Cap de setmana de carnaval

Amb l’arribada del rei Carnestoltes arrenca una de les festes més arrelades a casa nostra, el Carnaval. Entronca amb velles celebracions romanes, com ara les Lupercals i les Saturnals, i amb alguns rituals pagans encara més antics. Sigui com sigui, el Carnaval és un període de disbauxa, en què gairebé tot és permès.

Al nostre país, la festa comença avui, Dijous Gras, i dura fins el Dimecres de Cendra, dia de l’enterrament de la sardina, el dia abans de l’inici de la Quaresma, període de dejuni i penitència. Durant tots aquests dies, moltes ciutats i pobles s’omplen de rues i desfilades de carruatges i la gent es disfressa, de manera que pot restar en l’anonimat i canviar d’identitat tantes vegades com vulgui.

El Carnaval als Països Catalans
A la comarca del Garraf se celebren dos dels carnavals més populars de Catalunya: el de Sitges i el de Vilanova i la Geltrú. A Sitges, la festa comença amb l’Arribo de Sa Majestat el rei Carnestoltes, que desfila fins a la casa de la vila, on pren possessió del càrrec de governant de la vila i declara el regne de Xauxa. La Rua de la Disbauxa, diumenge, i la Rua de l’Extermini, dimarts, són els plats forts de la festa sitgetana. A Vilanova, màxim rival de Sitges, tot comença el Dijous Gras amb la festa de la Merenga i la xatonada popular, si bé l’element més significatiu són les comparses que ocupen la ciutat durant tot el diumenge.

A Solsona també hi ha un dels carnavals més genuïns; els gegants boigs en són els personatges més simbòlics. I el de Torelló és conegut amb el nom de ‘carnaval de terra endins’. Encara cal esmentar el de Barcelona, que enguany ha recuperat la figura de la reina de Carnaval i segueix un model basat en el carnaval històric de l’edat mitjana i els segles XVIII i XIX. Palamós, Platja d’Aro, Roses i Sallent són més poblacions del Principat que també s’aboquen des d’avui a aquesta celebració.

Al País Valencià, el carnaval de Vinaròs (Baix Maestrat) és un dels més populars i més primerencs del país. També n’hi ha tradició a Alacant, Pego (Marina Alta) i al Villar (Serrans). Al barri de Benimaclet de València, cada any es proclama, aquests dies, la independència del califat.

A la Catalunya Nord tres pobles del Vallespir, Arles de Tec, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, fan les Festes de l’Ós. Tot i que inicialment el ritual sembla que no té gaire a veure amb cernestoltes sinó amb l’arribada del bon temps, amb el pas dels anys les dues celebracions s’han barrejat per donar lloc a unes festes tan úniques que malden per esdevenir Parimoni Immaterial de la Unesco.

El Carnaval a tot el món
El Carnaval se celebra a tot el món i hi ha ciutats que es transformen de cap a peus durant aquests dies de festa. És el cas de Rio de Janeiro, al Brasil, on en fan un dels més populars, celebrats i concorreguts del món, que comença quan el batlle lliura les claus de la ciutat al personatge que simbolitza l’alegria de la festa, el Rei Momo. Mentre dura el Carnaval, Rio es converteix en l’epicentre mundial de la festa i l’excés (amb l’espectacular Sambòdrom). Però no és pas un cas únic: en més ciutats brasileres –com ara São Paulo, Recife i Salvador– la disbauxa d’aquests dies es dispara. A l’Amèrica del Nord es destaca el carnaval de Nova Orleans i a Europa cal remarcar els de Venècia, on les desfilades de màscares són l’element més característic, i el de Cadis, amb les ‘chirigotas’ satíriques. Una mica més al sud també té molta anomenada el carnaval de Santa Cruz de Tenerife, afavorit pel clima quasi tropical de les illes Canàries.

L’origen de la festa
Les teories sobre l’origen del Carnaval són ben diverses, però totes fan referència a un mateix fet: la necessitat de celebrar l’arribada de la primavera, moment en què la natura floreix després del fred hivernal i es llauren i planten els camps que hauran de donar fruit més endavant. De festes semblants al Carnaval actual, ja se’n troben a les antigues civilitzacions grega i egípcia, i també entre el poble jueu.

Però aquesta festa de la disbauxa i la gresca entronca sobretot amb les antigues celebracions romanes de les Saturnals, les Lupercals i les Matronals, caracteritzades pels grans festeigs i el capgirament de les normes que regien la quotidianitat. Més endavant, amb la consolidació del cristianisme, el Carnaval es va lligar sobretot a la Quaresma, temps de dejuni i penitència de set setmanes establert com a preparació de la Pasqua. D’aquesta manera, es va consolidar com un període d’excessos abans del recolliment quaresmal.