25.04.2022 - 11:25
|
Actualització: 25.04.2022 - 16:45
La Comissió Europea (CE) va rebre Societat Civil Catalana (SCC) quan l’entitat no era inscrit al registre de transparència de la Unió Europea. El codi de conducta intern prohibeix als comissaris de reunir-se amb organitzacions que no hi estiguin registrades, però així i tot, el desembre del 2021, el comissari de Justícia, Didier Reynders, també víctima de Pegasus, es va reunir amb l’entitat anti-independentista, que no es va registrar fins a final del gener del 2022.
Els eurodiputats de Junts van alertar sobre aquest fet en una pregunta europarlamentària, però Brussel·les ha esquivat la qüestió. En la resposta enviada divendres passat, la CE diu que apliquen alts estàndards de transparència en els contactes amb representants d’interès, però no fa esment dels requisits del codi de conducta.
“Els comissaris i els membres del seu gabinet només es podran reunir amb aquelles organitzacions o individus autònoms que estiguin registrats al registre de transparència […] en la mesura que entrin en el seu àmbit d’aplicació”, diu l’article 7 de codi de conducta de l’executiu comunitari.
El registre de transparència és una base de dades que inclou representants d’interès (organitzacions, associacions, grups i autònoms) que duen a terme activitats per influir en la política i en la presa de decisions de la UE.
La reunió amb SCC
El president de SCC d’aleshores, Fernando Sánchez Costa, i l’eurodiputat de Ciutadans José Ramón Bauzá es van reunir a començament del desembre del 2021 amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, per demanar a Brussel·les que obligués els poders públics a complir la sentència del 25% de castellà. L’entitat també va acusar el govern català d’erosionar l’estat de dret i va traslladar a Reynders la importància que les euroordres es complissin.
Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van enviar una queixa a la CE per la reunió i van denunciar els estrets llaços de l’entitat amb l’extrema dreta.
Tanmateix, la CE defensa la trobada amb SCC i argumenta que manté diàleg obert, transparent i regular amb representants de la societat civil. “La nostra porta sempre és oberta, i és important per a la CE relacionar-se amb la societat civil i escoltar diferents punts de vista”, va dir el portaveu de Justícia, Christian Wigand, arran de les crítiques dels independentistes.
Tot i aquests arguments, el cas és que Reynders només es va reunir amb SCC, i en canvi, no va acceptar la petició de reunió feta el mateix desembre per l’ANC, que sí que era una entitat inscrita al registre de transparència de la Unió Europea.
Reynders justifica la reunió
Reynders ha defensat la reunió amb SCC perquè un eurodiputat de Ciutadans la va demanar. Ha dit que era lògic de fer la reunió, ja que hi havia una “petició des del Parlament Europeu”: “Vaig rebre la petició d’un eurodiputat que va venir acompanyat d’altres persones”, ha explicat.
