La Comissió de Venècia veu legítima l’amnistia però critica part del contingut actual de la llei

La Comissió de Venècia, l’entitat del Consell d’Europa que s’encarrega dels estàndards judicials, ha publicat l’esborrany d’un informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, que critica la versió de la llei d’amnistia que tramita el congrés espanyol. Avisa els jutges que no poden retorçar el concepte de drets humans i els diu que, una vegada aprovada la llei, l’haurien de respectar.

La comissió diu que la reconciliació política i la normalització política, institucional i social de Catalunya són un objectiu polític legítim de les amnisties, però fa tres recomanacions respecte del text actual. En primer lloc, que es defineixi de manera més precisa l’abast material i temporal de la llei, perquè els efectes que tingui siguin més previsibles; també diu que cal reforçar la connexió entre la consulta del 9-N i el Primer d’Octubre i els actes de malversació i corrupció que es volen amnistiar i, finalment, i comparant-ho amb altres amnisties, diu que cal excloure el criteri de la “sentència ferma” per a excloure delictes de terrorisme, cosa que es proposava en el primer esborrany però que ja ha decaigut.

Sobre la llei d’amnistia actual, la comissió “anima totes les autoritats espanyoles a dedicar el temps necessari per a un diàleg significatiu en l’esperit de cooperació lleial entre les institucions estatals, així com la majoria i l’oposició, per tal d’aconseguir la reconciliació social i política, i a considerar la possibilitat d’explorar procediments de justícia restaurativa”. L’òrgan consultiu respon també, respecte de les qüestions del senat espanyol, que amb la promulgació de l’amnistia sí que es manté el principi de separació de poders, perquè la norma deixa en mans dels jutges decidir a qui l’afecta i hi ha la possibilitat de revisar el text. L’informe també destaca que allò que els jutges a l’estat espanyol consideren un crim greu no ha de ser necessàriament, sota la llei internacional, una violació greu dels drets humans. Una referència a una de les pràctiques especialment criticades dels jutges espanyols.

Sobre “els efectes suspensius d’una qüestió d’inconstitucionalitat presentada davant el Tribunal Constitucional sobre el procediment pertinent, la Comissió considera que s’ha d’aclarir la qüestió, però, en tot cas, el projecte d’amnistia s’ha d’interpretar de manera que no privi la revisió judicial del projecte de llei d’amnistia de qualsevol efecte pràctic”. Això és un advertiment respecte de la temptació d’un sector de la legislatura espanyol d’aturar-la amb procediments de recurs.

El text es votarà en la reunió plenària de la Comissió de Venècia prevista els dies 15 i 16 de març. Sobre això, una delegació de la Comissió de Venècia va visitar l’estat espanyol els dies 8 i 9 de febrer per reunir-se amb grups parlamentaris del congrés i el senat espanyols, el govern espanyol, experts constitucionals i associacions judicials, entre més, per demanar informació sobre la iniciativa. En aquella visita, els membres de la comissió es van centrar en els tràmits de la proposició de llei, però no van entrar a valorar-ne el contingut, ni van demanar detalls sobre els delictes de terrorisme. De fet, un dels membres va deixar clar als diputats que la seva funció no era valorar la idoneïtat de la futura llei sinó únicament analitzar si s’havien seguit els procediments tècnics adequats durant la seva tramitació.

Arran de la publicació de l’informe, el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, ha celebrat la decisió tot recalcant que “l’amnistia és una eina per a la reconciliació” i que, a més,”compleix els estàndards internacionals”: “És impecable i és positiva”, ha escrit en un piulet.

Lo dijimos nosotros y ahora también la Comisión de Venecia: la amnistía es una herramienta para la reconciliación. Y además cumple con los estándares internaciones.

Es impecable y es positiva.

Seguimos avanzando.https://t.co/FVxiqzlGm8 pic.twitter.com/ACMMB7wjVY

— Félix Bolaños (@felixbolanosg) March 1, 2024