01.06.2022 - 17:07
La Comissió Europea ha avalat l’entrada de Croàcia a la zona euro a partir del primer de gener de 2023, gairebé deu anys després de la seva adhesió a la Unió Europea. Així ho ha confirmat l’organisme en publicar avui l’Informe de Convergència 2022, que avalua els avenços cap a la zona euro dels estats membres de la UE que encara no han adoptat l’euro com a moneda. Segons la Comissió, Croàcia compleix tots els criteris fixats pel Banc Central Europeu (BCE), els quals tenen en compte l’estabilització de preus, la salut de les finances públiques i els tipus d’interès i de canvi. Una vegada publicat l’informe, Brussel·les preveu adoptar una decisió definitiva al juliol, coincidint amb la reunió els ministres de finances de la UE.
En cas que Croàcia rebés el vistiplau, l’eurozona passaria a estar formada per vint estats de la UE. La resta d’estats pendents de fer el pas perquè encara no compleixen amb els criteris fixats pel BCE són Bulgària, la República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia. Per altra banda, també hi ha Dinamarca, l’únic país de la UE que va negociar un acord per no ser examinada en l’informe i mantenir la seva moneda.
Per l’eurocomissari d’economia, Paolo Gentiloni, la publicació de l’informe suposa “una fita històrica en el camí europeu de Croàcia” i que “reflecteix els grans esforços que han fet les autoritats del país per entrar a l’eurozona”. “Els ciutadans croats poden ara unir-se a tres-cents quaranta milions de ciutadans que ja utilitzen l’euro com a moneda, símbol d’estabilitat en aquests temps de turbulències”, ha afegit.
Per la seva banda, el vice-president econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, ha subratllat que l’entrada de Croàcia a la zona euro farà el país”més resilient, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que l’adhesió enfortirà l’economia de Croàcia i també reforçarà la solidesa de l’euro.
Un cop publicat l’Informe de Convergència, s’espera que els ministres d’economia i finances de la Unió Europea arribin a un acord polític per donar llum verda a l’entrada de Croàcia a l’eurozona el 17 de juny. Una setmana més tard, entre el 23 i el 24 de juny, és previst assolir el mateix consens polític el Consell Europeu i, finalment, el Parlament Europeu tractarà la qüestió en una de les sessions plenàries de principi de juliol. La decisió final es prendrà el 12 de juliol i després d’haver consultat al Banc Central Europeu.
Criteris d’adhesió
Els criteris necessaris per adherir-se a l’eurozona són quatre. El primer té a veure amb l’estabilitat de preus, que s’avalua tenint en compte la inflació mitjana dels últims dotze mesos. Per poder rebre el vistiplau de la Comissió, cal que els països candidats presentin una taxa d’inflació similar als tres millors estats de l’eurozona en aquest camp. El valor de referència actual és una inflació del 3,9%, mentre que l’increment mitjà de preus a Croàcia durant els últims dotze mesos se situa en el 4,1%.
El segon criteri està relacionat amb les finances públiques. Sobre això, la Comissió requereix als països candidats que no estiguin subjectes a un dèficit excessiu. En el cas de Croàcia, el dèficit l’any 2021 va ser del 2,9% del PIB, mentre que el deute públic se situa prop del 80% del PIB. Si bé l’informe alerta que es podria arribar a considerar que les xifres no són les òptimes, preveu que aquestes ràtios milloraran “substancialment” en els pròxims anys.
Pel que fa al tipus de canvi, el document destaca positivament la poca fluctuació en els tipus de canvi del banc central croat en comparació al del Banc Central Europeu. Finalment, en relació amb els tipus d’interès, el BCE demana que el tipus d’interès a llarg termini –els que fan referència a bons de l’estat- se situïn per sota el nivell de referència de l’eurozona, a hores d’ara en el 2,6%. En el cas de Croàcia, aquest indicador es troba en el 0,8%.
