Set anys després, encara hi ha un bon grapat d’interrogants oberts sobre els atemptats gihadistes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Quin paper hi va tenir l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satti? S’ha pogut confirmar la mort de l’imam? Com pot ser que el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) no s’adonés que l’imam era el cervell de la cèl·lula, malgrat que era confident seu? El CNI hi va tenir cap paper, en els atemptats, tal com va afirmar l’ex-comissari José Manuel Villarejo?

La comissió d’investigació dels atemptats gihadistes del 17-A formada al congrés espanyol comença a treballar avui, un any després d’haver-se decidit de constituir-la, i ha de servir per a resoldre part d’aquestes qüestions. Els partits polítics tenen l’esperança que se sàpiga la veritat, que s’escateixi què va passar exactament els dies previs i posteriors als atemptats i que es depurin responsabilitats polítiques. Però tindrà un començament anòmal. El govern espanyol encara no ha desclassificat documents clau del CNI que revelen quina relació tenia amb Es-Satti. L’executiu de Pedro Sánchez es va comprometre a desclassificar-los a final de setembre, però el consell de ministres encara no ho ha aprovat i, per tant, la comissió d’investigació començarà amb documents encara classificats.

La reunió de la comissió comença a les 9.00 i és previst que hi comparegui, precisament, Félix Sanz Roldán, ex-director del CNI. Com que els documents sol·licitats per la comissió d’investigació continuen classificats, Sanz Roldán podrà evitar de respondre algunes de les preguntes que formulin els partits polítics, al·legant que la informació continua essent secret oficial de l’estat.

Deixant de banda Sanz Roldán, també és previst que comparegui José Luis Olivera, ex-director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Aquest organisme s’encarrega de gestionar i analitzar tota la informació relativa amb el terrorisme, la criminalitat organitzada i les organitzacions radicals de caràcter violent. El 17 d’agost de 2017, els Mossos d’Esquadra no en formaven part. No s’hi van integrar fins el 2018.

A part, els dies vinents també compareixeran l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol Manuel García Margallo, l’ex-conseller d’Interior català Joaquim Forn i l’ex-vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría. També càrrecs destacats en la gestió política i policíaca dels atemptats, com ara José Antonio Nieto –ex-secretari d’Estat i de Seguretat espanyol– i periodistes i representants de les víctimes, entre els quals Javier Martínez, el pare d’en Xavi, el nen de tres anys mort a l’atemptat de la Rambla.

Javier Martínez: “Ja hem començat malament”

Javier Martínez té l’esperança que la comissió d’investigació del congrés espanyol serveixi d’alguna cosa, però està indignat pel fet que el govern espanyol encara no hagi desclassificat documents del CNI. En conversa amb VilaWeb, critica que no hagin tingut accés a informació clau perquè el PSOE no ha mogut fitxa i que tampoc no puguin formular preguntes clau a l’ex-director del CNI. “De moment, ja hem començat malament –diu–. No tenim cap paper desclassificat i hi ha moltes preguntes que no podrem fer.”

Alhora, agraeix la tasca de Junts per Catalunya, que va acordar de crear la comissió del 17-A en la negociació de la mesa del congrés espanyol, l’agost de l’any passat. Segons Martínez, la comissió ha de servir per a esclarir unes quantes qüestions. Diu que cal que se sàpiga tot allò que va passar realment en l’explosió d’Alcanar pocs dies abans del 17 d’agost de 2017. “Es va investigar d’una manera molt rara”, comenta. Destaca que a la casa hi havia alguna persona més i que el jutge instructor de la causa, Fernando Andreu, va reconèixer en un documentari de Netflix que encara quedaven coses per investigar. “L’he convidat a venir a la comissió d’investigació perquè parli, però m’ha dit que no”, explica Martínez. També vol que s’esclareixi per què no van sonar les alarmes mentre la cèl·lula consultava informació sobre atemptats a internet i per què va fallar l’aplicació de la llei europea de venda de precursors d’explosius. “Com ho van poder comprar tot això, sense que saltés cap alarma? Això és una negligència de l’estat”, exclama.

Martínez diu que el procediment de la investigació és del tot anòmal. “Normalment, primera hi ha una investigació política i després una de judicial. Aquí s’ha fet a la inversa. Com que ja ha estat jutjat, ara la gent no vol dir res. Com pot ser això?”, es pregunta. Malgrat tot, afegeix: “Sé que hi ha persones que saben coses, tinc l’esperança que surti alguna cosa.” Per una altra banda, lamenta que les víctimes del terrorisme continuen essent mal ateses i reclama que s’obri una oficina d’atenció a les víctimes a Catalunya. “Hem patit molt, continuem patint, la resta de víctimes també. Això durarà molt i el patiment s’allarga. Hi ha un desgavell, víctimes que no eren a la Rambla i consten en la sentència… Hi ha un gran descontrol i volem fer palès tot això”, diu.

El CNI, implicat en els atemptats?

Moltes de les qüestions que haurà d’esclarir la comissió d’investigació és si el CNI va tenir cap paper en els atemptats. L’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo va declarar el gener del 2022 –en el judici pel cas Tàndem a l’Audiència espanyola– que el CNI havia estat implicat en els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, i va assenyalar directament Sanz Roldán. “Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig treballar amb ells per mirar de resoldre l’embolic de l’atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu de Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”, va dir.

En un procediment judicial del 2021, Villarejo ja va dir que una font “molt important” havia avisat del “possible risc” d’atemptat a Barcelona, “com va passar lamentablement després a la Rambla”. I va afegir: “El CNI va dir que no era fiable, perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí.”

La declaració de Villarejo apuntala les informacions sobre la vinculació del CNI amb els atemptats, aparegudes per primera vegada el 2019 al diari Público. Ara Sanz Roldán tindrà l’oportunitat d’explicar la seva versió en la comissió d’investigació que comença al congrés espanyol.

Quina documentació ha aportat el govern espanyol?

Tot i que el govern espanyol encara no ha desclassificat documents del CNI, l’executiu de Sánchez sí que s’ha avingut a aportar informació que requeria la comissió d’investigació. El Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social hi aporta tota mena d’informació sobre la identitat d’Es-Satti, com ara el permís de residència de llarga durada i l’expedient d’expulsió de l’estat espanyol.

El Ministeri d’Interior també ha aportat informació que sol·licitava la comissió. Per exemple, detalla que no tenia el coneixement de cap mena de circular dins l’àmbit policíac advertint de l’aplicació del reglament europeu sobre precursors d’explosius i també aporta les actes de les juntes de seguretat de Catalunya d’ençà del 2011. I també la informació que, abans de l’any 2016, segons el CITCO, no hi havia hagut avisos de perill sobre els responsables de l’atemptat.

Demanda contra Espanya al TEDH per manca d’investigació

A començament de setembre Javier Martínez va presentar una demanda contra Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Martínez hi fa palès que l’estat espanyol va incomplir les obligacions d’investigar efectivament les circumstàncies de l’atac que va matar el seu fill i va ferir més de cent setanta persones. “A Europa, tenim la porta oberta per a dir el que sabem i el que pensem”, diu.

Martínez i el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, critiquen durament la manera com es van fer les investigacions. Segons ells, les autoritats espanyoles van adoptar un enfocament “excessivament restringit” en els procediments penals i en van excloure preguntes clau sobre el rerefons dels atacs, la implicació dels autors i el paper de les autoritats espanyoles.

L’acusació principal és basada en la manca de transparència i la negativa a aprofundir en aspectes que podrien haver aclarit les connexions dels atacants amb serveis d’intel·ligència espanyols, sobretot amb Es-Satty. Martínez diu que la manca d’investigació efectiva per part de les autoritats espanyoles va significar una vulneració d’aquests drets, no solament per a ell, sinó també per a les altres víctimes i la societat en general, que tenen el dret de saber la veritat sobre els fets.

Per tot plegat, Martínez sol·licita al TEDH que declari admissible la reclamació i que reconegui la vulneració dels seus drets en relació amb la mort del seu fill. A més, demana que Espanya sigui obligada a fer una investigació completa i ràpida sobre les circumstàncies de l’atac i la responsabilitat dels implicats; i també que pagui una indemnització pels danys no materials soferts a conseqüència de la negligència de l’estat espanyol.