02.03.2019 - 08:36
|
Actualització: 02.03.2019 - 12:15
La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici contra el procés podria soscavar la confiança en l’estat de dret a Espanya. En una entrevista a l’agència ACN, l’advocada i directora de l’associació a Europa, Roísín Pillay, assegura que, si el Tribunal Suprem espanyol condemna els dotze dirigents independentistes, s’enviarà ‘un missatge molt desafortunat’ i potser es crearà ‘la percepció que ha estat un procés polític’. La CIJ considera que les acusacions de rebel·lió i sedició són una extralimitació del codi penal, particularment per la falta d’evidència de l’ús de la violència. Per això troba preocupant que s’estudiï amb el dret penal un cas que va ser un exercici legítim d’opinió i associació política. ‘És una qüestió d’expressió política legítima i això es resol millor fora dels tribunals penals’, defensa.
En concret, Pillay argumenta que ‘les acusacions greus’ de rebel·lió i sedició són aplicades en un cas en què ‘aparentment no hi hagut violència’ i que això ‘presenta un alt risc de vulneració de drets de lliure expressió i reunió garantits en el dret internacional’. Tot i això, defensa que és absolutament necessari i proporcional d’interferir en aquests drets amb acusacions de delictes penals.
Dimensió política
Pillay es nega a descriure el procés judicial de l’1-O com a judici polític i creu que ‘s’ha de donar una oportunitat als tribunals perquè apliquin la llei’. ‘Hem d’esperar al resultat del judici’, avisa abans de valorar-lo. Tanmateix, considera que és un procediment sensible políticament i que és vital de demostrar que és just i que té plena consideració de les obligacions legals internacionals d’Espanya, inclosos els drets humans.
Sobre el perfil polític dels testimonis, Pillay afirma que el judici és essencialment sobre una acció política i veu desafortunat que, en conseqüència, involucri una bona part de testimonis polítics. Malgrat això, espera que la implicació política pugui ser reduïda al mínim. Esperem que el tribunal decideixi únicament en termes de la llei, afirma.
Acceleració del judici
Quant a l’adequació del calendari judicial a l’electoral, Pillay avisa que caldrà examinar si el fet d’accelerar el judici ha tingut un impacte en la capacitat dels acusats per a defensar el seu cas, especialment si el motiu no hi té a veure directament però sí amb les eleccions.
Per exemple, indica que seria problemàtic si els dirigents independentistes haguessin tingut dificultats per a parlar amb els advocats o preparar la defensa a causa de l’acceleració del procediment judicial.
Cas excepcional
‘No conec cap cas que sigui directament comparable a aquest’, reconeix Pillay. Ara, vincula el judici contra el procés a una tendència general de fer ús del codi penal amb veus polítiques que no són ben rebudes pels governs. En posa d’exemple l’ús de la llei antiterrorista a Turquia contra partits polítics. ‘És preocupant de veure a Europa i a la resta del món que el dret penal es fa servir sobre una acció política’, remarca.
El camí a Estrasburg
Respecte del camí que pugui recórrer el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), avança que, si fos acceptat a tràmit, seria sotmès a ‘un escrutini molt seriós’, perquè és vinculat al dret a la llibertat d’expressió política i implica ‘mesures contra partits polítics i manifestants polítics’. Segons ella, encarregada a la CIJ de treballar amb el Consell d’Europa i el TEDH, aquests drets són ‘fonamentals per a qualsevol democràcia, fins i tot quan un discurs o protesta no és ben rebuda’.
‘El TEDH sotmetria qualsevol condemna a un escrutini molt rigorós i crec que seria un cas força problemàtic’, apunta. Explica que els estats ‘tenen un marge d’acció molt estret i són sotmesos a un gran escrutini sobre les mesures penals que poden adoptar contra polítics’.
Així, Pillay preveu que, si hi ha una sentència condemnatòria, l’alt tribunal amb seu a Estrasburg estudiarà qüestions vinculades al dret d’expressió i a la lliure associació i assemblea.
En aquesta anàlisi, Pillay assegura que el tribunal mirarà primer la qualitat de les lleis espanyoles i si els delictes de rebel·lió i sedició s’han definit i aplicat correctament en compliment de la Convenció Europea de Drets Humans. En segon lloc, analitzaria si la restricció sobre aquests drets realment era necessària i proporcional l’1-O.
La CIJ
La Comissió Internacional de Juristes, amb seu a Ginebra, va ser creada el 1952 i és activa als cinc continents. La seva missió, segons que defineix la mateixa organització, és ‘vetllar per l’aplicació del dret internacional, especialment els drets humans’. També té com a objectius ‘garantir els drets civils, salvaguardar la separació de poders i garantir la independència de la judicatura i la professió jurídica’.
Integren la CIJ una seixantena de jutges i advocats d’arreu del món. La tasca de l’organització li ha merescut força premis, entre els quals el guardó de les Nacions Unides pels drets humans, que va rebre el 1993.
