El començament de la fi d’Elon Musk i les seves companyies?

La lluna de mel de l’opinió pública internacional amb Elon Musk sembla que s’ha acabat definitivament. El magnat ha seguit una evolució ideològica aquests últims anys que ha acabat cristal·litzant en la situació actual: formant part d’una administració nord-americana negacionista del canvi climàtic, a favor dels combustibles fòssils i contra les renovables. En completa oposició als principis fundacionals de Tesla i al discurs públic que Elon Musk havia fet aquestes darreres dues dècades. Mentrestant, a Europa, dóna suport al populisme i la ultradreta, especialment a Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, gràcies a la xarxa social X. Per si no n’hi hagués prou, admirador del president argentí Milei, al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), n’emula la serra mecànica a l’administració pública dels EUA, tancant agències federals i acomiadant d’avui per a demà milers de treballadors públics. La seva polèmica salutació, interpretada per molts com a nazi, durant la festa d’estrena de la presidència de Trump, i la seva rialla i celebració a X per les deportacions amb cadenes als EUA, han afegit llenya al foc de la crispació entorn de la seva figura: fa pocs dies una botiga de Tesla als EUA va ser atacada amb trets.

Tesla, en perill?

Els opositors a la ideologia del magnat i els disconformes amb les seves accions polítiques han centrat els atacs a Tesla, la companyia que ha aportat a Elon Musk la seva enorme riquesa. Els efectes a hores d’ara són més que evidents. Una de les últimes enquestes als EUA indica que gairebé la meitat dels votants no pensa adquirir un Tesla per culpa de la figura d’Elon Musk. A Europa, el mes de gener va ser desastrós per a la companyia, amb una baixada del 50% en vendes en relació amb el mateix mes de l’any passat. A la Xina i als EUA també han baixat, tot i que no tan marcadament.

Però no tot són vendes. A Alemanya, en període electoral i amb unes vendes que han baixat d’un 60%, Elon Musk ha donat suport explícit al partit populista i ultradretà Alternativa per Alemanya. La salutació nazi que va fer als EUA va ser la gota que féu vessar el got de la paciència de molta gent. Grups d’activistes de la Gran Bretanya, on el magnat ha donat suport a l’ultradretà Reform UK, i d’Alemanya van projectar sobre la façana de la fàbrica de Tesla a Berlín la imatge d’Elon Musk fent la polèmica salutació i afegint “Heil” al rètol de “Tesla” de la factoria. També a les xarxes socials i mitjans de comunicació anglòfons ha fet fortuna el joc de paraules swasticar (‘cotxe de l’esvàstica’) per a referir-se als Tesla.

A Polònia el ministre d’Esports i Turisme va fer directament una crida al boicot: “No hi ha cap justificació perquè cap polonès raonable continuï comprant vehicles Tesla.” Polònia no és un mercat important per a la companyia, però sí que ho és els Països Baixos, un dels mercats europeus precursors i capdavanters de l’electrificació del transport al continent. Les vendes hi han baixat d’un 43% i una enquesta entre propietaris de cotxes de la marca indica que un 31% o se l’ha venut o pensa a vendre-se’l. Fins i tot el fundador de Tesla360.nl, una web neerlandesa de fans de la marca, s’ha desfet del seu Tesla i ha comprat un Polestar. Molts propietaris estan avergonyits de tenir un Tesla i se senten estafats per la companyia. Alguns han arribat a enganxar al cotxe missatges com ara “El vaig comprar abans de saber que Elon era boig”. El creador d’aquest adhesiu afirma que n’ha venut milers arreu del món, a un ritme de 500 cada dia, després de la polèmica salutació.

A Noruega, el país del món amb més vehicles elèctrics proporcionalment, les vendes de Tesla han baixat d’un 40%, igual com a Dinamarca, segon país del continent en penetració de vendes elèctriques. A Islàndia, els grups de fans de Tesla es troben que ara molta gent els respon que no poden comprar un Tesla per la figura d’Elon Musk, fet inaudit fins ara. Més a prop nostre, a l’estat francès les vendes de Tesla van baixar al gener d’un 63%, un 75% a l’estat espanyol i un 31% a Portugal. Durant els mesos vinents veurem si aquesta tendència es manté.

Tensió creixent als EUA

Però allà on la situació puja més de to és als EUA, on al comportament públic del magnat s’afegeixen les retallades que aplica a l’administració, al capdavant del DOGE. Del tancament de USAID, l’agència d’ajuda humanitària dels EUA, fins a l’acomiadament del 10% del personal de l’agència científica NSF i la NASA, passant per la congelació de sous de científics o maniobres sobre la NOAA, una altra agència científica de referència internacional. El col·lectiu científic i acadèmic ha estat un dels més crítics amb Donald Trump, i un dels més atacats pel president, especialment els que treballen en l’àmbit climàtic. És la venjança del president Trump amb la complicitat d’Elon Musk? Hi podrien confluir els interessos del magnat: ressalta la proposta de recomanació d’acomiadar personal d’agències federals com l’Administració Federal d’Aviació (FAA), sobre la qual Musk s’havia exclamat reiteradament per limitacions i multes en els enlairaments de Space X els últims anys, una altra de les seves companyies. Més agències que han limitat l’activitat de les companyies de Musk també han rebut el “suggeriment” d’acomiadar treballadors. Antics membres del govern nord-americà han dit que totes aquestes accions van molt més enllà d’un conflicte d’interessos i que Musk no està capacitat per a prendre decisions sobre aquests organismes. Algunes altres veus parlen obertament de corrupció.

En aquest ambient de tensió política, els actes de vandalisme cap als vehicles de Tesla s’han intensificat. D’adhesius titllant de nazis els seus propietaris fins a pintades d’esvàstiques amb esprais o insults a Elon Musk. Si molts propietaris d’un Tesla, alguns de ben veterans, ja havien decidit que el seu pròxim vehicle no seria d’aquesta marca, ara la preocupació pels possibles desperfectes pot fer que provin de vendre’ls ràpidament. Les accions de protesta no s’han aturat aquí. A la xarxa social Bluesky, es van convocar protestes el 15 de febrer davant els concessionaris per “oposar-se a Elon Musk i l’oligarquia”, amb l’etiqueta #TeslaTakeover (‘presa de Tesla’). Hi havia la temença de potencials aldarulls i desperfectes, perquè pocs dies abans a Colorado activistes van provar de calar foc a un concessionari i van fer pintades als vehicles Tesla aparcats. Tanmateix, per sort, la jornada va ser pacífica, amb grups d’activistes mostrant cartells amb referències a la polèmica salutació del magnat. Els activistes no es volen aturar aquí i han obert la web teslatakedown.com i un compte a Bluesky per continuar fent accions de protesta. Conviden a concentrar-se davant les botigues de Tesla, desempallegar-se dels seus vehicles i vendre’s les accions de Tesla amb l’argument que, “ferir Tesla és aturar Musk. Aturar-lo és salvar vides i la nostra democràcia”.

Elon Musk pot ser acomiadat de Tesla?

Atacar la part econòmica de la principal companyia d’Elon Musk pot acabar tenint èxit. Les pressions cap al consell d’administració de Tesla comencen a ser enormes, malgrat que és format per familiars seus i amics de tota la vida. Tesla és una companyia pública en el sentit anglosaxó. No pertany a un propietari que pot fer i desfer, sinó que és propietat dels accionistes i aquests poden fer peticions i organitzar votacions. Amb el viratge ideològic d’Elon Musk, molta gent s’ha venut les seves accions. Fins i tot el fons de pensions dels funcionaris dels Països Baixos, un dels més grans del món, se n’ha desfet. El títol ha perdut valor aquestes darreres setmanes, però continua un 40% per sobre de la seva cotització d’abans de les eleccions. De moment, resisteix.

Els analistes coincideixen a dir que la companyia és molt sobrevalorada, d’acord amb el seu volum de negoci i el catàleg de productes, tan limitat. Si té una cotització elevada és per l’expectativa generada per les successives promeses del magnat de futurs desenvolupaments miraculosos. Ara mateix se centra en dues: la conducció autònoma (promesa fa anys, però que no arriba) i els robots humanoides, tots dos aprofitant la intel·ligència artificial desenvolupada per la companyia. Amb el Cybercab, el robotaxi, Elon Musk ha renunciat a fabricar un gran volum de vehicles adreçat a les famílies, i ha aturat la construcció de noves plantes de Tesla. Segons la seva visió, gràcies a la conducció autònoma, les famílies no voldran comprar un cotxe, sinó llogar un Cybercab, que els durà a qualsevol lloc més bé de preu. Amb els robots humanoides, vol fer que la companyia no depengui de les vendes de cotxes, un camp en què, a banda les protestes que s’amplien, té una competència xinesa amb què comença a no poder competir.

Dit d’una altra manera, Elon Musk pot haver començat una transformació completa de Tesla, deixant molt de banda l’automoció. Tanmateix, ell només té un 13% de les accions de la companyia, i la seva posició depèn bàsicament de la cotització de Tesla a la borsa. Si el col·lapse de vendes dels seus vehicles (amb un Cybertruk que mostra signes de ser un fracàs comercial) es confirma aquests mesos vinents, la cotització pot baixar ràpidament i aleshores els accionistes poden entrar en pànic, cosa que fulminaria Musk. I si fracassen els somnis grandiloqüents d’una transformació completa de la mobilitat per carretera com pretén el Cybercab, i a més el robot humanoide no pot competir amb una competència xinesa més nombrosa i barata, Elon Musk tindria els dies comptats al capdavant de Tesla. De fet, en la guerra d’aranzels entre la Xina i els EUA, fonts xineses ja han deixat caure que podrien no aprovar la conducció autònoma de Tesla al país, i això ensorraria els plans per al Cybercab. Perquè la conducció autònoma ha de ser aprovada per les autoritats de cada país, i aquí la figura política del magnat comença a ser molt problemàtica.

A més, en una empresa on fins ara el magnat ha tingut un control ferri del personal –i no ha dubtat a acomiadar a equips sencers que no havien seguit les seves ordres al peu de la lletra–, aquests dies s’han filtrat àudios a mitjans de comunicació d’una reunió en què treballadors i, més significativament, directius, criticaven el paper polític del magnat i l’enorme perjudici que tenia per a la companyia. Ara com ara, sembla que alguns grups d’inversors fan els primers passos per demanar-ne la destitució. Un dels arguments és que Musk fa mesos que és absent de la companyia, i desatén les seves obligacions fiduciàries com a director general; i recorden les paraules de Musk en què deia que els treballadors que no estiguessin a les instal·lacions de la companyia per a tenir-hi interaccions en persona havien de ser acomiadats immediatament.

Les investigacions contra X continuen

Tesla no és l’única companyia d’Elon Musk a l’ull de l’huracà. Ara mateix hi ha en marxa una campanya alemanya per a demanar que X sigui tancada, si més no a Europa. De moment ha recollit vora 600.000 signatures. Els motius són la defensa de la democràcia, atacada per la promoció de la ultradreta al canal algorísmic de la plataforma i la difusió de desinformació, que infringeix la normativa europea de serveis digitals. Segons un estudi d’un equip de recerca de Dublín, el canal algorísmic de X recomana molt menys contingut dels partits polítics tradicionals alemanys (SPD, Verds, FDP i CDU) i més de partits populistes com Alternativa per Alemanya, BSW o ZDF, amb la voluntat d’interferir en les eleccions. Justament vol evitar la legislació europea, especialment després de les accions desinformadores de Rússia d’aquests darrers anys. Polítics alemanys han acusat Elon Musk de voler desestabilitzar i destruir Alemanya emprant la xarxa social X. Des de mitjan gener les institucions europees examinen si les recomanacions de la xarxa social propietat del magnat estan esbiaixades i són un “risc sistèmic”. Tanmateix, les conclusions i possibles accions correctives arribaran quan s’hagin fet les eleccions a Alemanya. Massa tard.

Als EUA, sectors del Partit Demòcrata denuncien el paper crucial de X per al triomf electoral de Donald Trump, amb un canal algorísmic clarament esbiaixat cap a les posicions ideològiques del nou president. Però també lamenten l’enorme capacitat d’influència del magnat gràcies al seu compte personal. Elon Musk hi ataca frontalment tothom qui no comparteix les seves idees. Per exemple, acusa el primer ministre britànic de còmplice amb les violacions de menors, titlla un ministre laborista de “apologeta del genocidi i la violació” i qualifica de “tirànic” el govern del Regne Unit. Al canceller alemany Olaf Scholz l’ha insultat directament titllant-lo de “idiota incompetent”. I al primer ministre del Canadà Justin Trudeau, de “imbècil insuportable”. A més, ha demanat l’acomiadament de jutges italians per les seves sentències sobre immigració i ha atacat la UE pels seus esforços a l’hora de regular les xarxes socials.

Les crítiques contra un home que empra la seva extraordinària fortuna i ressò mundial per promoure internacionalment l’extrema dreta i interferir en la política domèstica dels països europeus, incitant fins i tot a la violència, no s’aturen. Elon Musk fins ara ha sobreviscut a totes les crítiques i alts i baixos, actuant com a empresari. Però podrà ara resistir-les ara que és a l’ull de l’huracà del món polític internacional? O som al començament del final d’Elon Musk, que arrossegaria Tesla, X i la resta de les seves companyies?