06.02.2017 - 22:00
Superat el primer dia amb les declaracions d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, avui continua el judici contra el 9-N amb les declaracions de testimonis citats per l’acusació. Trenta-vuit persones passaran per la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per mirar d’aclarir les responsabilitats de tots tres. Mas, Ortega i Rigau són acusats de desobediència i prevaricació per no haver fet cas de la suspensió del procés participatiu del novembre de 2014 decretada pel Tribunal Constitucional.
Ahir tots tres van respondre les preguntes dels advocats defensors. L’estratègia defensiva consistia a demostrar que quan el TC es va pronunciar, cinc dies abans de la jornada històrica, tot ja s’havia organitzat i era a les mans dels voluntaris. Més de dos milions tres-centes mil persones van anar a votar sobre el futur polític de Catalunya en una consulta que, com Mas va recordar ahir, no era vinculant ni tenia efectes legals. La fiscalia va presentar la demanda contra Mas, Ortega, Rigau i Homs (que serà jutjat al Tribunal Suprem perquè és diputat del congrés espanyol) i demana que siguin inhabilitats: Mas durant deu anys i Rigau i Ortega, durant nou anys.
La tàctica del fiscal i de l’acusació popular (formada per un conglomerat de sindicats de policia i d’associacions d’extrema dreta) és demostrar que després de la segona suspensió del TC –dictada el 4 de novembre– els acusats van continuar preparant i executant el pla per a dur a terme el procés participatiu que havia substituït la consulta, suspesa prèviament. Els testimonis que avui desfilaran per la sala del judici hauran de respondre les preguntes de les parts, que faran per manera de demostrar la seva tesi davant tribunal format per Jesús María Barrientos (president del TSJC) i els magistrats Eduardo Rodríguez i Carlos Ramos.
Quinze testimonis en un matí
Avui declararan quinze testimonis citats per la fiscalia. Alguns també els havia demanats la defensa. És el cas d’Elisabet Abad, diputada al parlament, que quan es va fer la consulta era directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE, empresa pública del Departament de Justícia); Joan Cañada, coordinador del 9-N pel Departament de Governació; i Jordi Escalé, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). El tribunal no ha revelat el nom de la resta de testimonis, protegits per llei perquè no són funcionaris, ni càrrecs públics ni electes. La vista començarà a les nou del matí i és previst que a les dues del migdia ja s’hagi acabat.
Demà serà el torn d’onze testimonis més. Els tres primers, citats per l’acusació popular, són protegits i, doncs, no se’n sap el nom. A continuació hi declararan, citades per la defensa, un conjunt de personalitats: Francesc Homs (que es presentarà acompanyat del seu advocat perquè la declaració d’avui es podria utilitzar contra seu al Suprem); Núria de Gispert, ex-presidenta del parlament; Carles Viver i Pi-Sunyer, president del CATN i comissionat per a la Transició Nacional; Enoch Albertí i Joan Vintró, professors de dret i membres del CATN; Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir; Xavier Trias, ex-batlle de Barcelona; i Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis. Serà, per tant, la jornada amb testimonis de més projecció i de component polític més fort.
Dijous passaran per la sala principal del TSJC alguns testimonis citats per la defensa de Joana Ortega: Anna Palet, batllessa de Vilanant; Carles Fernàndez, aleshores director de Comunicació de la vice-presidenta; Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública; i Gemma Calvet, advocada, ex-diputada i ponent de la llei de consultes. També hi haurà cinc testimonis més, de nom desconegut. Finalment, es presentaran els informes de les proves pericials i documentals.
Vist per a sentència
Per acabar, divendres s’acabaran de presentar les proves documentals i la fiscalia, l’acusació popular i la defensa presentaran les conclusions o al·legats finals. Es farà la petició de condemnes o d’absolucions i els tres membres del tribunal anunciaran que el cas és vist per a sentència. Algunes persones coneixedores dels ritmes i tramitacions del TSJC preveuen que la sentència, que ha de redactar el president del tribunal, Jesús María Barrientos, no arribarà fins d’ací a un mes, pel cap baix. Tant si és condemnatòria com si és absolutòria, és previst que la part perdedora presentarà recurs al Tribunal Suprem espanyol, cosa que ajornaria l’aplicació de la pena o l’arxivament definitiu del cas.
