La Comissió Europea diu que la “simple referència a la seguretat nacional” no pot justificar el Catalangate

La Comissió Europea ha condemnat enèrgicament l’espionatge de comunicacions de manera il·lícita i recorda que, segons el TJUE, no n’hi ha prou de fer una simple referència a la seguretat nacional per a excloure l’aplicació del dret de la Unió Europea. És la resposta a les preguntes que els dirigents catalans exiliats i eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín van enviar el mes de novembre i en les quals denunciaven el cas d’espionatge en massa contra trenta-vuit activistes i dirigents independentistes emparant-se en la legislació antiterrorista.

La comissària d’Afers Interns europea, Ylva Johansson, remarca en la resposta que segueix de prop l’evolució del cas, especialment per les activitats de la comissió Pegasus del Parlament Europeu, que investiga l’ús de programari espia i que al març enviarà una missió a l’estat espanyol.

La institució europea afirma que si bé els estats poden adoptar algunes mesures que restringeixin drets fonamentals per a salvaguardar la seguretat nacional, aquesta ha de ser proporcionada i adequada i que la simple referència a la seguretat no pot justificar que es deixi d’aplicar el dret europeu i la Carta de Drets Fonamentals. A més, remarca que més enllà de la legislació europea, els estats estan vinculats per les garanties que figuren en el Conveni Europeu de Drets Humans, amb el Tractat Europeu de Drets Humans com a màxim garant.

La @EU_Commission condemna qualsevol forma d'intercepció il·lícita de comunicacions i recorda que, segons el TJUE, no n'hi ha prou amb fer una simple referència a la seguretat nacional per a excloure l'aplicació del Dret de la UE.

Calen responsabilitats pel Catalan Gate. pic.twitter.com/xTPh4S0jtq

— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) February 15, 2023