19.09.2017 - 02:00
|
Actualització: 19.09.2017 - 08:59
L’agenda de la setmana prèvia al referèndum del primer d’octubre serà marcada probablement per la compareixença dels batlles davant de la fiscalia, en condició d’investigats, per haver signat el decret de suport al referèndum. A hores d’ara, 745 batlles han expressat, per escrit, el suport a l’1-O; dimecres passat la fiscalia ja va dir que els citaria tots a declarar i, si s’hi negaven, ordenaria que els detinguessin. Avui, a partir de les deu del matí declararan el batlle d’Oliana (Alt Urgell), Miquel Sala, i el del Pont de Suert, Jose Antonio Troguet, davant de la Fiscalia de la Seu d’Urgell. A les dotze del migdia declararà el batlle de Mollerussa, Marc Solsona, davant la Fiscalia Superior de Catalunya, a Barcelona; Solsona té condició d’aforat, perquè és diputat del Parlament de Catalunya. Així mateix, declararà el batlle del Pont de Suert, Jose Antonio Troguet, a la seu judicial de la Seu d’Urgell.
Demà, entre més, declararà Neus Lloveras, batllessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Com Solsona, haurà d’acudir a la Fiscalia Superior de Catalunya a dos quarts d’una. Per Lloveras, l’ordre de compareixença de la fiscalia és un ‘atac al món municipal’.
Atac al món municipal català! Més de 700 alcaldes i alcaldesses estem rebent citacions judicials per expressar opinions polítiques. pic.twitter.com/Otd0bV7I8j
— Neus Lloveras (@neuslloveras) September 16, 2017
Passaran també per la Fiscalia Superior de Catalunya el batlle de Valls, Albert Batet, i el de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, també amb la condició d’aforats, en tant que diputats al parlament. També és aforat el batlle de Tortosa, Ferran Bel, però, com que és diputat al congrés espanyol, haurà de declarar a Madrid dilluns vinent.
Demà també serà el torn de la batllessa de Girona, Marta Madrenas. Anirà a declarar –acompanyada d’una concentració ciutadana convocada per la plataforma Girona Vota– al Palau de Justícia de la seva ciutat a les onze del matí.
Aquest matí hem defensat democràcia i llibertat a BCN. Acabo d'arribar a l'Ajuntament @girona_cat, i aquesta és la resposta de l'Estat 👇 pic.twitter.com/FKNn6I8BZu
— Marta Madrenas 🎗 (@MartaMadrenas) September 16, 2017
Madrenas diu: ‘Sempre tens certa temença, però quan veus que l’estat comet errors tan greus com atacar i coaccionar centenars de batlles, només pel fet de posar urnes, qualsevol temença se’n va del cos.’ Més tard, passarà pel Palau de Justícia de Girona el batlle de Palafrugell, Josep Piferrer, juntament amb dos batlles més de la demarcació.
També demà declararan el batlle de Cervera, Ramon Royes, a la seu judicial de la ciutat, i Joan Reñé, batlle de Fondarella i president de la Diputació de Lleida, a la capital del Segrià.
De la demarcació de Lleida, hi ha 32 batlles citats per la fiscalia, perquè tan sols s’ha demanat la compareixença dels representants de municipis de més de dos mil habitants. A la de Girona, en canvi, n’hi ha 171, xifra que pot augmentar encara aquests dies. Dels representants del món municipals citats a comparèixer fins ara, 52 són de l’Alt Empordà, 21 del Baix Empordà, 9 de la Cerdanya, 19 de la Garrotxa, 21 del Gironès, 10 del Pla de l’Estany, 18 del Ripollès i 18 de la Selva. A la demarcació de Tarragona, el total de batlles citats és de 8.
Per una altra banda, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre les querelles contra Neus Lloveras (presidenta de l’Associació de Municipis de Catalunya) i Miquel Buch (batlle de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis), acusats de desobediència. El tribunal, en canvi, va desestimar els suposats delictes de prevaricació i malversació de fons públics de tots dos batlles, pels quals la fiscalia també s’havia querellat.
L’origen de les diligències
El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, va anunciar, dimecres passat, que havia ordenat d’obrir diligències contra els 712 batlles que, fins llavors, havien signat el decret de suport al referèndum. En una nota adreçada a les fiscalies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, Maza va insistir a recordar que el Tribunal Constitucional espanyol havia ordenat de suspendre la llei del referèndum català. ‘Participar en els actes d’organització del referèndum il·legal d’autodeterminació –va dir– fa que qualsevol conducta de les autoritats, funcionaris públics o particulars en connivència dels anteriors, dirigida a tal fi, sigui constitutiva pel cap baix dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons.’
L’endemà passat, divendres, els primer batlles –els cinc que tenien la condició d’aforats– van ser citats a comparèixer davant el Tribunal Superior de Catalunya. La resta dels batlles que han donat suport al referèndum han anat rebut les citacions els dies posteriors.
