L’ex-comissari Villarejo surt en llibertat provisional tot i la condemna de dinou anys de presó

El tribunal de l’Audiència espanyola que va condemnar l’ex-comissari José Manuel Villarejo a dinou anys de presó per tres dels seus encàrrecs privats ha acordat de deixar-lo en llibertat amb mesures cautelars, en contra del criteri de la fiscalia anticorrupció, que n’havia sol·licitat l’entrada a la presó.

La sala penal imposa a Villarejo i al seu soci, Rafael Redondo, l’obligació de comparèixer al jutjat cada quinze dies i també davant l’Audiència espanyola sempre que siguin requerits. A més, els prohibeixen de sortir de l’estat espanyol, els retiren el passaport i els imposen la comunicació de qualsevol canvi de domicili. Els magistrats consideren que, perquè ingressin a la presó, no cal únicament que hi hagi una condemna elevada, sinó que ha d’anar acompanyada de circumstàncies adverses que evidenciïn un risc de fuga.

Sobre això, diuen que Villarejo va estar empresonat d’ençà del 3 de novembre de 2017 fins al 10 de febrer de 2020, que ha atès totes les crides judicials i ha comparegut a totes les sessions del judici menys aquelles en les quals es va autoritzar la seva absència. Recorden, a més, que es va personar sense demora a la Secretaria del Tribunal perquè se li notifiqués la sentència malgrat que era coneixedor de la decisió condemnatòria.

Aquesta és la sentència de les tres primeres peces del cas Tàndem, en el qual s’investigava la contractació de Cenyt, l’empresa de Villarejo, per a fer uns quants encàrrecs. A la peça Iron, s’ha jutjat la contractació de Villarejo pel despatx d’advocats Herrero&Asociados per tal d’obtenir informació d’un despatx d’advocats de la competència, que sospitaven que els havien robat la base de dades. Aquesta investigació s’ha conclòs amb la condemna de quatre anys de presó per revelació de secrets d’empresa i tres per falsedat continuada en document mercantil. Per aquests fets, també s’han condemnat a penes entre sis mesos i dos anys de presó a quatre directius del despatx Herrero&Associados.

La peça Land investigava la contractació de Cenyt per investigar l’entorn de l’amo de PROCISA per ordre d’una de les seves filles, Susana Garcia Cereceda, en el context d’una disputa per l’herència. Aquí, se l’ha condemnat a tres anys més de presó per falsificació de document mercantil i a nou anys com a autor de tres delictes de revelació de secrets particulars (tres anys per cadascun) amb la difusió a tercers per l’obtenció de dades de posicionament i trànsit de trucades, entre el juliol i l’agost del 2013, de Silvia Gómez-Cuétara, vídua del propietari de PROCISA, d’una coneguda seva i d’un treballador. A més de Villarejo, també s’ha condemnat entre nou i deu mesos i mig de presó García Cereceda i dos treballadors —Francisco Lozano i David Fernández— per revelació de secrets de particulars. La condemna ha estat reduïda perquè se’ls ha aplicat l’atenuant de confessió tardana i col·laboració.

Per últim, la peça Pintor ha investigat la petició dels germans Fernando i Juan Muñoz Tamara a Villarejo perquè aconseguís informació d’un antic soci, Mateo Martín Navarro, i el seu advocat, l’ex-jutge Francisco Javier Urquía, per a aconseguir resoldre a favor seu un litigi fiscal. En aquest cas, Villarejo ha estat absolt del delictes d’extorsió en grau de conspiració, ja que, segons la sentència, cap de les acusacions va pronunciar cap frase que permetés d’acreditar l’existència de fets concrets constitutius de delicte. D’aquesta peça, els únics condemnats —a tres mesos de presó per un delicte de descobriment— són els germans Juan i Fernando Muñoz Tamara, que van reconèixer els fets.