Comença la prohibició progressiva del gas a les cases

Som a punt d’acabar el 2024 i amb l’entrada de l’any nou es començarà a aplicar la normativa europea que ens obligarà a prescindir de l’ús de combustibles fòssils a casa. Acordada fa un any per les institucions europees, va entrar en vigor l’abril passat i s’anirà aplicant progressivament d’ací al 2040, moment en què no podrem emprar calderes, escalfadors, cuines, forns o més elements que facin servir gas, gasoil o qualsevol altre combustible fòssil. A diferència de la prohibició de la venda de cotxes de combustió el 2035, en què podrem fer servir el nostre vehicle de benzina més enllà d’aquesta data, en el cas de la normativa d’edificis hem de substituir la caldera i cuina entre ara i el 2040 obligatòriament. El motiu és posar fi a les emissions de gasos d’efecte hivernacle i lluitar contra la contaminació atmosfèrica a les ciutats. Però també posar fi a la dependència del gas rus, atès el context geopolític actual. Tot seguit us expliquem com aquests quinze anys vinents s’anirà desplegant progressivament la normativa i les millors alternatives que tenim per afrontar una despesa important.

2025, el principi de l’eliminació dels combustibles fòssils a casa nostra

La prohibició de l’ús de combustibles fòssils als edificis (al nostre país, fonamentalment el gas), particularment a les cases, és el canvi amb més impacte en les famílies de la transició energètica. I també en el sistema energètic del continent: a la UE hi ha cent milions d’edificis residencials, que representen el 40% del consum d’energia de la UE i un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, dediquem el 80% de l’energia de casa a climatitzar-la i a obtenir aigua calenta. La legislació en vigor, per tant, estableix un camí perquè aquesta energia sigui autòctona i de fonts renovables i no contaminants, i això representarà un canvi estructural en l’economia de la Unió i en la vida dels ciutadans europeus. Una transformació que s’ha de desenvolupar en tan sols quinze anys i que justament comença ara. Aquest n’és el calendari:

–2025: prohibició de les ajudes a les calderes de combustibles fòssils. Al nostre país alguna vegada s’han fet campanyes d’ajudes per a renovar les calderes de gas, amb l’objectiu d’expandir l’ús de tecnologies més eficients, com ara les calderes de gas de condensació. Però a partir d’ara no es podran donar ajudes a l’adquisició de calderes de gas o gasoil. Ni descomptes directes, ni bonificacions d’IRPF o qualsevol altre impost. Aquesta prohibició afecta sobretot els països centre-europeus i nòrdics, com ara Polònia, on la calefacció a l’hivern esdevé una primera necessitat, i l’ús de combustibles fòssils com el carbó és encara generalitzat. Tanmateix, la mesura que comença ara no prohibeix pas que comprem i instal·lem calderes de gas o gasoil. Senzillament, no rebrem cap mena d’ajuda pública.

–2028: prohibició en edificis de l’administració pública. Malgrat que la prohibició de l’ús de combustibles fòssils en edificis serà completa el 2040, abans d’aquesta data s’anirà eliminant per etapes. Els primers edificis a haver-ne de prescindir seran aquells que siguin, o ocupin, els organismes de l’administració pública.

–2030: prohibició als edificis de nova construcció. D’ací a cinc anys, tots els edificis nous no podran incloure cap element que consumeixi combustibles fòssils. Hauran de ser dissenyats per facilitar al màxim l’ús d’energies renovables i tecnologies com ara les bombes de calor, tal com veurem més endavant.

–2030, edificis residencials: baixada del consum energètic d’un 16%. Tot i que encara no es prohibeixi l’ús de combustibles fòssils a les cases, fins el 2030 caldrà prendre mesures per a abaixar el consum energètic, cosa que implicarà que les comunitats de propietaris acordin mesures per a millorar la qualificació energètica dels edificis. Hauran d’incloure accions com millorar els aïllaments i instal·lar bombes de calor, que consumeixen molta menys energia en relació amb les calderes de gas.

–2030, edificis no residencials (botigues, oficines, etc.). A banda dels habitatges, la resta d’edificis també hauran de millorar el consum energètic. En el cas de les oficines i botigues, hauran de tenir una eficiència energètica més bona que el 16% d’edificis que tinguin pitjor energètica. És a dir, que no podran ser a la cua d’eficiència del conjunt d’edificis d’un país.

–2035, edificis residencials: la baixada haurà d’arribar al 22%. El 2030 no s’acaba l’objectiu de reduir el consum energètic, sinó que creixerà per al 2035. Tant el 2030 com el 2035, el 55% de la reducció s’haurà d’assolir renovant els edificis menys eficients. El percentatge de reducció s’aplica al conjunt d’edificis residencials (on vivim) de cada estat membre de la UE, no pas edifici a edifici. Els més moderns, amb aïllaments més bons, segurament hauran de prendre poques mesures (fins i tot alguns, cap ni una), i, en canvi, els més vells, amb qualitats constructives més dolentes, seran els que hauran d’invertir-hi més. La UE calcula que el 75% dels edificis existents són ineficients energèticament.

–2035, edificis no residencials. Botigues i oficines hauran de ser més eficients energèticament que el 26% dels edificis de pitjor qualificació energètica. Els edificis comercials hauran de pujar posicions en el rànquing d’eficiència energètica respecte del 2030.

–2040, cap edifici podrà fer servir combustibles fòssils. Finalment, en aquesta data, haurem d’haver substituït tots els elements que facin servir gas o gasoil a casa i a la feina. És a dir, ens haurem hagut de desempallegar de fogons i forn de gas a la cuina, i l’escalfador o caldera per a l’aigua calenta de les aixetes i la dutxa i la calefacció. La legislació europea no estableix terminis intermedis més enllà dels que us acabem d’explicar, sinó que correspondrà a cada estat membre de decidir-los, si ho considera necessari. De moment, els governs del nostre país no han anunciat cap pla al respecte.

Cal dir que la normativa europea estableix excepcions que s’apliquen sobre edificis històrics, religiosos, de menys de cinquanta metres quadrats, cases d’estiu, edificis residencials amb un temps d’ús limitat i un consum energètic reduït, edificis militars o emplaçaments industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials.

Extensió de l’ús d’energies renovables en paral·lel

La normativa europea que estableix la prohibició de l’ús de gas i gasoil a casa determina, en paral·lel i com a substitució, l’extensió de l’ús d’energies renovables als edificis. Aquest n’és calendari:

–2027, edificis nous públics i no residencials (oficines, botigues, etc.) de més de 250 metres quadrats útils. Els edificis nous d’aquesta mena hauran d’incorporar energia solar, sempre que “sigui tècnicament adequat i econòmicament i funcionalment factible”. Una excepció que es manté en les següents etapes i que ja veurem com s’aplica, que no acabi resultant un forat normatiu per a no emprendre accions.

–2028, edificis públics i no residencials existents de més de 2.000 metres quadrats útils. Si el 2027 només afectava els edificis de nova construcció, l’any següent seran tots els edificis existents més grans que hauran d’incorporar energia solar. Els edificis no residencials de més de 500 metres quadrats que duguin a terme reformes que requereixin un permís administratiu també hauran d’incorporar energia solar.

–2029, edificis públics i no residencials més grans de 750 metres quadrats. En aquesta data, aquesta mena d’edificis s’hauran d’afegir a la incorporació d’energia solar.

–2030, tots els edificis residencials nous i els nous aparcaments adjacents amb cobertes. Si els passos anteriors excloïen els edificis residencials, a partir del 2030 els de nova construcció hauran d’incorporar obligatòriament energia solar, com també tots els pàrquings nous amb cobertes, siguin de la mida que siguin.

–2031, edificis públics existents més petits. Finalment, el 2031 els edificis públics amb una superfície útil més gran de 250 metres quadrats també hauran d’incorporar plaques solars, siguin nous o construïts de fa anys.

En aquest cas, a diferència de la prohibició dels combustibles fòssils, els edificis residencials no tindran l’obligació d’instal·lar plaques solars, ara per ara. Probablement, moltes comunitats de propietaris optaran per instal·lar-les per iniciativa pròpia, atesos els estalvis en el rebut de la llum que proporcionen. També hi ha espai perquè els estats membres, els territoris o els governs locals estableixin una legislació específica al respecte i hi obliguin en casos determinats.

Finalment, les institucions europees també volen que els edificis existents incloguin més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i que es construeixi la infrastructura necessària perquè n’hi hagi més en el futur. Igualment, també caldrà augmentar el nombre de places de pàrquing per a bicicletes. Al nostre país és normal veure en els pàrquings comunitaris com moltes famílies posen les bicicletes a l’espai que resta entre el cotxe i la paret del pàrquing, per manca de places específiques. I sovint no fan més que agafar pols. El fet que els edificis residencials tinguin pàrquings específics per a les bicicletes, un fet normal en països com ara Dinamarca i els Països Baixos, és una de les mesures necessàries per a augmentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport diari i així evitar l’ús del cotxe, alleugerir la saturació del transport públic en hora punta i contribuir a baixar el consum energètic i l’emissió de gasos contaminants.

Què hem de fer d’ara endavant?

Les famílies han de ser conscients que durant els pròxims quinze anys hauran d’anar invertint en l’actualització del sistema energètic de casa i optar progressivament per alternatives elèctriques. És una despesa econòmica d’adquisició inicial molt important, però que molts estudis mostren que en la majoria de casos s’acaba recuperant la inversió. Però d’entrada no cal que canviem res mentre funcioni. Quan s’espatlli caldrà optar per les noves tecnologies elèctriques. Així, si hem de canviar els fogons i el forn de gas, la millor opció és optar per un forn elèctric i per plaques d’inducció (consumeixen entre un 30% i 50% menys d’electricitat que no pas les vitroceràmiques). Per a l’aigua calenta, podem substituir el nostre escalfador per un d’elèctric amb bomba de calor. En relació amb un escalfador elèctric tradicional (per resistència), el preu de compra és més car i la instal·lació més complexa, però la diferència de consum elèctric ens acabarà compensant el preu d’adquisició.

Per a la calefacció, l’opció més econòmica és optar per un aire condicionat amb bomba de calor. A molta gent no li acaba d’agradar la calefacció per aire, però sovint és perquè no és ben instal·lada i no és confortable (l’aire ens toca directament quan estem asseguts). Si volem una solució integral, que ens proporcioni aigua calenta sanitària (aixetes i dutxa) i climatització (per aire i amb radiadors), haurem d’optar per l’aerotèrmia, que empra igualment una bomba de calor. En aquest cas la inversió és més important (10.000-20.000 euros). Unes altres inversions necessàries poden ser canviar finestres i portes de balcons per millorar l’aïllament i, fins i tot, optar per plaques solars al balcó.

Fora de casa, i a la comunitat de veïns, moltes hauran d’acordar de millorar els aïllants de la façana, instal·lar plaques solars comunitàries i fer la instal·lació de recàrrega per a cotxes elèctrics al pàrquing comunitari, sense oblidar les bicicletes. També, com que molts veïns hauran de canviar de cuina o instal·lar bombes de calor a casa, es pot mirar de fer instal·lacions comunitàries i obtenir ofertes més econòmiques o fer instal·lacions tècnicament més integrades, com ara situar els aparells al terrat en compte dels balcons, on ens treu espai útil. A més, això pot fer que els instal·ladors ens orientin en les ajudes públiques, que poden arribar al 80% de la inversió en alguns casos, però que la majoria dels ciutadans no entenen, atesa la seva complexitat.

Justament, el fet que les webs de subvencions siguin incomprensibles i els processos s’allarguin durant anys ha estat molt criticat per professionals i ciutadans, i és un dels motius principals pels quals els Països Catalans són a la cua d’Europa en la transició energètica. Caldrà que les administracions ampliïn les ajudes i en simplifiquin els tràmits, atès que són canvis estructurals i obligatoris que afecten el conjunt de la societat. El desafiament del procés que comença d’ací a pocs dies és monumental i implicarà la instal·lació en massa de plaques solars a les teulades i façanes dels edificis, com també una instal·lació de bombes de calor sense precedents. I, de moment, el sector energètic fa temps que avisa que no hi ha prou professionals, especialment instal·ladors, per a afrontar-ho.