pel trencament de la confidencialitat. Unes queixes adreçades també a ell, per haver tingut un comportament i haver fet unes declaracions públiques que trencaven l’aparença de neutralitat que havia de mantenir pel seu càrrec. Vázquez va arribar a desqualificar un dels principals arguments de la defensa dels tres eurodiputats, com és el fet que el Suprem no és pas competent per a jutjar-los, tal i com ha sentenciat la justícia de Bèlgica i han afirmat organitzacions de defensa dels drets humans, començant pel grup sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides.