Espanya minimitza les cultures no espanyoles a la Fira de Frankfurt

La Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món del sector editorial i de la compra de drets literaris, que es fa del 19 al 23 d’octubre, enguany té l’estat espanyol de convidat d’honor. Tot i que una de les condicions de l’organització de la fira ha estat d’ençà del primer moment potenciar totes les llengües literàries que es parlen a l’estat espanyol, al final solament el 25% del programa és dedicat a les literatures catalana, basca, gallega i asturiana. Arran d’aquesta situació i bo i coincidint amb el certamen, un grup d’activistes catalans, bascs i gallecs instal·lats a Alemanya ha impulsat una fira alternativa, amb un programa polític i literari.

Juergen Boos, director de la Fira del Llibre de Frankfurt, coneix bé la literatura catalana, perquè ja n’era el director el 2007, quan la cultura catalana en va ser la convidada d’honor. Ara, quinze anys després, quan l’estat espanyol és el país convidat, una de les condicions que va posar va ser que es mostrés el multilingüisme d’aquest territori. De fet, així s’explica a la web de la fira: “Espanya és el país convidat d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt 2022. Amb el lema de ‘Creativitat desbordant’, aprofitarà la seva presència a la fira per posar el focus en qüestions com ara el multilingüisme.” Però la realitat no és així.

Joan de Sola, director de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull, explica: “El programa reflecteix un 25% de llengües que no són el castellà. Això és una demanada de la fira mateixa. Quan la fira del llibre decideix atorgar a Espanya el paper de país convidat d’honor, posa un seguit de condicions. Una de les quals, i la fira recalca que és innegociable, és que es representi la diversitat lingüística de l’estat espanyol. De fet, hi ha un moment en què Espanya està temptada de portar grans veus de la literatura en espanyol, però que no són de l’estat espanyol, i la fira diu que no. Si em preguntes si estem satisfets? Home, estem raonablement satisfets i remarco l’adverbi. Sobretot perquè el programa previ que s’havia definit, que es va presentar el 2021, de tots els autors que participaven en algun acte, hi havia una representació molt minsa d’autors de parla catalana. I quan vaig arribar al Llull el primer que vaig fer va ser anar a parlar amb la comissària, Elvira Marco, que tenia quatre assessors, per mirar que el compromís adquirit amb Frankfurt es respectés, i que, per tant, hi hagués el reflex de la diversitat lingüística (no en diuen cultural) de l’estat espanyol. I per una altra banda, que aquesta representació d’autors catalans estigués subjecta a uns criteris firals no capriciosos, que vol dir autors amb llibre acabat de traduir a l’alemany o autors amb tanta trajectòria que puguin justificar una petició a Frankfurt.”

Finalment, seran catorze els escriptors en llengua catalana que participaran en el programa de l’estat espanyol: Anna Ballbona, Maria Barbal, Najat El Hachmi, Marta Orriols, Marina Garcés, Aina Bestard (il·lustradora), Rocio Bonilla (escriptora i il·lustradora), Àngels Gregori, Carme Riera, Joan Yago, Ingrid Guardiola, Josep Antoni Tassies (il·lustrador), Nadia Hafid (escriptora i il·lustradora) i Antònia Vicens. N’hi havia d’haver quinze, d’autors, però Sergi Pàmies a darrera hora no hi ha pogut anar a causa d’una qüestió familiar. I més enllà dels escriptors, hi ha un centenar de personatges (editors, traductors, agents i personatges del món de la cultura) que participen en actes del programa. Per exemple, Ferran Adrià passarà per Frankfurt, i també el cofundador de Filmin Jaume Ripoll. També es farà un homenatge destacat a l’editor Jordi Herralde i es dedicarà un acte a l’agent literària Carmen Balcells, que es va morir el 2015. En l’acte inaugural, hi ha participat la cantant Sílvia Pérez Cruz.

Al programa espanyol de Frankfurt no hi trobarem l’escriptor català contemporani més conegut, més traduït i amb més lectors, Jaume Cabré, ni l’escriptor i editor Pere Gimferrer, tots dos han declinat la invitació per raons de salut. I autores també destacades i traduïdes com ara Irene Solà i Eva Baltasar no passaran per Frankfurt, però han participat en una ronda de promoció dels seus llibres i han fet un pre-Frankfurt. Entre les veus més destacades en l’àmbit català d’enguany, hi ha Najat El Hachmi, que s’asseurà al Sofà Blau, un dels espais més emblemàtics de la Fira de Frankfurt.

La fira alternativa d’Alemanya estant

Fa un any, a Alemanya, un grup d’activistes catalans, bascs i gallecs, en vista del tractament de quota i no de qualitat literària que es donava a aquestes literatures dins el programa espanyol, van decidir d’organitzar la Fira del Llibre dels Pobles i Esdeveniments Alternatius, un conjunt d’activitats culturals, literàries i polítiques, els mateixos dies que es fa la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, amb una voluntat de denúncia sobre la manera com es tracten aquestes literatures, “que no són per a fer bonic”.

Meritxell Sabidó, una de les impulsores, és epidemiòloga, treballa a la ciutat de Frankfurt, viu a Alemanya d’ençà de fa deu anys i forma part de l’ANC Deutschland: “Quan vam saber que Espanya era el país convidat a la fira del llibre, vam pensar que calia fer alguna cosa contra aquest sostre de vidre que no es pot trencar i que ens relega com a país i com a cultura a un segon pla. Fa un any vam començar a pensar que calia articular un projecte que contingués cultura i reivindicació política.”

Sota el títol Beyond Spain. Frankfurt Alternative Book Fair 2022, han organitzat unes quantes xerrades sota tres temàtiques que articulen la proposta. Sota el lema “Més enllà d’Espanya”: dimecres es dedica a la memòria històrica (amb els historiadors Iñaki Egaña, Albert Botran i Carlos Babío); dijous es tracta la repressió (amb Ane Muguruza, Lucia Barros i Elisenda Paluzie) i divendres es dedica a la llengua pròpia (amb representació de la Plataforma per la Llengua). A més, dins la Fira del Llibre Alternativa, hi haurà cada dia una parada de llibres i dijous i dissabte es farà una lectura en veu alta amb autors catalans, bascs i gallecs. La literatura catalana serà representada pel menorquí Joan Pons, que llegirà el conte inèdit “L’amor és l’únic joc” i el poema “Semblava la mort”, del llibre L’illa dels arbres vençuts (AdiA), traduïts per Johanes Bilharz a l’alemany. En aquesta fira alternativa també hi participarà Ingrid Guardiola. Havia de ser-hi la traductora de Jaume Cabré a l’alemany, Kirsten Brandt, però no hi podrà ser a causa de la covid. Les activitats es tancaran amb un concert de rap d’uns quants grups de tots tres territoris. Casualment, aquest dijous es presentarà a Frankfurt el Consell de la República d’Alemanya i ha dit que hi assistirà el president Carles Puigdemont. Meritxell Sabidó ha confirmat que els participants de més enllà d’Espanya hi assistiran.

Totes les activitats es fan en diferents espais de la ciutat de Frankfurt. És la primera vegada que activistes catalans, bascs i gallecs organitzen conjuntament un projecte d’aquestes dimensions. I, segons Sabidó, la relació entre els voluntaris durant l’organització ha anat tan bé que sospesen d’organitzar més actes conjuntament.

Catalunya, les Illes i el País Valencià tenen estand propi a la Fira de Frankfurt

Al marge de l’estat espanyol, com a convidat d’honor, la Fira del Llibre de Frankfurt tindrà com cada any un estand català i illenc representat per l’Institut Català de les Empreses Culturals, l’Institut Ramon Llull, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el Gremi d’Editors de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Estudis Baleàrics, sota el lema “Catalonia, Land of Books; Barcelona, City of Literature” (“Catalunya, país de llibres; Barcelona, ciutat de la literatura”). L’espai tindrà vuit taules per a reunions, que ocuparan segells del Grup Enciclopèdia Catalana, segells del Grup 62, Bromera, Zahorí, Norma i Gustau Gili. I participaran en l’activitat “Un dia a la Fira de Frankfurt”, entre més editorials: Abacus/Ara Llibres, Anagrama, Pagès, Periscopi, Planeta. També una vintena d’editorials catalanes o amb seu a Catalunya tenen estand propi a la fira, com ara Quaderns Crema, Anagrama, Barcanova, el grup Planeta, Juventud, Libros del Asteriode, Minúscula i el grup Penguin Random House. Entre les activitats que organitzarà l’estand català, més enllà de les empresarials, dijous, a primera hora de la tarda, es farà una trobada per a tot el sector de l’edició en català amb la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i amb una àmplia representació d’agents internacionals del llibre.

El País Valencià també té un estand propi a la fira, on hi haurà onze segells editorials, entre els quals Andana i Bromera. I s’ha organitzat una exposició, “El llibret de falla: una oportunitat cultural”, en un estand que ha reservat la Generalitat en el recinte firal. Aquesta mostra és formada per uns cent llibrets de falles i més objectes complementaris que daten del 1855 fins als nostres dies. L’exposició va ser inaugurada a l’IVAM durant les Falles d’enguany i forma part dels actes organitzats dins de València Capital Mundial del Disseny 2022. La mostra és comissariada i dissenyada per Ricardo Ruiz. La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, assistirà a la fira els dos primers dies.