Primera reunió de la comissió bilateral entre la Generalitat i l’estat espanyol després de tres anys de paràlisi

La comissió bilateral entre la Generalitat de Catalunya i l’estat espanyol es reactiva avui amb una reunió, la primera d’ençà del 2018, en què el govern català proposarà de desencallar cinquanta-sis traspassos de competències a què l’estat espanyol s’havia compromès i que no s’han fet. El govern també pretén de demanar més recursos, prestacions socials i infraestructures. Segons que l’han presentada tots dos governs, la comissió bilateral és una reunió competencial, al marge de la taula de diàleg. Els representants catalans no proposaran reivindicacions com ara l’amnistia i l’autodeterminació: ho faran al setembre, després de la Diada, quan es tornarà a trobar la taula de diàleg, més d’un any i mig després de la primera reunió.

Isabel Rodríguez, la nova ministra de Política Territorial espanyola, encapçalarà la delegació del govern espanyol, atès que Sánchez va relegar Miquel Iceta a Cultura en la remodelació de govern, ara fa un mes. La catalana l’encapçalarà la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, juntament amb el vice-president del govern, Jordi Puigneró, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i més càrrecs dels seus respectius departaments, a més de la delegada de la Generalitat a Madrid, Ester Capella.

D’ençà de la darrera reunió, encara amb Quim Torra com a president de la Generalitat, hi ha hagut dos canvis importants de context: la presidència catalana ara és en mans de Pere Aragonès, d’ERC, que ha tingut una posició més pròxima al PSOE, i el president espanyol va concedir l’indult als nou presos polítics el juny passat, pressionat per l’informe del Consell d’Europa que en demanava l’alliberament i que també exigia el retorn dels exiliats. ERC ha fet bandera d’una gestió pragmàtica i ha defensat la negociació amb l’estat espanyol, i el resultat de la comissió bilateral serà una de les proves fortes de la legislatura. Junts ha mostrat més escepticisme públicament respecte de la comissió bilateral i de la taula de diàleg.

Aquests darrers dies, les conselleries i els ministeris implicats en els cinquanta-sis traspassos que proposa el govern han fet feina prèvia per a perfilar els acords possibles en qüestions socials, econòmiques, d’infrastructures, de conflictes de competències i de protecció de la llengua catalana. Així i tot, el govern ja ha avisat que no espera que tots els traspassos es resolguin en aquesta reunió, i aspira a tancar un calendari de treball de cara a la tardor. A més, n’hi ha uns quants que més endavant hauran de passar el filtre de la Comissió de Transferències, la Comissió d’Assumptes Econòmics i Fiscals i la Comissió d’Infrastructures.

Segons el govern, entre les qüestions prioritàries hi ha la regulació catalana de lloguers d’habitatges, el traspàs de recursos de l’Ingrés Mínim Vital i la protecció de la llengua catalana en el projecte de llei estatal de l’audiovisual. També espera concretar la transferència de les beques, qüestions de formació sanitària especialitzada, salvament marítim, inspecció laboral i el traspàs de la titularitat patrimonial d’edificis i infrastructures, com ara la seu de la Prefectura Superior de Policia, a la Via Laietana de Barcelona. A més, ha dit que reclamarà el deute de 3.800 milions d’euros per als “incompliments continuats” de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que preveu inversions espanyoles en infrastructures a Catalunya i més recursos per a Rodalia.

El govern també proposarà la gestió descentralitzada dels fons europeus, un dels afers que es van abordar a la conferència de presidents de divendres proppassat, a la qual no va assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Tanmateix, fonts del govern espanyol ja alerten que la Comissió Bilateral no és el fòrum en què s’han de negociar els fons europeus, un assumpte que precisament es tractarà també avui en una comissió sectorial amb les comunitats autònomes.