20.07.2022 - 12:34
|
Actualització: 20.07.2022 - 21:07
La Comissió Europea proposa de reduir d’un 15% el consum de gas entre el primer d’agost de 2022 i el 31 de març de 2023 al conjunt de països de la Unió Europea per fer front a possibles talls per part de Rússia. En un comunicat, la CE diu que tots els consumidors poden prendre mesures per estalviar, i que és recomanable. A més, remarca la necessitat d’accelerar la diversificació de les fonts d’energia, l’aposta per compres conjuntes i l’impuls de les renovables. L’aplicació de la mesura entre els estats membres serà voluntària, però l’executiu comunitari manté la possibilitat de declarar-la obligatòria si veu un risc substancial d’escassetat de gas o bé una demanda de gas excepcionalment elevada.
El govern espanyol, per la seva banda, ha rebutjat la proposta de la Comissió Europea. La ministra de Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, ha dit en compareixença de premsa que la proposta “no és necessàriament la més eficaç, ni la més eficient, ni la més justa”. Ribera diu que no es pot demanar “un sacrifici desproporcionat”, ja que els ciutadans “han viscut per sobre de les seves possibilitats des del punt de vista energètic”.
Plans de contingència
Per poder complir amb aquests objectius, la Comissió Europea exigeix als estats d’actualitzar els seus plans de contingència, que s’hauran de presentar, a tot estirar, a final de setembre. L’executiu demanarà un informe cada dos mesos per analitzar el progrés de cada país en aquest aspecte. La proposta també imposa condicions als estats que, condicionades per la seva orografia i infrastructura, hagin de sol·licitar subministrament a uns altres països de la UE. En aquest sentit, la Comissió requerirà a aquests territoris que demostrin que duen a terme mesures per reduir la demanda domèstica.
Per facilitar la feina als estats membres, la Comissió ha adoptat un Pla Europeu per a la Reducció de la Demanda del Gas, que fixa un seguit de mesures i principis per a fomentar la coordinació. El pla se centra en la substitució del gas per més fonts d’energia i en l’estalvi energètic en tots els sectors de l’economia.
Respecte del primer punt, la Comissió Europea marca com a prioritat l’impuls de les energies renovables. No obstant això, tampoc descarta l’ús d’uns altres combustibles fòssils per fer front a una situació que considera excepcional. “Passar al carbó, al petroli o a l’energia nuclear pot ser necessari com a mesura temporal, sempre que se n’eviti l’ús de manera consolidada a llarg termini.”
En la mateixa línia, suggereix el disseny de sistemes que incentivin la reducció d’energia per sectors. De fet, indiquen que el pla tan sols contemplarà excepcions per a aquells serveis considerats essencials –com ara els hospitals– i per a les indústries “decisives per al proveïment de productes essencials”.
Recomanacions a les cases
Ara per ara, les mesures proposades per la Comissió no contemplen un racionament del gas entre les famílies: “Les cases entren dins la definició de ‘consumidors protegits’ sota les normes comunitàries; seran els menys afectats pels talls i, per la manca d’imprevists, no seran impactats directament per les disrupcions a gran escala provinents de Rússia.”
Tanmateix, l’executiu també apunta que les cases tenen un paper molt important de cara els mesos vinents per a reduir el consum innecessari i evitar el malbaratament energètic. En aquest sentit, anima els consumidors a actuar de manera responsable mitjançant accions com ara reduir l’ús dels sistemes de calefacció o refrigeració, apagar llums innecessaris i millorar l’aïllament de les cases.
Per la Comissió, “prendre accions ara pot reduir el risc i els costs per Europa en cas d’una disrupció total, perquè enforteix i fa més resilient el sistema energètic europeu”. “L’energia estalviada aquest estiu és energia disponible a l’hivern”, afegeix.
Objectiu: fer créixer les reserves de gas
A banda de la proposta presentada avui, l’executiu europeu manté l’objectiu que les reserves de gas al conjunt de la Unió Europea se situïn almenys al 80% abans del primer de novembre per assegurar el subministrament de cara a l’hivern.
Per assolir aquesta xifra, serà especialment important saber com actua el Kremlin al gasoducte Nord Stream, que connecta Rússia i Alemanya. La setmana passada, l’operador rus Gazprom va començar les tasques de manteniment habituals a la infrastructura, uns treballs que han d’acabar aquest 21 d’agost. Malgrat tot, algunes veus dins el govern alemany temen que Putin talli el subministrament de gas argumentant problemes tècnics, un fet que ja ha passat en uns altres gasoductes que connecten Rússia amb la Unió Europea.
