Comín anuncia que batallarà al Suprem i al TJUE per poder fer d’eurodiputat aquesta legislatura

Toni Comín no té previst de renunciar a l’escó com a eurodiputat de Junts davant l’escull de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i continuarà cercant el camí judicial per a exercir el càrrec. “Els que som a l’exili lluitem tant de temps com calgui, fins que en la majoria de casos guanyem”, ha dit en una entrevista a TV3. Tal com ja va dir ahir en un comunicat amb Carles Puigdemont, ha acceptat que la sentència l’havia sorprès perquè es distanciava del posicionament de l’advocat general del tribunal i no entrava al fons de la qüestió, però que el punt positiu era que marcava clarament quin camí havia de seguir perquè el TJUE la valorés: obrir un procediment judicial intern sobre el requisit de jurar la constitució espanyola per poder tenir la credencial d’eurodiputat i, aleshores, presentar una qüestió pre-judicial al mateix TJUE perquè se’n pronunciï.

Comín ha explicat que el 2019, quan la Junta Electoral espanyola va exigir que els eurodiputats electes juressin la constitució presencialment per incloure’ls en la llista que enviaven al Parlament Europeu, ja van presentar una demanda al Tribunal Suprem espanyol; de manera que aquesta via ja és oberta. També van demanar una qüestió pre-judicial, però en aquell moment el Suprem s’hi va oposar. Però ara Comín confia que el fet que el TJUE hagi indicat clarament que caldria fer una pre-judicial forçarà el tribunal espanyol a acceptar-la.

“Sempre estem preparats per a tot”, ha dit, i ha remarcat que la sentència del TJUE diu que si el Suprem no vol fer la pre-judicial hauran d’activar un camí per incompliment. “Deixa el camí molt marcat”, afegeix. Malgrat que la sentència europea indica els procediments que poden seguir per lluitar pels seus drets polítics, Comín ha dit que la part dolenta de tot plegat era que seria un camí lent, que podia trigar anys. Mentrestant, ha dit que una vegada presentada aquesta pre-judicial demanarien que, com a mesura cautelar fins que no es resolgués, pogués exercir d’eurodiputat; el mateix mecanisme que ja van fer servir Puigdemont i Comín el 2019 per exercir el càrrec. De fet, ha dit que encara s’havien de resoldre les mesures cautelars que van demanar en la demanda al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) contra Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu. Tanmateix, ha reconegut que amb la sentència d’ahir, que donava la raó a Metsola, no confiava gaire que els atorguessin aquestes mesures cautelars: “En les cautelars que tenim demanades hi confio poc, però, en canvi, en les noves que podrem demanar quan es presenti la pre-judicial hi confio més”, ha dit.

Comín també ha dit que el preocupaven els efectes que podia tenir per al futur l’aval al fet que el Parlament Europeu no qüestionés els requisits que els estats membres poguessin imposar per impedir de ser eurodiputats a polítics concrets. “El tribunal no li va fer cap favor a la política europea. Va deixar la porta oberta que qualsevol estat que entri en una dinàmica autoritària pugui inventar-se requisits arbitraris, com fa Espanya, per dificultar que la gent que hagi estat elegida pugui exercir d’eurodiputada.”

A més, ha dit que la sentència d’ahir havia creat una situació il·lògica, perquè la sentència Junqueras del TJUE mateix deia que els eurodiputats tenien immunitat a partir del moment en què elegits, i la d’ahir deia que Comín no podia fer d’eurodiputat. Així doncs, si la justícia espanyola volgués tramitar una nova euroordre hi hauria una situació sense precedents: “Un jutge espanyol podria demanar un suplicatori al Parlament Europeu [per a aixecar-li la immunitat], i el Parlament Europeu votaria sobre una persona que no pot fer d’eurodiputada.”

Tot amb tot, Comín s’ha reafirmat en la idea de ser eurodiputat i ha dit que confiava que, en algun moment o un altre dels cinc anys que dura el mandat, aconseguiria d’exercir-ne. “A l’últim mandat ens van fer perdre sis mesos. Ara pensava que estaria fora menys temps que l’altra vegada, però potser hi estaré més”, ha dit. Tot i això, ha afegit que els quatre anys i mig que havien exercit d’eurodiputats havien estat útils, i que en aquest mandat volia treballar a fons en l’autodeterminació. “Vull explicar que dins el dret espanyol i el dret europeu hi cap un referèndum”, ha dit.