Comença la Cimera del Clima marcada pels incompliments de l’Acord de París

Madrid acull, d’avui al 13 de desembre, la vint-i-cinquena Cimera del Clima de les Nacions Unides, amb l’objectiu que els països presentin els seus compromisos i aconseguir un acord en què s’estableixin obligacions per a tots els estats implicats en el combat contra el canvi climàtic. Concretament, es pretén ultimar les regles necessàries per a implementar l’Acord de París el 2020, any en què acaba la vigència del Protocol de Kyoto.

Precisament, la cimera arriba marcada per l’informe sobre la bretxa d’emissions del programa de l’ONU pel medi ambient. Assenyala que els estats del G-20, responsables del 75% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, no assumeixen les mesures necessàries per a complir el compromís de l’Acord de París de mantenir l’escalfament climàtic sota els 2 graus l’any vinent. L’informe avisa que el món s’encamina a un augment catastròfic de 3,2 graus aquest segle.

La cimera l’organitza la Conferència de les Parts (COP), un òrgan de l’ONU, i es fa cada any des de 1995. Les cimeres més importants van ser la de Kyoto, el 1997, en què es va acordar una reducció d’emissions del 5%, i la de París, el 2015, en què es va establir com a objectiu limitar l’augment de la temperatura aquest segle un màxim de dos graus.

A Madrid, sota presidència xilena

La cimera havia de fer-se al Brasil, però quan Jair Bolsonaro va esdevenir-ne president va refusar-la. Xile va ser el país elegit com a seu alternativa, però a  l’octubre l’executiu dirigit per Sebastián Piñera va declarar l’estat d’excepció, després de les violentes protestes a Santiago contra l’augment del preu del metro. La crisi que travessava el país va fer que el govern de Piñera comuniqués a l’ONU que també descartava d’acollir l’esdeveniment. Posteriorment, el govern espanyol va oferir Madrid com a seu, proposta que va ser acceptada per Nacions Unides. Malgrat el canvi, l’esdeveniment es farà sota la presidència xilena, fet que queda reflectit en el logotip d’aquesta cimera.

Els grans absents seran els Estats Units. El seu president, Donald Trump, ja ha iniciat els passos per abandonar l’Acord de París, que ha estat ratificat per 187 països. El negacionisme de Trump amb el canvi climàtic contrasta amb la declaració de fa pocs dies de ‘l’emergència climàtica al Parlament europeu. La institució va reclamar als governs establir objectius més ambiciosos.

Dirigents i programa

Es preveu que a la cimera hi assisteixin unes 20.000 o 25.000 persones, entre les quals uns 1.500 joves. També hi ha prevista l’arribada de cinquanta caps d’estat i de govern. Entre les autoritats, la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von Der Leyen, l’ex-president argentí Mauricio Macri, l’equatorià Lenín Moreno, el president espanyol, Pedro Sánchez, i una delegació de setze congressistes i senadors nord-americans, entre els quals Nancy Pelosi, presidenta de la cambra de representants. També hi ha de ser la jove activista sueca Greta Thunberg.

A les vuit del matí, el president sortint de la COP24, el polonès Michal Kurtyka ha passat el relleu a la seva successora, la ministra de Medi Ambient xilena, Carolina Schmidt. A dos quarts d’onze ha començat la cerimònia formal d’apertura, a càrrec del president espanyol, Pedro Sánchez, i el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres. Des de dos quarts de dotze els caps d’estat i de govern participen en una taula rodona presidida per Sánchez per a presentar plans concrets i iniciatives per accelerar l’acció i assolir un nivell superior d’ambició global el 2020.

Els primers dies de cimera seran protagonitzats pels tècnics de les delegacions i fins als dies 10 i 11 de desembre no entraran en la negociació els ministres dels països que formen part de la COP. Els dies 12 i 13 es faran els plenaris de tancament de la conferència. A Ifema hi haurà diverses zones, la blava on tindran lloc les negociacions, i la verda, dedicada als ciutadans on es faran activitats.

L’organització de la COP25 ha costat cinquanta milions d’euros, una xifra que se situa a la forquilla entre la COP més barata (37 MEUR) i la més cara (178 MEUR), que va ser la de París el 2015. La petjada de carboni que tindrà l’esdeveniment és de 65.000 tones de CO2.

La COP26, que tindrà lloc l’any que ve a Glasgow, serà més determinant que l’actual, ja que els governs hauran de revisar a l’alça els compromisos -el 2015 van pactar revisar-los cada cinc anys- i a retre comptes per primer cop sobre els plans nacionals per reduir els gasos d’efecte hivernacle.

Àpat dels germans Roca

Els germans Roca seran els responsables de dissenyar els plats que degustaran els primers ministres, caps d’estat i de govern i el secretari general de les Nacions Unides en l’àpat de benvinguda de la Cimera de Clima. Els Roca han preparat un menú per remoure consciències a través de productes de proximitat amb origen a l’estat espanyol i una cuina que respecta ‘el petit producte’. Sota el títol ‘La Terra s’esgota. Un menú per a prendre consciència’.