L’ex-comissari Villarejo diu que l’Operació Catalunya la va dissenyar Rajoy

L’excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo ha assegurat que l’Operació Catalunya es va dissenyar “des de les mateixes entranyes de la presidència del govern” espanyol, aleshores en mans de Mariano Rajoy. Segons Villarejo, que l’operació era dirigida pel CNI, i “fonamentalment es tractava d’evitar que una part ben organitzada i estructurada d’Espanya, que era Catalunya, mantingués la possibilitat d’independitzar-se”.

En una compareixença a la comissió d’investigació de la trama al congrés espanyol, Villarejo ha dit que la va tirar endavant l’aleshores vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. L’ex-vice-presidenta era qui tenia les competències del CNI, i a banda dels serveis secrets, la van executar la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Villarejo també ha explicat que parlava de l’Operació Catalunya i rebia instruccions del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, però que principalment parlava amb altres alts càrrecs del ministeri.

Sobre Andorra, explica que en els bancs hi consten quatre mil comptes o cinc mil de ciutadans espanyols, i vora cinc-cents són de catalans, i que, de forma similar a la llista Falciani, segons diu, hauria maniobrat per aconseguir un llistat, però que va ser boicotat pel mateix CNI, per evitar que es fessin públics els noms.

També assegura que va ser la Guàrdia Civil la responsable de fer una nota esbiaixada sobre la Banca Privada d’Andorra (BPA) a l’oficina del control de delictes financers dels EUA, que va acabar amb el tancament del banc.

L’ex-comissari ha explicat que també col·laborava l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, amb qui acordaven a quines persones investigar i de quins dirigents es podia extreure informació. Villarejo s’ha queixat que en cap cas es tracta d’una unitat parapolicíaca, com diuen que han definit alguns mitjans, sinó que tenia la participació dia a dia del CNI, Guàrdia Civil, el secretari d’estat o el director de la policia. Villarejo explica que després de no haver aconseguit CiU la majoria absoluta l’any 2012, va ser felicitat per Rajoy. Des de l’Operació Catalunya es va crear una notícia falsa sobre comptes del president Artur Mas a Suïssa, que van aparèixer pocs dies abans de les eleccions.

Villarejo també ha afirmat que l’ex-dirigent d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida tenia “excel·lents relacions” amb el CNI. A més, l’ex-comissari ha explicat que el 2011 comença a rebre informació sobre empresaris catalans que comencen a queixar-se perquè CiU passa a demanar comissions del 7% en lloc de l’habitual 3% amb la justificació “que calia preparar la independència” i ha assenyalat el “clan Pujol”.

Sobre l’atemptat del 17-A ha dit que el CNI va obviar informació sobre el cervell dels atemptats, probablement per donar un ensurt. Explica que ell va alertar el 2015 que hi havia un imam a Bèlgica, que deia col·laborar amb el CNI, però treballava per altres interessos.

Villarejo ha indicat que hi ha uns “fons super-reservats”, que no tenen cap mena de control, i que en molts casos han anat a parar a mans de persones com ara l’ex-rei espanyol Juan Carlos de Borbón o l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán. Villarejo diu que es dedicava a captar advocats i informadors, i que aquests fons super-reservats es van establir amb el CNI, per captar voluntats, organitzar tertulians en cas d’haver guanyat CiU les eleccions l’any 2012, establir associacions i organitzacions aparentment contràries a la independència.

Ara per ara, només s’han pactat Villarejo i l’ex-president de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco i Noguer, que per motius d’agenda avui no hi podrà assistir. Més enllà d’això, la comissió té un marge d’actuació molt limitat perquè s’acosta la campanya electoral del 28-M, les vacances d’estiu i les eleccions espanyoles, que si no s’avancen, es faran la tardor vinent.